El Palau de les Arts Reina Sofia acollirà divendres que ve 17 d’abril l’estrena absoluta de Les filles de Bernarda, una proposta escènica que reinterpreta el drama de les cinc filles de Bernarda Alba a través de la dansa, la música en viu i el format documental. La peça se centra en donar veu a les filles i a mostrar els seus conflictes interns i col·lectius, evitant que la figura de la mare torne a ocupar el paper d’autoritat que les silencia.
Esta nova creació arriba com a coproducció dels Arts al costat de la companyia Taiat Dansa, el Institut Valencià de Cultura dins del festival Dansa València i el Mercat dels Flors. Forma part de la Temporada 2025-2026 dels Arts i, al mateix temps, s’integra en la programació de l’actual edició de Dansa València, la qual cosa reforça la presència de la dansa contemporània en l’oferta cultural de la ciutat. L’espectacle es representarà durant dos jornades consecutives, generant un breu però intens focus d’atenció sobre esta lectura coreogràfica del clàssic lorquià.
Equip artístic i lectura del clàssic de Lorca
Les creadores de Taiat Dansa, Meritxell Barberá i Inma García, firmen la idea, la direcció i la coreografia de Les filles de Bernarda. A partir del text de referència de Federico García Lorca, orienten el focus cap a les filles i els seus desitjos continguts, les seues contradiccions i la pressió social que les envolta. Així, la peça explora com els cossos en moviment poden expressar allò que en l’obra original queda ocult o a penes murmurat, convertint la coreografia en un llenguatge dramàtic principal.
La producció compta amb un equip escènic ampli que reforça esta mirada. L’escenografia està firmada per Alessio Meloni, que construïx l’espai tancat i opressiu associat a la casa de Bernarda des de codis visuals contemporanis. La il·luminació de Rodrigo Ortega contribuïx a remarcar els climes emocionals i els moments de tensió, subratllant els contrastos entre la rigidesa de l’entorn i l’impuls de llibertat de les protagonistes. La creació audiovisual és a càrrec de Sergi Palau, que incorpora recursos de tipus documental per a ampliar la lectura dels personatges i suggerir noves capes de significat.
El vestuari, dissenyat per Estudi Savage, acompanya esta actualització estètica de l’univers lorquià, al mateix temps que remet a les arrels del drama original. Els textos de Paula Ortiz i la dramatúrgia de Roberto Frattini articulen el recorregut emocional i narratiu de l’espectacle, connectant escenes, temps i mirades perquè el públic puga seguir el viatge interior de les cinc germanes. La música, creada per Caldo David Barberá, s’interpreta en viu amb la participació del baixista Miguel Villanueva i de la soprano Èlia Casanova, especialista en repertori barroc i antic, la qual cosa aporta una textura sonora que mescla tradició i contemporaneïtat.
Sobre l’escenari, el cos de ball està integrat per Lara Misó, Julia Cambra, Irene de la Rosa, Mariona Jaume Camps, Eila Vals, Wilma Puentes i Celia Sandoya. A través de les seues interpretacions corporals donen forma a les tensions, els desitjos reprimits i els xocs entre obligació i voluntat que travessen a les filles de Bernarda. La dansa permet mostrar de manera directa la càrrega d’opressió i el pes del mandat social, al mateix temps que obri espais de resistència simbòlica.
A LA Casa de Bernarda Alba, García Lorca construïx un drama passional que reflectix el desencantament d’una època marcada per la repressió i per un domini quasi absolut sobre les dones. Partint d’este punt, les fundadores de Taiat Dansa invoquen ara a estes cinc dones com a figures que transcendixen el seu context històric i es convertixen en espill de situacions universals. L’espectacle proposa un viatge per l’opressió, les tensions familiars, la crítica social i la lluita per la llibertat i la identitat, temes que continuen ressonant en l’actualitat i que s’expressen ací des del cos i el moviment.
Les filles de Bernarda se suma a la línia de noves produccions de dansa impulsades pels Arts en la seua actual etapa artística. És la quarta creació d’este tipus després de Prometeu de Asun Noales, estrenada en 2025, Titanas de Sol Picó, presentada en 2022, i Âtman, el comiat de Ananda Dansa, de 2020. Esta continuïtat evidencia l’aposta del centre per consolidar la dansa com un pilar estable dins de la seua programació, al costat de l’òpera, la música simfònica i altres disciplines escèniques.
El director artístic dels Arts, Jesús Iglesias Noriega, ha defés la dansa com un dels eixos fonamentals de la institució i ha subratllat que, amb motiu del vinté aniversari del centre, s’oferix la programació més ambiciosa dedicada a esta disciplina des de la seua inauguració. En este context, s’ha posat en marxa una nova iniciativa, els Divendres de Dansa, que busca concentrar propostes coreogràfiques i generar un hàbit d’assistència a esta mena d’espectacles entre el públic.
Per part seua, la directora adjunta d’Arts Escèniques del Institut Valencià de Cultura i responsable de Dansa València, María José Mora, ha destacat la importància de la col·laboració entre institucions per a sumar recursos, mirades i capacitats de producció. Segons ha assenyalat, este treball conjunt ajuda a crear un marc de major solidesa i projecció per a les companyies del territori, que poden presentar els seus projectes en un entorn de major abast.
La programació de Les filles de Bernarda durant les dates de la 39 edició de Dansa València facilita la seua visibilitat en un context en el qual confluïxen programadors i professionals nacionals i internacionals. Esta coincidència d’agendes permet que l’espectacle es beneficie del focus que genera el festival, tant en termes de públic com de possibles futures gires i coproduccions, reforçant així el recorregut de la peça més enllà de la seua estrena en Els Arts.
