La Fiscalia Anticorrupció investiga a l’alcaldessa de València, María José Catalá, i a la presidenta de l’Autoritat Portuària, Mar Chao, per suposats delictes de prevaricació i tràfic d’influències vinculats a processos de contractació i recol·locació de personal en diferents institucions públiques. La causa se centra en si s’hauria utilitzat l’administració per a afavorir a determinades persones amb places fetes a mida.
En la investigació també figuren com investigades la regidora de Turisme i Innovació, Paula Llobet, i la d’Educació, Igualtat i Esports, Rocío Gil, a més de quatre treballadors públics: Esther Pérez, Manuela Gras, Alicia Gimeno i Enrique Móner. Tots ells haurien estat relacionats, segons la denúncia, amb processos selectius que podrien haver servit per a desplaçar a empleats d’un organisme en liquidació cap a altres ens públics conservant el seu estatus professional.
Origen de la denúncia i paper de la IGAE
La investigació s’ha obert arran d’una denúncia de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, que hauria detectat presumptes irregularitats en els procediments de selecció. Sobre esta base, la coalició valencianista Compromís va presentar al febrer una denúncia en la qual descrivia el que considera una sèrie de maniobres administratives destinades a facilitar una subrogació encoberta de determinats treballadors cap a altres institucions.
Segons la portaveu de Compromís per València, Papi Robles, no seria casual que diverses fundacions municipals i el Port de València publicaren en les mateixes dates convocatòries quasi idèntiques per a llocs directius amb perfils molt específics. Al seu juí, eixos requisits tan restringids haurien afavorit que les places recaigueren en persones prèviament assenyalades en actes notarials, fins i tot abans de resoldre’s els concursos. La formació interpreta estos fets com molt greus i els enquadra en un possible ús partidista de les institucions. Convocatòries quasi idèntiques en dates coincidents.
Robles ha criticat que, al seu entendre, l’alcaldessa ha convertit l’ajuntament en una agència de col·locació al servici del seu entorn, configurant una presumpta xarxa clientelista que utilitzaria recursos públics per a beneficiar a persones afins. Per a la coalició, l’esquema descrit va més enllà de pràctiques irregulars puntuals i evidenciaria un disseny deliberat dels processos per a assegurar un resultat concret. Denúncia de xarxa clientelista.
Els fets que s’investiguen es remunten a abril de 2024, quan el Consorci València 2007, presidit per la pròpia alcaldessa, es trobava en procés de liquidació i procedia a l’acomiadament de la seua plantilla. Compromís sosté que, mentres part del personal era enviat a l’atur, altres persones ja tindrien garantit el seu futur mitjançant convocatòries de places en diferents organismes públics adaptades específicament als seus perfils. La formació qualifica esta situació d’indecent i profundament injusta, en considerar que s’hauria prioritzat la protecció d’uns pocs enfront dels principis generals d’igualtat i concurrència. Liquidació amb reubicacions presumptes.
El regidor de Compromís Ferran Puchades ha detallat el funcionament de la presumpta trama. Explica que a l’abril de 2024, coincidint amb la liquidació del Consorci, tres organismes públics van llançar simultàniament set convocatòries de llocs directius amb requisits molt concrets, de manera que l’accés real estaria limitat a un reduït grup de candidats. En la seua opinió, no es tractaria d’una coincidència administrativa, sinó d’un sistema dissenyat perquè només pogueren competir persones determinades. Set convocatòries simultànies.
Puchades subratlla que es tractava d’empleats que anaven a ser acomiadats d’una entitat pública, però que ja tindrien el seu futur resolt en altres organismes gràcies a estes places. Com a element clau, destaca una acta notarial firmada abans que conclogueren els processos de selecció, en la qual ja s’anticipava qui resultaria adjudicatari d’algunes de les places oferides. L’edil sosté que no era una simple sospita, sinó el coneixement d’un sistema preparat perquè unes certes persones acabaren ocupant eixos llocs, alguna cosa que finalment hauria ocorregut. Acta notarial prèvia als processos.
En paral·lel, un informe de la Intervenció General qüestiona la legalitat dels processos en advertir que podrien haver vulnerat els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, que han de regir la contractació i selecció en el sector públic. Segons Puchades, les funcions de les places estaven directament vinculades a la liquidació del Consorci València 2007, la qual cosa reforça la idea que s’haurien dissenyat pensant en dos persones concretes, en lloc d’obrir la competència a un ventall ampli d’aspirants. Informe que posa en dubte la legalitat dels processos.
La formació valencianista també ha posat el focus en el paper del regidor José Marí Olano, al qual diversos testimoniatges assenyalen com a peça clau en l’articulació d’esta suposada operativa. Puchades considera significatiu que, malgrat aparéixer com a artífex de la trama en els diferents relats recopilats pel seu grup, Olano no figure ara com ara formalment en la investigació. Compromís sosté que seria la mà que mou els fils en l’ombra en algunes de les decisions més opaques de l’actual govern local i reclama que les diligències avancen fins al final per a depurar possibles responsabilitats. Reclam de diligències completes.
L’avanç de la causa determinarà si les actuacions denunciades constituïxen efectivament prevaricació i tràfic d’influències o si s’enquadren en l’àmbit de la legalitat administrativa. Mentrestant, el cas obri un debat sobre l’ús de les institucions i la necessitat de reforçar els mecanismes de control intern per a garantir processos de selecció transparents, imparcials i allunyats de qualsevol sospita de clientelisme polític. Debat sobre controls interns i transparència.
