El Consell de Ministres ha aprovat el Reial decret que posa en marxa una regularització extraordinària per a al voltant de mig milió de migrants que ja viuen a Espanya. La norma exigix, entre altres requisits, mancar d’antecedents penals i no suposar una amenaça per a l’orde o la seguretat públics, i obri una via específica per a accedir a la residència i al treball amb terminis i procediments taxats.
La portaveu del Govern i ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha presentat la mesura com un acte de coherència ètica i de justícia social i un de les grans fites de la legislatura. Ha subratllat que l’objectiu és reconéixer la realitat de milers de persones que conviuen des de fa anys al país, amb fills escolaritzats i arrelament en pobles i barris, i que a partir d’ara podran exercir els seus drets amb garanties i complir les seues obligacions de manera plena.
La regularització arranca el 16 d’abril, data a partir de la qual els interessats podran iniciar la sol·licitud per via telemàtica i demanar cita per a fer-ho també de manera presencial. Encara que les cites presencials començaran a atendre’s des del 20 d’abril, el canal en línia estarà disponible des del primer dia, les 24 hores del dia i els set dies de la setmana, durant tot el període habilitat. Amb este disseny, l’Executiu busca evitar col·lapses en oficines i donar marge perquè les persones reunisquen la documentació necessària.
Triple legitimitat i suport econòmic
Saiz ha defés que la mesura compta amb una legitimitat triple. En el pla social, naix d’una iniciativa legislativa popular avalada per unes 700.000 firmes i recolzada per més de 900 associacions, la qual cosa reflectix una mobilització sostinguda del teixit cívic. En l’àmbit polític, la seua presa en consideració en el Congrés va rebre el suport de 310 diputats, un suport ampli que el Govern interpreta com a prova de consens entorn de la necessitat d’ordenar la situació administrativa d’estes persones. I des de l’òptica econòmica, la iniciativa està secundada per sindicats, organitzacions empresarials i sectors com l’agricultura, la construcció o el transport, que porten anys reclamant ferramentes per a regularitzar la mà d’obra que ja sustenta part de la seua activitat.
La portaveu ha destacat l’informe del Consell d’Estat, que avala que el procés s’articule per via reglamentària i valora de manera positiva els objectius generals de la regularització: afavorir la integració social, reforçar la seguretat jurídica i reduir la irregularitat administrativa. A més, ha citat estudis de l’Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia que analitzen l’impacte d’una baixada de la migració del 30 per cent en 2075. Segons estes projeccions, el país perdria 15 milions d’habitants, el PIB cauria un 22 per cent, desapareixerien més de 90.000 bars, tancarien escoles i augmentarien les llistes d’espera, un escenari que el Govern utilitza per a il·lustrar el paper demogràfic i econòmic de la població migrant.
Punt clau: la mesura reuneix suport social, polític i econòmic que facilita la seva implementació.
Com serà el permís i el procediment
A través d’este procediment, les persones que complisquen els requisits podran obtindre una autorització de residència i treball a Espanya, un número d’afiliació a la Seguretat Social i accés a la targeta sanitària en el territori on residisquen. El permís tindrà inicialment una vigència d’un any i, una vegada superada esta fase, els beneficiaris podran incorporar-se a les figures habituals previstes en el Reglament d’Estrangeria per a consolidar una integració plena i progressiva en el sistema.
La ministra ha insistit que hi ha moltes persones pendents d’esta decisió i ha recalcat la moltíssima faena i carinyo depositats en el disseny del procés perquè estiga a l’altura del repte. El pla perseguix un doble objectiu: que totes les persones que tinguen dret puguen accedir a la regularització i, al mateix temps, que no es ressenta l’atenció ordinària dels servicis públics que ja paren atenció en matèria d’estrangeria, Seguretat Social o registre.
Les sol·licituds podran presentar-se tant per internet com de manera presencial. La via telemàtica s’articularà a través d’una plataforma específica en la pàgina web del Ministeri d’Inclusió i Migracions, concebuda com un canal ràpid i senzill. Esta plataforma oferirà quatre formes d’accés: mitjançant certificat electrònic per als qui ja disposen de NIE; a través de persones autoritzades inscrites en el registre electrònic d’apoderaments; amb l’ajuda de representants professionals com a advocats, graduats socials o gestors administratius; i amb l’acompanyament de més de 150 entitats socials registrades com a col·laboradores.
En paral·lel, s’habilitarà l’atenció presencial a partir del 20 d’abril, amb cita prèvia. Les persones interessades podran sol·licitar-la des del 16 d’abril a través de la pàgina web del Ministeri o telefonant al 060. Les cites s’atendran en oficines de la Seguretat Social, sucursals de Correus i algunes oficines d’estrangeria en determinades províncies que es detallaran en la web institucional, i es prestaran en horari exclusivament de vesprada.
La portaveu de l’Executiu ha volgut ser molt clara i contundent en advertir que no totes les oficines atendran este tràmit ni el faran en qualsevol horari. Per a evitar desplaçaments innecessaris i frustració, ha insistit en la importància d’informar-se prèviament sobre quins punts d’atenció estan habilitats i en quines franges horàries. En total, es posaran en marxa unes 450 oficines en tot el territori nacional, amb personal específicament format i habilitat per a atendre les persones, tramitar sol·licituds, estudiar expedients, demanar esmenes o documents addicionals i resoldre les autoritzacions.
El termini per a presentar la sol·licitud, tant per via telemàtica com presencial, finalitzarà el 30 de juny. Este marc temporal concentrat obliga els potencials beneficiaris a organitzar-se amb rapidesa, però alhora permet a l’Administració planificar recursos i dimensionar l’operatiu, que preveu més de 550 professionals addicionals dedicats a este procés.
Punt clau: la combinació de plataforma 24/7 i cites presencials busca evitar colls d’ampolla i facilitar l’accés.
Requisits per a poder regularitzar-se
Entre els requisits generals destaca la necessitat de trobar-se a Espanya abans de l’1 de gener de 2026 i haver romàs al país almenys cinc mesos ininterromputs en el moment de la sol·licitud. A més, serà imprescindible mancar d’antecedents penals i no constituir una amenaça per a l’orde o la seguretat públics, criteris amb els quals el Govern busca garantir que el procediment es dirigx a persones ja integrades i sense condemnes que afecten la convivència.
L’estada a Espanya podrà acreditar-se mitjançant qualsevol document públic, privat o una combinació dels dos sempre que siguen verificables i demostren efectivament la presència al país. El certificat d’empadronament podrà utilitzar-se com a prova, encara que no serà obligatori. En tot cas, els documents justificatius hauran de ser nominatius i especificar una data perquè tinguen validesa, la qual cosa implica que no bastarà amb proves genèriques o sense identificació clara del titular.
Per a assegurar que el termini resulte suficient i que el procediment siga àgil, el Ministeri ha dissenyat un pla operatiu amb capacitat de resposta reforçada. A més de les 450 oficines habilitades, s’ha incorporat a més de 550 professionals extra per a gestionar l’atenció al públic, el registre de sol·licituds, l’anàlisi dels expedients i les eventuals peticions d’esmena d’errors o documentació addicional. Elma Saiz ha resumit l’esforç amb una frase: el Govern vol que el procés isca bé i assegura que els qui han treballat en ell s’han deixat la pell per a fer-ho possible.
En paral·lel, les plataformes que van impulsar la iniciativa legislativa popular per a la regularització han valorat que la mesura s’aprove després d’un llarg període de lluita i negociacions perquè arribe al major nombre possible de persones. Entre els avanços que assenyalen figura l’admissió de passaports caducats com a documents vàlids per al tràmit, malgrat les reserves expressades pel Consell d’Estat, i el compromís que el Govern d’Espanya sol·licite els certificats d’antecedents penals quan els països d’origen no responguen, en lloc d’exigir únicament una declaració responsable.
Els col·lectius promotors també destaquen que les persones sol·licitants d’asil podran acollir-se al procés de regularització sense que se suspenga automàticament el seu expedient de protecció internacional. Este solo s’interromprà quan el beneficiari obtinga el permís de residència, la qual cosa evita que els qui ja estan en el circuit d’asil hagen de renunciar a eixa via per a accedir a la nova autorització.
No obstant això, lamenten que les persones sol·licitants de apatridia hagen quedat finalment excloses de la regularització, en línia amb la recomanació del Consell d’Estat, malgrat que s’havien plantejat alternatives per a permetre la seua inclusió. Així mateix, assenyalen que s’ha incorporat com a requisit un certificat de vulnerabilitat emés per entitats socials per a la majoria de sol·licitants, encara que valoren que s’haja optat per un model d’acreditació senzill per a no afegir més traves burocràtiques.
Les plataformes recorden que el termini per a presentar sol·licituds, que finalitza el 30 de juny, suposa un marge d’uns dos mesos i mig i consideren insuficient que no s’haja estés, una decisió que atribuïxen a l’entrada en vigor del Pacte Europeu de Migració i Asil. Malgrat això, subratllen alguns elements positius del disseny del procediment, com l’autorització provisional per a treballar des del moment en què la sol·licitud siga admesa a tràmit, sense necessitat d’esperar a la resolució definitiva.
Segons estes entitats, totes les sol·licituds d’autoritzacions de residència per circumstàncies excepcionals que ja estiguen en tràmit se resoldran favorablement si complixen els requisits de la nova regularització, sense necessitat de presentar un nou expedient. També celebren que, per a acreditar el temps d’estada a Espanya, no s’exigisca el padró com a única prova, sinó que s’admeten un altre tipus de documents, com a informes mèdics, contractes de llum o de lloguer o certificats d’enviament de diners.
A més, destaquen que el Govern haja previst una pròrroga del permís de residència de quatre anys, sense requisits addicionals, per a casos especials com a persones en edat de jubilació, persones amb malalties greus o discapacitat i els seus familiars, la qual cosa oferix una major estabilitat a col·lectius especialment vulnerables dins d’este procés extraordinari.
Punt clau: s’exigeix estada prèvia i absència d’antecedents; s’admeten documents alternatius al padró.
