L’Ajuntament de València ha iniciat este dimarts el derribament de l’edifici conegut com ‘Chernóbil’, al barri de Campanar, per a construir 133 vivendes —una vintena de protecció pública— i reurbanitzar un àmbit clau a l’entrada de la ciutat.
L’immoble se situa entre els carrers Pare Doménech i Pare Mirón, molt pròxim a l’avinguda de Pius XII. El bloc ha sigut conegut popularment com ‘Chernóbil’ pel seu estat d’abandó durant quasi quaranta anys.
La alcaldessa, María José Catalá, ha assistit a l’inici dels treballs. La intervenció forma part del Programa d’Actuació Integrada (PAI) PAI Pare Doménech, que busca regenerar esta zona de Campanar i millorar una de les principals portes d’entrada a València.
Catalá ha remarcat que, amb esta operació, el consistori ‘salda una deuda pendiente con Campanar’ i ha indicat que el calendari del derribament ‘s’ha avançat per a acurtar terminis i activar com més prompte millor la urbanització de l’espai’.
Treballs complexos per l’amiant i l’entorn
L’Ajuntament ha explicat que l’enderrocament ha requerit una planificació molt detallada. La complexitat tècnica de l’edifici, la presència d’amiant, la proximitat d’un centre educatiu i la detecció d’una colònia felina han obligat a extremar les precaucions.
Abans d’autoritzar el derribament, una empresa especialitzada ha retirat els elements amb amiant. Estos treballs s’han fet fora de l’horari escolar per a garantir la seguretat de l’alumnat i del veïnat.
A més, una medició independent ha certificat l’absència de fibres d’amiant en l’ambient. Este pas era imprescindible per a poder començar l’enderrocament amb garanties sanitàries.
Pel que fa a la colònia felina detectada en les inspeccions prèvies, s’ha traslladat a un emplaçament segur. L’Ajuntament ha assenyalat que el canvi de lloc s’ha fet ‘sense afecció per al benestar dels animals’.
Per a minimitzar l’impacte de les obres, s’han previst apeus estructurals, pantalles de protecció, senyalització específica i reg diari per a controlar la pols. També s’ha programat la vigilància de sorolls i vibracions, rutes alternatives de trànsit i mesures per a protegir les vivendes pròximes, la via pública i les xarxes de servicis.
Dues-centes tones de fem en pocs dies
La alcaldessa ha detallat que, després de tres anys de tràmits i gestions, han ‘aconseguit ja el derribament’ d’este edifici. Segons ha explicat, ‘ha sigut una carrera d’obstacles, no sols per l’amiant, sinó per la quantitat de fem que tenia l’edifici pels anys d’ocupació irregular que ha patit’.
‘S’han extraït dues-centes tones de fem durant els últims dies. Era insalubre, absolutament insalubre, i generava molts problemes en l’entorn i en les persones que viuen en este punt de la ciutat’, ha afirmat Catalá.
El PAI Pare Doménech preveu la urbanització d’un àmbit de 12.077 metres quadrats.
El PAI Pare Doménech preveu la urbanització d’un àmbit de 12.077 metres quadrats. La zona se situa entre el carrer del Pare Doménech i les avingudes de Tirso de Molina i Pius XII, al barri de Campanar.
En total es construiran 133 vivendes, entre elles una vintena de protecció pública. El programa també incorpora 8.922 metres quadrats de sòl dotacional públic, destinat a servicis i equipaments.
Entre les millores urbanes projectades hi ha dues noves zones verdes que sumen quasi 3.000 metres quadrats. També s’inclou una via de servici en l’avinguda de Pius XII, un carril bici de 2,3 metres d’ample i paviment fonoabsorbent per a reduir el soroll del trànsit.
La intervenció incorpora igualment sistemes urbans de drenatge sostenible per a gestionar millor l’aigua de pluja. L’enllumenat de la zona passarà a ser LED, amb l’objectiu de reduir consum energètic i millorar la il·luminació carrer a carrer.
El pla reserva, a més, 125 metres quadrats per a una possible ampliació del col·legi existent pròxim a l’àmbit. Esta reserva permetrà adaptar-se a futures necessitats educatives del barri sense haver de reobrir el PAI.
Segons la documentació municipal, el derribament té un termini màxim d’execució de tres mesos. Després d’esta fase, es donarà continuïtat al procés d’urbanització i a la construcció de les noves vivendes i espais públics.
El cost de l’enderrocament l’ha assumit íntegrament IGSA, que el repercutirà en la primera quota de la reparcel·lació. Esta fórmula permet avançar les obres sense que l’Ajuntament haja d’afrontar directament el gasto inicial de demolició.
