Set nous membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) han sigut nomenats per decret del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, publicat este dilluns en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), amb la qual cosa es completa la renovació dels acadèmics triats en 2001 després de vint-i-dos anys en el càrrec.
Els nous acadèmics, que desenvoluparan el seu mandat durant els pròxims quinze anys, són Vicent Beltran, Maria Isabel Guardiola, Enric Guinot, Susanna Lliberós, Miquel Àngel Pradilla, Toni Sabater i Carles Segura. Tots ells han sigut designats formalment en el decret signat pel president el passat 10 de juny.
Pròxima presa de possessió
Segons recull el decret publicat en el DOGV, estes set persones prendran possessió del seu càrrec en un acte públic. Fins eixe moment, els membres que han sigut substituïts continuen exercint les seues funcions, tal com preveu el procediment intern de la institució normativa.
Els nous integrants de l’AVL van ser elegits pel ple de l’Acadèmia el 6 de març, després d’analitzar les deu candidatures presentades. El procés ha servit per a cobrir exactament les set places que quedaven pendents de renovació.
Estes persones substituiran a Artur Ahuir, Àngel Calpe, Verònica Cantó, Jordi Colomina, Ramon Ferrer, Josep Palomero i Alfons Vila. Tots ells havien sigut elegits també en 2001 i han mantingut el seu lloc fins a completar el seu mandat, que finalitza amb l’entrada dels nous acadèmics.
Un procés de renovació per terceres parts
La llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va estabir que, quinze anys després de la primera elecció dels seus membres, calia renovar un terç del plenari i repetir este esquema cada cinc anys. L’objectiu era garantir un relleu escalonat i donar continuïtat al treball lingüístic.
En compliment d’eixa previsió legal, Les Corts Valencianes van designar en 2001 els vint-i-un acadèmics inicials. Posteriorment hi ha hagut renovacions en 2016 i en 2021, que han anat substituint parcialment els primers membres elegits.
Esta nova tanda de set nomenaments tanca el procés iniciat amb aquella elecció de 2001. A diferència de les renovacions de 2016 i 2021, en esta ocasió no ha sigut necessari fer cap sorteig per a decidir qui abandonava la institució, ja que només quedaven set acadèmics per renovar.
Més presència femenina en la nova composició
La llei reguladora de l’AVL es va modificar en 2017 per a garantir la igualtat entre dones i hòmens en els seus òrgans. A partir d’eixa reforma, cada procés de renovació ha tingut en compte la paritat interna.
Fruit d’eixa modificació, en la renovació de 2021 van ser elegides set dones acadèmiques. Aquella decisió va canviar de forma significativa la composició de l’Acadèmia, que històricament havia tingut una major presència masculina.
Fins a l’actual procés, l’AVL comptava amb onze hòmens i deu dones en el seu plenari. Després de l’entrada de les set noves persones designades, la institució passarà a tindre onze dones i deu hòmens, amb una lleugera majoria femenina.
D’esta manera, la renovació que ara culmina no només actualitza els mandats iniciats en 2001, sinó que també consolida l’equilibri de gènere previst per la normativa i dona continuïtat al model de relleu per terceres parts establit des de l’origen de l’Acadèmia.
