La falta d’aliments, allotjament, electricitat i assistència sanitària durant els primers dies després de la dana del 29 d’octubre de 2024 ha augmentat la sensació d’abandonament entre les persones afectades, segons un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV).
La investigació ha analitzat com han canviat les necessitats des de les primeres 24 hores fins a tres mesos després de la catàstrofe. La riuada va arrasar part de la província de València i va causar 233 víctimes mortals.
L’estudi s’ha basat en una enquesta a 300 persones directament afectades. Mar Adsuara-Fayos, Gema Ventura-Navarro i Tomás Baviera, de la UPV, han elaborat el treball, publicat en la revista especialitzada International Journal of Disaster Risk Reduction.
Les necessitats després de la dana
Les respostes indiquen que les mancances van ser especialment intenses durant la primera setmana. El moment més crític es va produir a les 72 hores, sobretot per la falta d’aliments, allotjament temporal, assistència sanitària i electricitat.
La recerca també ha observat que les necessitats van disminuir a mesura que avançava la recuperació. En canvi, van guanyar pes l’assistència administrativa i legal, així com la disponibilitat de professionals per a reparar les vivendes.
L’enquesta es va fer entre maig i juny de 2025, set mesos després de la dana. Hi van participar persones de 23 municipis de la zona zero que havien patit pèrdues materials a casa.
L’anàlisi va agrupar les necessitats en quatre àmbits: necessitats bàsiques, suport pràctic, suport emocional i social, i subministraments essencials. Este últim apartat incloïa electricitat, aigua, gas, sanejament i telecomunicacions.
La incorporació dels subministraments essencials va constituir una nova classificació acadèmica en la gestió de desastres. La UPV ha assenyalat que els resultats d’este apartat han sigut ‘molt reveladors’.
L’aïllament també va marcar l’experiència
La interrupció de l’electricitat i les telecomunicacions no es va viure només com una pèrdua material. Tomás Baviera, professor de Màrqueting en la UPV, ha explicat que, per a moltes persones, també va implicar ‘una sensació de vulnerabilitat, incertesa i aïllament’.
A més de mesurar les necessitats, l’estudi ha recollit les emocions de les persones afectades. Un total de 172 participants van respondre una pregunta oberta sobre allò que havien sentit durant la catàstrofe.
Mar Adsuara-Fayos ha explicat que les respostes van reflectir dues experiències. D’una banda, ‘la soledat, la impotència i la sensació d’abandonament’; de l’altra, ‘un profund agraïment’ a les persones que van ajudar.
Entre els grups que van rebre este agraïment, l’autora ha destacat voluntaris, ONG, entitats privades, familiars i amistats. Adsuara-Fayos era estudiant del grau d’ADE durant l’elaboració del treball i assistent d’investigació al Departament d’Economia i Ciències Socials.
La recerca proposa reforçar la comunicació i la coordinació entre administracions davant de futures catàstrofes. També planteja integrar millor els voluntaris i les organitzacions socials en els dispositius de resposta.
Gema Ventura-Navarro, que ha acabat este curs el màster en Enginyeria Industrial de la UPV Origen en el programa Emplea UPV, ha advertit d’un possible ‘segon desastre’. La investigadora ha definit així el patiment afegit per una recuperació lenta, les traves administratives o la falta de suport necessari.
