Les sol·licituds d’asil presentades a la Comunitat Valenciana en 2025 han baixat un 12,6 % respecte a 2024, en passar de 7.981 peticions a 6.976, segons l’últim informe anual sobre la situació de les persones refugiades a Espanya i Europa elaborat per la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR).
L’informe advertix sobre l’‘increment de polítiques hostils d’externalització de fronteres i de retorns forçosos, que van provocar el primer descens en una dècada de les persones desplaçades a nivell global: 117,5 milions, un 5 % menys que l’any anterior’.
Malgrat esta baixada, CEAR remarca que no hi ha menys necessitat de protecció internacional. Al contrari, assenyala que s’han continuat intensificant els conflictes armats, la violència, la inestabilitat política, la crisi climàtica i les vulneracions de drets en molts països.
Impacte de les noves polítiques europees i espanyoles
Entre les polítiques que la entitat qualifica d’hostils, CEAR destaca el nou Pacto Europeo de Migración y Asilo, que va entrar en vigor el passat 12 de juny i que, al seu juí, planteja ‘importants desafiaments’ per als drets de les persones migrants i refugiades.
Una de les principals preocupacions se centra en la llista comuna de països considerats segurs. En esta relació s’inclouen estats amb greus dèficits en matèria de drets humans, com Turquia, Colòmbia, Egipte o Tunísia, fet que pot dificultar l’accés a l’asil a les seues ciutadanies.
L’organització alerta també sobre el futur Reglamento de Retorno, que considera que suposa ‘greus riscos per als drets humans en preveure la detenció prolongada o expulsions a centres de deportació de tercers països, sense que siga necessari vincle previ entre la persona i el país’.
Segons CEAR, esta mesura ‘seguix el model Italia-Albania, paralitzat per la Justícia italiana i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)’, i consolidaria una externalització encara major de les fronteres europees.
En el cas d’Espanya, l’informe constata una reducció significativa de les sol·licituds d’asil, del 13,7 %, que frena la tendència ascendent dels últims anys. A la Comunitat Valenciana la caiguda ha sigut lleugerament inferior, del 12,6 %, amb un descens de 7.981 peticions en 2024 a 6.976 en 2025, segons ha explicat Jaume Durà, responsable de l’àrea jurídica de CEAR Valencia.
València concentra més peticions, però baixa un 20 %
Per províncies, València continua sent el territori valencià amb més sol·licituds d’asil. En 2025 s’hi han registrat 3.540 peticions, encara que suposen una baixada notable respecte a les 4.476 de 2024, és a dir, al voltant d’un 20 % menys.
En canvi, en la província de Castelló les sol·licituds han augmentat. Han passat de 995 en 2024 a 1.373 en 2025, la qual cosa reflectix un increment de la pressió migratòria i de peticions de protecció en este territori.
En la província d’Alacant la tendència és oposada. En 2025 s’hi han presentat 2.062 sol·licituds davant de les 2.510 de 2024, un descens pròxim al 17 %.
Segons l’informe, este canvi general es deu, principalment, a la reducció de les arribades com a conseqüència d’acords amb tercers països per a contindre els fluxos migratoris. A més, influïx l’efecte dissuasiu del Reglament d’Estrangeria (RELOEX), que no permet computar el temps d’espera durant la resolució d’asil per als diferents tipus d’arrelament.
CEAR explica que este marc normatiu i polític ha tingut impacte sobre les principals nacionalitats sol·licitants. Veneçuela continua sent el primer país d’origen, però les peticions de persones de Colòmbia, Perú o Senegal també han caigut com a resultat d’esta pressió dissuassòria.
El procés de regularització en marxa, segons la mateixa entitat, està minimitzant en part este descens, encara que només de manera temporal, sense resoldre els obstacles de fons per a l’accés a la protecció internacional.
Baixa la taxa de reconeixement d’asil
L’informe alerta també que la taxa de reconeixement de l’asil a Espanya ha baixat més de set punts, fins a quedar-se en l’11 %. Això situa l’Estat en l’antepenúltim lloc de la Unió Europea pel que fa a resolucions favorables de sol·licituds, només per davant de Croàcia i Xipre.
Les polítiques d’externalització de fronteres han provocat igualment una reducció molt significativa de les arribades a les costes canàries, un 62 % menys que l’any anterior, segons CEAR.
No obstant això, les arribades a Balears han augmentat un 24,5 %, cosa que, per a l’organització, consolida una nova ruta migratòria que partix des de Somàlia.
Un altre factor destacat és el perfil de les persones que arriben per mar. CEAR subratlla que el 15 % de les arribades a costes van ser de xiquetes, xiquets i adolescents sense referents familiars.
En total, 581 menors sense familiars de referència van ser derivats des de Canàries a altres comunitats autònomes en 2025, fet que obliga les administracions autonòmiques a reforçar recursos d’acollida i protecció.
Traves administratives i augment del racisme
L’informe dedica també un apartat a l’accés als drets bàsics per a les persones refugiades i migrants, on subratlla la importància del padró municipal.
‘El padrón es una obligación legal de la ciudadanía y un deber de la administración local. Sin empadronamiento, en la práctica, se limita el acceso a derechos básicos. Es imprescindible que se agilicen y se cumpla la normativa relativa a los empadronamientos especiales para aquellas personas que sufren exclusión y discriminación residencial’, assenyala Mercedes Ena, coordinadora de CEAR Valencia.
La organització advertix, a més, que ‘la escalada del racismo y la xenofobia continúan constituyendo barreras estructurales en los procesos de inclusión. Los delitos e incidentes de odio, especialmente aquellos relacionados con racismo y xenofobia, aumentaron un 23,6 % en 2025, la mayor cifra desde que hay registros del Ministerio de Interior’, conclou el mateix informe.
