Luis Castro encara el tram final de LaLiga amb una situació poc habitual en el Llevant esta temporada: la pràctica totalitat de la plantilla està disponible i els dubtes del tècnic ja no passen per les baixes, sinó per com encaixar a tots els seus futbolistes en un onze competitiu.
El retorn de Carlos Álvarez, després d’un mes fora per lesió, s’ha convertit en el centre d’eixe trencaclosques tàctic. L’entrenador ja havia definit en diverses compareixences esta situació com un bon mal de cap, perquè disposar de tants jugadors sans multiplica les opcions, però també l’obliga a prendre decisions més complexes en cada partit.
Amb la volta del migcampista andalús, Castro compta per fi amb tots els mitjans de l’equip en condicions de jugar. Això li permet ajustar millor els plans de partit segons el rival i el context de cada jornada, però també deixa clar que hi haurà competència directa pels minuts en la línia més poblada de l’equip.
El pes de Carlos Álvarez abans de la seua lesió explica en part este dilema. Es va lesionar el 27 de febrer davant l’Esportiu Alabés, amb una malaltia en el aductor llarg dret, quan era una peça fixa en l’esquema. Fins llavors havia sigut titular en nou de les deu trobades que el Llevant va disputar amb Castro en 2026, una dada que reflectix la confiança del tècnic en la seua aportació.
La seua volta es va produir en el xoc del passat dilluns davant el Getafe, en el qual va entrar en la segona part i va disputar poc menys de mitja hora. En eixe interval, l’equip va fer un pas avant en atac i va guanyar presència prop de l’àrea rival. Amb l’andalús sobre la gespa, el Llevant va trobar més claredat amb pilota i va acabar marcant en el minut 83 el gol del triomf, un desenllaç que va reforçar la sensació que la seua presència pot ser decisiva en este tram final de curs.
Opcions en el centre del camp
Durant l’absència de Carlos Álvarez, l’onze granota es va anar ajustant quasi jornada a jornada. Castro va moure peces en el centre del camp, combinant perfils distints per a mantindre l’equilibri entre treball defensiu, eixida de pilota i arribada a l’àrea rival. En eixe període, Olasagasti, Raghouber i Pablo Martínez es van consolidar com els migcampistes més utilitzats sempre que van estar sans, la qual cosa els va permetre guanyar pes dins del grup i acumular minuts clau.
En la mediapunta, la zona on es mou de manera natural Carlos Álvarez, el tècnic va apostar sobretot per Losada i Iván Romero. Els dos es van adaptar a eixa demarcació per a oferir solucions entre línies i donar continuïtat al joc ofensiu, assumint funcions d’enllaç entre el mitjà i els davanters. En algunes trobades, Castro fins i tot va prescindir directament d’eixa figura de mediapunta pur, modificant el dibuix per a reforçar altres zones i prioritzar la solidesa o la verticalitat segons el rival.
Estes decisions obrin ara un nou escenari. El retorn de Carlos Álvarez no sols planteja qui ha d’eixir de l’onze per a fer-li buit, sinó també si el Llevant mantindrà el sistema usat en la seua absència o si l’entrenador optarà per un canvi d’estructura que el potencie en la seua posició preferida. Eixa possibilitat cobra especial interés de cara al pròxim compromís davant el Sevilla, club en el qual es va formar el jugador andalús, un detall que afig un component emocional al partit.
Més competència en la plantilla
L’augment d’alternatives no es limita al centre del camp. Altres dos jugadors que havien sigut fonamentals en l’arrancada de temporada i que havien perdut protagonisme amb Castro en les últimes setmanes, Kervin Arriaga i Etta Eyong, van oferir senyals de recuperació en l’últim partit. Els dos van participar de manera activa en la segona part davant el Getafe i van mostrar una versió més pròxima a la qual havien exhibit a l’inici del curs, amb més presència, intensitat i capacitat per a influir en el joc.
La llista de bones notícies s’amplia amb la imminent recuperació del davanter Roger Brugué, operat al gener d’una lesió en el lligament lateral extern del genoll esquerre. La seua volta suposarà un recurs més en la davantera, una cosa especialment valuosa en un tram final de temporada en el qual solen acumular-se el cansament i les sancions. Amb més opcions a dalt, Castro podrà repartir esforços i ajustar millor els canvis durant els partits.
En este context, només queda en la infermeria el defensa Unai Elgezabal, que arrossega molèsties en el genoll des que va ser operat al desembre de 2025. La seua absència continua obligant el cos tècnic a manejar amb cura els recursos en la línia defensiva, encara que el balanç general de la infermeria és clarament més positiu que en mesos anteriors.
Amb set jornades per davant, el Llevant afronta un escenari en el qual la competència interna es convertix en un factor clau. Cada entrenament i cada minut en el camp poden resultar determinants per a definir l’onze tipus de Castro. El bon mal de cap del tècnic passa ara per trobar l’equilibri entre meritocràcia, estats de forma i necessitats tàctiques, amb l’objectiu d’esprémer al màxim una plantilla quasi al complet en el moment decisiu de la temporada.
