Tres associacions de víctimes de la dana han traslladat al ministre de Justícia, Félix Bolaños, que consideren imprescindible reforçar el jutjat de Catarroja que instruïx la causa, garantir que la justícia actue sense interferències polítiques i revisar el mode en què s’estan aplicant els aforaments en este procediment.
En un manifest conjunt, la Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre de 2024, l’Associació de Víctimes Mortals de la Dana 29-O i Damnificats per la DANA de l’Horta Sud de València assenyalen que, al seu juí, el expresident de la Generalitat Carlos Mazón hauria d’estar sent investigat en esta causa. El document, que van entregar al ministre en una reunió mantinguda a Madrid, arreplega les preocupacions, les reivindicacions i la realitat que asseguren continuar vivint com a persones afectades per la catàstrofe.
Les entitats subratllen que no es deixen manipular ni utilitzar per ningú i reivindiquen el seu paper com a societat civil organitzada que exercix els seus drets per a fer arribar les seues peticions als qui consideren. Resum la seua raó de ser en tres paraules que consideren essencials després de l’ocorregut: veritat, justícia i reparació per a les víctimes.
Reforç de mitjans per a la investigació judicial
En el manifest reclamen un reforç de mitjans per a la investigació judicial de la dana i apel·len de manera directa al Ministeri de Justícia perquè, dins de les seues competències, secunde amb tots els recursos necessaris al jutjat de Catarroja encarregat de la instrucció. Entenen que esta fase del procés és clau per a esclarir responsabilitats i fixar els fets, per la qual cosa sostenen que resulta determinant comptar amb un òrgan judicial suficientment dotat.
Segons argumenten, només garantint mitjans personals, tècnics i materials suficients podrà desenrotllar-se una investigació rigorosa i àgil, d’acord amb la gravetat dels fets. Afigen que la falta de recursos en esta fase podria retardar actuacions, limitar la recopilació de proves o dificultar l’anàlisi de documentació complexa, la qual cosa al seu juí afectaria directament el dret de les víctimes a conéixer què va ocórrer i per què.
Defensa d’una justícia independent i creïble
Les associacions insistixen també en la necessitat d’una justícia independent i creïble. Plantegen que, perquè la ciutadania confie en les resolucions judicials, és imprescindible que els tribunals actuan sense interferències polítiques i sense ser utilitzats com un instrument per a aconseguir en els jutjats el que no s’aconseguix en l’àmbit polític.
Advertixen que, en els últims temps, observen una preocupant dinàmica en la qual alguns procediments judicials s’allarguen, es reobrin o s’impulsen amb bases molt discutides o amb escassos indicis. En canvi, en altres casos, com el relacionat amb la dana, perceben que s’alcen obstacles que dificulten avançar en la investigació. Este contrast, apunten, genera una sensació de tracte desigual que se suma al malestar que ja arrosseguen per les conseqüències de la catàstrofe.
Al seu entendre, este tipus de situacions alimenta una sensació social de desigualtat i arbitrarietat que erosiona la confiança en el sistema judicial. Alerten que, si la ciutadania percep que la justícia actua amb criteris distints segons qui estiga implicat, es debilita un dels pilars bàsics de l’Estat de dret. Per això advertixen que la justícia no pot convertir-se en un serial ni en un espai de confrontació permanent, sinó en una instància en la qual es puga confiar, que no faça política judicial ni justícia política.
Revisió de l’ús dels aforaments
Així mateix, les associacions advoquen per una revisió de l’ús dels aforaments arran de l’experiència en este cas concret. En el manifest expressen la seua profunda preocupació per la forma en què s’ha interpretat i aplicat l’aforament i recorden que esta figura jurídica va nàixer com una garantia processal, no com un mecanisme de protecció personal. Consideren que la seua utilització no pot desvirtuar eixa finalitat fins a convertir-se en un privilegi.
En este context, mostren la seua incomprensió davant la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana d’eximir de facto de la posició de garant a Carlos Mazón sense haver-se completat la fase d’instrucció. Per a les víctimes, esta decisió arriba en un moment processal en el qual, precisament, haurien d’analitzar-se a fons els indicis i les possibles responsabilitats, no limitar l’abast de la investigació abans d’hora.
Segons el parer de les associacions, l’aforament, com a figura excepcional, no pot situar-se per damunt del dret constitucional i fonamental de les víctimes a la tutela judicial efectiva i a un juí just. Per això, defensen que ha d’aplicar-se amb criteris estrictes i sempre subordinat a la protecció dels drets dels qui han patit directament les conseqüències de la dana.
En este marc, sostenen que Carlos Mazón hauria d’estar sent investigat en la causa. Subratllen que no estan jutjant ni assenyalant culpabilitats, ja que són conscients que el procediment es troba encara en fase d’instrucció. No obstant això, recorden que l’elevació de la causa al Tribunal Superior de Justícia per part de la jutgessa instructora va respondre a l’existència d’indicis que, segons el propi jutjat, justificaven la seua investigació. Per això demanen que es permeta que la instrucció avance amb normalitat i amb tots els mitjans necessaris, sense que l’aforament es convertisca en un obstacle per a aclarir el succeït i per a garantir els drets de les víctimes.
