El juí de l’anomenat case màscares ha aconseguit el seu equador amb els presumptes contractes irregulars d’emergència ja en el centre del debat. Les sessions celebrades en el Tribunal Suprem han dibuixat un escenari en el qual el comisionista Víctor de Aldama apareix integrat en la dinàmica del Ministeri de Transports, el exasesor Koldo García es perfila com a intermediari constant entre tots els actors i l’exministre José Luis Ábalos figura com a responsable últim de les decisions que es van plasmar en les ordes firmades.
En esta segona setmana de vista oral, l’atenció s’ha concentrat en l’essencial: els contractes de compra de màscares que dos empreses públiques dependents de Transports van adjudicar a Solucions de Gestió, la companyia assenyalada com a nucli de la trama. Adif va comprometre 12,5 milions d’euros i Ports de l’Estat altres 24,2 milions, muntants que es van aprovar en un context d’emergència sanitària i forta pressió per assegurar subministraments, la qual cosa ajuda a entendre la rapidesa i el volum de les operacions.
El triangle Aldama-Koldo-Ábalos
Cap dels tres acusats ha quedat al marge de testimoniatges en contra seua. L’expresidenta d’Adif, un guàrdia civil destinat en el ministeri i un ex alt càrrec de Ports de l’Estat han descrit a Aldama com algú que, en la pràctica, actuava com a part de l’equip de Transports, amb un accés directe i fluid als despatxos clau, inclòs el del ministre. Koldo García, per part seua, apareix com la corretja transmissora que connectava a empresaris, alts càrrecs i responsables polítics, sempre present a l’altre costat del telèfon o en el passadís adequat.
Quant a José Luis Ábalos, un subordinat directe seu, el subsecretari de Transports, el va assenyalar de manera indirecta en relatar un episodi clau. Segons la seua declaració, Koldo li va demanar duplicar, en tot just 38 minuts, la quantitat de la primera comanda de màscares, que va passar de 4 a 8 milions d’unitats en l’orde ministerial inicial. El subsecretari va afirmar que va entendre aquella petició com la transmissió de la decisió final del ministre, extrem que, al seu juí, es confirmava en comprovar que Ábalos va firmar l’orde resultant.
Aldama, amb passada VIP en Transports
El relat de diversos testimonis ha incidit en l’alt grau de familiaritat amb el qual Aldama es movia per l’anomenada expresidenta zona noble de Transports. L’expresidenta d’Adif va declarar que li cridava l’atenció veure-ho en l’àrea reservada del ministre i que va arribar a traslladar la seua preocupació al propi titular del departament. Un guàrdia civil va ser més explícit en assegurar que l’empresari tenia accés permanent i pujava a la planta del ministre sense necessitat de demanar permís, una circumstància poc habitual per a algú alié a l’estructura formal del ministeri.
Un ex alt càrrec de Ports de l’Estat va afegir un element més a eixe perfil en afirmar que estava convençut que Aldama formava part de l’engranatge ministerial, ajudant en la coordinació dels avions utilitzats per als enviaments de màscares. Segons el seu testimoniatge, l’empresari tenia ja preparat un avió a Lisboa per a transportar 8 milions d’unitats fins i tot abans que es dictara l’orde ministerial que autoritzava la compra i que Ports de l’Estat haguera firmat l’adjudicació corresponent. Este detall subratlla, segons l’acusació, que algunes decisions semblaven tancades per endavant.
L’oferta d’origen desconegut
Una altra de les peces clau de la setmana ha sigut l’anàlisi de com va arribar Solucions de Gestió a convertir-se en l’oferta decisiva. Els testimoniatges coincidixen que, en ple caos provocat per la pandèmia, l’empresa vinculada a Aldama es va presentar com l’única via viable per a aconseguir un volum tan elevat de màscares en poc temps. Un dia abans que s’aprovara la primera orde ministerial, Koldo va acudir al despatx del subsecretari de Transports amb una proposta ja fixada: havien de ser 8 milions d’unitats perquè el subministrador imposava eixa xifra com a condició mínima.
L’exdirectiu d’Adif Michaux Miranda va relatar que la llavors presidenta de l’entitat, Isabel Pardo de Vera, li va facilitar el contacte de Solucions de Gestió. Per part seua, l’ex secretari general de Ports de l’Estat va ser contundent en afirmar que al seu equip no se li va ordenar buscar un proveïdor per a 8 milions de màscares, sinó que se’ls va traslladar que, davant la situació d’emergència, ja s’havia aconseguit un subministrador concret. La incògnita que planeja sobre estes declaracions és l’origen real de l’oferta i com va arribar exactament a les mans de Koldo, qüestió que el tribunal tracta de desentranyar a partir dels testimoniatges i documents.
Malgrat les sospites, quasi tots els testimonis coincideixen en un punt: Solucions de Gestió va complir amb els lliuraments. S’ha subratllat que les màscares van ser barates, que les unitats defectuoses es van reposar i que el subministrament es va mantindre amb regularitat. Ningú ha manifestat descontent amb el servici rebut i les defenses de Koldo i Ábalos utilitzen este fet per a reivindicar que els seus clients van ser dels primers a aconseguir màscares a Espanya en un moment d’escassetat global.
Els responsables de les entitats contractants han insistit que van seguir de manera fidedigna els procediments de contractació, la qual cosa, al seu juí, buida les sospites d’irregularitat. La presidenta d’Adif va qualificar el procés de compra com a satisfactori i el treball del seu equip com a impecable. Ni ella ni el seu homòleg en Ports de l’Estat, que també va adjudicar un dels grans lots, van admetre haver rebut pressions, i este últim va recalcar que ningú va influir en les seues decisions.
Ferraz i la caixa dels gastos en efectiu
Les sessions també han représ un dels elements cridaners de la primera setmana: els pagaments en efectiu relacionats amb la seu del PSOE a Patricia Uriz Ferraz. Patricia Uriz, exmuller de Koldo García, va detallar el mecanisme de reintegrament de gastos en el partit. Va descriure una organització molt rígida en la justificació de desemborsaments, tant del seu llavors parella com del mateix exministre, ja que sempre s’exigien tiquets i els reembossaments es realitzaven en metàl·lic.
El seu relat contrasta amb l’estranyesa que va mostrar en el seu moment l’instructor del cas davant les escasses comprovacions internes que, fins a 2021, es feien en el partit per a la liquidació de gastos en efectiu, segons es desprén d’altres testimoniatges de treballadors. Estes declaracions d’empleats de la formació s’escoltaran com a testimonis en els pròxims dies, mentres que la investigació sobre eixos pagaments en metàl·lic i la possible existència de delictes de blanqueig o altres figures penals es tramita de manera paral·lela en l’Audiència Nacional.
En este context va sorgir la imatge d’una verdadera maquinària d’efectiu entorn de la parella formada per Koldo i Patricia. Ella va descriure com ell no eixia de casa sense diversos sobres ja preparats, diferenciant els imports que corresponien al Ministeri, al partit o al propi Ábalos. Segons va explicar, eixa classificació el preocupava perquè era essencial distingir bé cada concepte per a poder reclamar després els reintegraments a qui corresponguera.
Uriz va relatar que avançar diners era una pràctica habitual per als dos i va enumerar diversos tipus de gastos coberts d’eixe mode. No obstant això, va evitar assumir responsabilitat en relació amb els missatges en els quals s’al·ludia a xistorres i encisams, termes que els investigadors van interpretar com un llenguatge en clau sobre quantitats de diners. Va assegurar que eixes expressions no encaixaven amb la seua manera d’escriure ni de parlar, intentant distanciar-se de la lectura que fa la investigació.
La Guàrdia Civil va trobar més de 20.000 euros en efectiu en un armero de la vivenda que compartien. Ella va justificar eixos diners com una mescla de fons destinats a gastos quotidians i estalvis familiars, una explicació que el tribunal haurà de valorar a la llum de la resta d’indicis. Amb totes estes peces, el juí entra en la seua segona mitat amb la trama de màscares més perfilada, però encara amb nombroses incògnites sobre l’origen de les ofertes, l’abast de les responsabilitats i l’eventual recorregut penal dels moviments d’efectiu vinculats a la causa.
Amb totes estes peces, el juí entra en la seua segona mitat amb la trama de màscares més perfilada, però encara amb numeroses incògnites sobre l’origen de les ofertes, l’abast de les responsabilitats i l’eventual recorregut penal dels moviments d’efectiu vinculats a la causa.
