Un estudi desenrotllat al campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València alerta que la falta de gestió del paisatge afavorix l’expansió d’espècies invasores, amb efectes directes sobre la biodiversitat i amb impactes ecològics i econòmics significatius. La investigació relaciona especialment l’abandó de terres agrícoles i la seua colonització per vegetació exòtica amb l’augment d’unes certes aus no natives.
El treball, liderat pel professor del Departament de Ciència Animal Pau Lucio Puig, analitza com l’abandó de cultius i la posterior instal·lació de plantes invasores està afavorint la proliferació del bec de corall senegalés (Estrilda astrild). Es tracta d’un xicotet passeriforme exòtic d’origen africà que, a partir d’introduccions com a au de companyia i posteriors fuites, s’ha expandit per gran part de la península Ibèrica.
Amenaça a la biodiversitat i ecosistemes mediterranis
Segons la Universitat Politècnica de València, la introducció d’espècies exòtiques figura entre les principals amenaces per a la biodiversitat a escala global. Estes espècies poden competir amb la fauna i flora autòctones, alterar l’equilibri dels ecosistemes i generar costos de gestió i control que suposen un impacte econòmic per a les administracions i el sector agrari.
En entorns agrícoles i periurbans, la transformació del paisatge, l’abandó de cultius i la presència de vegetació invasora creen noves oportunitats ecològiques que algunes espècies exòtiques aprofiten amb gran eficàcia. L’estudi, publicat en accés obert en la revista Journal of Ornithology, demostra que el bec de corall senegalés té una notable capacitat d’adaptació als paisatges humanitzats, especialment en camps agrícoles abandonats, on s’alimenta de llavors de plantes natives i exòtiques.
Els resultats detallen que la presència del estrilda està associada a dos de les plantes invasores més esteses i pernicioses a escala global: el plomall argentí (Cortaderia selloana) i la canya comuna (Arundo donax). Estes espècies vegetals proporcionen refugi a les aus i, en el cas del plomall argentí, també alimente a través de les seues llavors, la qual cosa reforça el paper d’estos hàbitats degradats com a focus d’expansió de fauna exòtica.
L’estudi assenyala a més que el bec de corall senegalés es reproduïx de manera contínua des de maig fins aproximadament octubre, aconseguint les seues màximes densitats a la fi de la tardor. Allí on era present, esta espècie arribava a dominar les comunitats d’aus, desplaçant en abundància a altres espècies que compartixen hàbitat i recursos.
Este treball posa en relleu que l’abandó agrari i la posterior colonització per plantes invasores afavorixen l’expansió d’aus exòtiques i poden alterar el funcionament dels ecosistemes mediterranis. La combinació d’hàbitats degradats i espècies vegetals no natives obri nínxols ecològics buits que estes aus ocupen amb rapidesa i eficàcia.
Els autors subratllen la necessitat de reforçar els programes de seguiment a llarg termini per a detectar canvis en la distribució i abundància d’estes espècies exòtiques. També reclamen mesures de gestió del paisatge orientades a frenar l’expansió d’espècies invasores i a avaluar els seus impactes sobre les comunitats d’aus natives, especialment en zones agràries abandonades i àrees periurbanes.
La investigació va analitzar la distribució espacial i la interacció del bec de corall senegalés en entorns degradats de la península. A través de censos de mostreig i punts de comptatge, els investigadors van comprovar que les àrees amb presència de plantes invasores com el plomall argentí o la canya comuna afavorien la presència d’esta au no nativa.
L’equip també va examinar la seua dieta mitjançant observació directa i va confirmar que s’alimenta d’una àmplia varietat de llavors, tant de plantes natives com exòtiques. Esta diversitat alimentària està relacionada amb la gran plasticitat ecològica de l’espècie: el estrilda posseïx un elevat potencial de colonització, s’adapta a diferents hàbitats i ocupa un nínxol ecològic buit en zones degradades i periurbanes, on abunden camps agrícoles abandonats i proliferen espècies vegetals no natives.
