Detingudes 42 persones a València per 46 estafes del fill en dificultats

La Policia Nacional ha detingut a València a 42 persones, 34 hòmens i huit dones, assenyalades com a presumptes responsables de nombroses estafes en la modalitat coneguda com a fill en dificultats. Segons la investigació, se’ls atribuïxen almenys 46 enganys repartits per tota Espanya, amb els quals haurien aconseguit apropiar-se de 221.477 euros.

Les perquisicions han sigut desenrotllades pel grup de Ciberdelinqüència de la Brigada Provincial de Policia Judicial de València. La investigació es va iniciar al juny de 2025, arran de diverses denúncies que apuntaven a un mateix patró de frau. A partir d’estos primers casos, els agents van anar relacionant operacions similars fins a reconstruir l’activitat d’un entramat delictiu que actuava de manera coordinada.

Els investigadors van aconseguir identificar i localitzar a 42 dels presumptes implicats, tots ells residents a la ciutat de València i en diferents municipis de la província. Esta concentració geogràfica va facilitar una actuació conjunta, encara que l’abast de les estafes s’estenia a víctimes de diferents punts del país, la qual cosa mostra el caràcter distribuït i remot d’esta mena de delinqüència digital.

Com a resultat de les actuacions policials, els agents van aconseguir bloquejar diverses transferències fraudulentes abans que foren retirades pels estafadors. En total, es va frenar el moviment de 18.924 euros, que van poder ser reintegrats a les víctimes. Este bloqueig parcial dels diners il·lustra la rapidesa amb la qual els delinqüents intenten moure els fons per a dificultar el rastre i la importància de denunciar com més prompte millor.

Asi funciona l’estafa del fill en dificultats

La modalitat d’estafa del fill en dificultats es basa en l’engany emocional. Els autors contacten amb les víctimes a través d’una aplicació de missatgeria instantània i es fan passar pels seus fills, aprofitant la confiança i la preocupació familiar. Per a aconseguir-ho, escriuen des d’un número desconegut i expliquen que es tracta del telèfon d’un amic o d’un dispositiu temporal.

Amb eixe pretext, asseguren trobar-se en una situació urgent que exigx un ingrés immediat de diners. Solen al·legar problemes amb el telèfon mòbil, suposades avaries o pèrdues que els haurien deixat incomunicats, i demanen a la víctima que faça una transferència a un número de compte que faciliten en el mateix missatge. El supòsit objectiu és adquirir un nou dispositiu per a poder continuar comunicant-se.

Una vegada que la víctima realitza el primer pagament, els estafadors continuen amb l’engany. Aprofiten la resposta positiva per a insistir amb noves urgències, aportant diferents arguments per a justificar més transferències. D’esta manera, poden encadenar diversos càrrecs en poc temps, abans que la persona afectada sospite o puga confirmar la història amb el seu familiar real.

Detras d’estes operacions es troba una estructura dissenyada per a dificultar la labor policial. Els comptes bancaris on es rep els diners no figuren a nom dels autors directes de l’engany, sinó de persones conegudes com a mules. Estes col·laboradores necessàries s’encarreguen de rebre les quantitats defraudades i seguir les instruccions de l’organització, ja siga retirant l’efectiu, traslladant-lo a altres comptes o fragmentant-lo en diversos moviments.

L’ús de mules complica el seguiment del rastre dels diners per part dels investigadors, ja que introduïx diversos nivells intermedis entre els autors del frau i el destí final dels fons. Malgrat això, la investigació ha permés rastrejar part de les operacions, identificar als titulars dels comptes i frenar alguns dels ingressos, la qual cosa s’ha traduït en les recuperació parcial dels diners estafats.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Diana Morant alerta que el pacte PP-Vox a Extremadura repetix el model valencià que, afirma, va costar vides

Diana Morant advertix que el pacte de govern entre PP i Vox a Extremadura reproduïx el model aplicat en la Comunitat Valenciana, que, segons denúncia, va costar vides pel negacionismo davant la dana i les emergències.

Mónica Oltra alerta de democràcies indefenses davant el poder econòmic i prepara el seu retorn a l’alcaldia de València

Mónica Oltra denuncia que les democràcies estan cada vegada més indefenses enfront del poder econòmic i defén el seu retorn a la política local malgrat afrontar un juí pendent.

Envellir bé: l’experta que reclama prioritzar la qualitat de vida sobre viure més anys

La catedràtica Consuelo Borrás defén que l'objectiu de l'envelliment no és només sumar anys, sinó arribar a la vellesa amb autonomia mitjançant hàbits saludables i exercici físic.

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.