L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) estima que la Comunitat Valenciana incomplirà la regla de gasto nacional tant en 2025 com en 2026. Les seues previsions apunten al fet que el gasto computable augmentarà un 4,6% en 2025 i un 5,6% en 2026, per damunt dels límits fixats del 3,2% i del 3,5%, respectivament, el que anticipa una desviació rellevant sobre els objectius marcats per la normativa estatal.
Segons l’informe específic que l’AIReF ha elaborat sobre la Comunitat Valenciana, l’organisme recomana a la Generalitat adoptar mesures que permeten garantir el compliment de la regla de gasto nacional en 2026. Per a aconseguir-ho, considera necessari aplicar amb major rapidesa o eficàcia les mesures d’estalvi incloses en l’actual Pla Economicofinancer (PEF), revisar de manera rigorosa la seua valoració i el calendari d’execució i, en cas de ser insuficients, incorporar actuacions addicionals que corregisquen la desviació prevista.
L’AIReF subratlla que les noves mesures que es definisquen podran integrar-se després en el Pla Economicofinancer 2026-2027 que haurà d’elaborar la Comunitat Valenciana si finalment es confirma l’incompliment de la regla de gasto corresponent a 2025. Este possible nou pla suposaria un reforç de la senda d’ajust, amb compromisos addicionals de control del gasto i de revisió de les polítiques amb major impacte pressupostari.
Regla de gasto europea i dèficit previst
Més enllà del marc nacional, l’informe analitza també el compliment de la regla de gasto europea. Referent a això, l’AIReF assenyala que el gasto primari net de mesures d’ingressos en la Comunitat Valenciana creixerà en 2026 un 4,7%, per damunt del 3,5% compromés per al conjunt de les administracions públiques. Esta previsió apunta al fet que la comunitat podria situar-se per damunt del ritme de gasto recomanat a escala europea, la qual cosa incrementa la pressió per a contindre el creixement del pressupost.
Quant al saldo pressupostari, el document preveu que la Comunitat tanque 2026 amb un dèficit del 1,9% del PIB. Si s’exclouen els gastos vinculats a la dana, el desequilibri es reduiria al 1,4% del PIB. L’AIReF entén que esta diferència respon a l’impacte extraordinari dels danys causats per l’episodi meteorològic, que obliga a un major esforç de gasto públic per a atendre la reconstrucció i a la reparació d’infraestructures i servicis afectats.
Respecte al deute, l’organisme fiscalitzador calcula que se situarà en 2026 entorn del 40,8% del PIB, una dècima menys del que arreplegava el seu informe anterior. Encara que la ràtio deute/PIB manté una trajectòria lleugerament ascendent, l’AIReF aprecia una evolució distinta si es compara el deute amb els ingressos corrents: després de repuntar en 2025, esta última ràtio tornaria a descendir en 2026, la qual cosa suggerix una certa millora en la capacitat de la comunitat per a atendre el servici del deute amb els seus recursos ordinaris.
Impacte de les rebaixes fiscals i finançament extraordinari
L’informe també detalla l’efecte de les mesures fiscals incloses en l’última llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat. Inicialment, estes mesures contemplaven un impacte negatiu sobre els ingressos de 2026 superior a 140 milions d’euros. No obstant això, després de la revisió realitzada, l’AIReF estima que el conjunt de les rebaixes finalment aprovades superarà els 175 milions d’euros d’impacte negatiu. Este minvament de recursos limita el marge per a finançar el gasto i obliga a compensar l’efecte mitjançant ajusts addicionals o mitjançant una millora d’altres ingressos.
L’AIReF precisa que els mecanismes extraordinaris de finançament representen entorn del 86% del deute de la Comunitat Valenciana, la qual cosa reflectix una forta dependència d’estos instruments per a cobrir les seues necessitats de liquiditat. A més, preveu que els ingressos de la comunitat en 2025, sense incloure els fons vinculats al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), augmenten un 4% respecte a l’any anterior, fins a aconseguir el 15,7% del PIB. Este creixement dels ingressos oferix cert alleujament, però la combinació de major gasto computable, rebaixes fiscals i elevat pes del finançament extraordinari manté els comptes autonòmics sota una vigilància estreta per part de l’organisme fiscal.
