L’Elx afronta la pròxima visita de l’Atlètic de Madrid al Martínez Valero amb la confiança afegida de tindre al seu favor l’últim precedent entre els dos equips en este estadi, un triomf aconseguit en l’antepenúltima jornada del curs 2022-23.
Aquella trobada va tindre un context molt particular per al conjunt il·licità. L’equip ja estava matemàticament descendit, però el gol de Fidel Chaves li va permetre firmar una victòria de prestigi en una temporada marcada pels mals resultats i les dificultats esportives. Eixe punt no sols va servir per a oferir una alegria tardana a l’afició, sinó que a més va privar a l’Atlètic de Madrid de conservar la segona plaça de la classificació, la qual cosa va donar major rellevància al resultat malgrat que l’Elx no es jugava la permanència.
Este triomf també va suposar un punt d’inflexió en la trajectòria recent dels enfrontaments en el Martínez Valero. Fins llavors, l’Atlètic de Madrid encadenava diverses victòries en les seues visites a l’estadi il·licità, la qual cosa confirmava una dinàmica clarament favorable als madrilenys com a equip visitant. La derrota va tallar eixa ratxa i va recordar que, en partits aïllats, l’Elx havia demostrat capacitat per a competir davant un dels aspirants habituals a les posicions altes de la taula.
Equilibri històric en Primera Divisió
Si s’amplia la mirada al conjunt dels enfrontaments en Primera Divisió, l’equilibri és màxim. Elx i Atlètic de Madrid han disputat 24 partits en la màxima categoria amb un balanç de nou victòries per a cada equip, a més dels empats que completen l’estadística. Esta igualtat històrica indica que, més enllà de les ratxes puntuals, la rivalitat entre els dos clubs ha estat marcada per l’alternança en els resultats i per l’absència d’un domini clar i sostingut per part d’un dels dos.
En aquell últim precedent en el Martínez Valero, el tècnic argentí Sebastián Beccacece va dissenyar un onze pensat per a minimitzar les virtuts ofensives de l’Atlètic i aprofitar els espais a la contra. Va alinear a Edgar Badía en la porteria; Palacios, Bigas, Clerc i Lautaro Blanco en la línia defensiva, amb Magallán i Josan entrant des de la banqueta; un centre del camp format per Tete Morente, John, Gumbau i Fidel, que va ser substituït per Raúl Guti; i un atac amb Nteka i Lucas Boyé, rellevats posteriorment per Pere Milla i Ponce. La combinació d’eixe bloc inicial i els canvis va permetre a l’Elx mantindre la intensitat defensiva i gestionar el marcador una vegada aconseguit el gol.
Per part de l’Atlètic de Madrid, Diego Pablo Simeone va apostar per un equip amb vocació ofensiva però amb equilibri entre línies. Va disposar a Grbic baix pals; una defensa amb Molina, Giménez, Witsel i Bell, que va ser reemplaçat per Reguilón; Carrasco com a referència en banda; un centre del camp amb Koke, substituït per Carlos Martín, i De Paul i Lemar, rellevats per Barris i Corretja; i la davantera formada per Griezmann i Morata. Es tractava d’una alineació amb jugadors de pes acostumats a barallar per objectius ambiciosos, la qual cosa subratlla el mèrit del triomf il·licità en una campanya complicada.
La història d’este dol en Primera Divisió es remunta a la fi dels anys cinquanta. El primer enfrontament va tindre lloc en la temporada 1959-60, amb victòria de l’Atlètic de Madrid per 3-4 en el desaparegut estadi de Altabix. Eixa estrena de lliga va deixar clar des de l’inici que els partits entre els dos equips podien ser oberts i amb molts gols. La primera victòria de l’Elx arribaria pocs anys després, en el campionat 1962-63, amb un 2-1 que va certificar que el conjunt il·licità també era capaç d’imposar-se com a local.
Amb el pas de les temporades, el dol va anar deixant marcadors cridaners. El partit més espectacular quant a gols es va registrar a l’abril de la campanya 1977-78, quan els dos van firmar un empat 4-4. En aquell partit, l’Atlètic de Madrid va aconseguir igualar un xoc que perdia 4-2 mancant només quatre minuts per al final, la qual cosa reflectix la intensitat i la capacitat de reacció que han caracteritzat a vegades estos enfrontaments. Eixe tipus de remuntades i resultats inflats han contribuït a consolidar la sensació que els xocs entre Elx i Atlètic solen oferir emoció fins a l’últim tram.
Amb este rerefons, la nova visita de l’Atlètic de Madrid al Martínez Valero arriba marcada pel record pròxim de l’última victòria il·licitana i per un balanç històric molt equilibrat en l’elit. El resultat que es produïsca no sols afegirà un capítol més a una llarga relació de dols, sinó que també pot alterar de nou les dinàmiques recents entre els dos conjunts.
