Joan Baldoví ha considerat que la virtut de l’acte impulsat per Gabriel Rufián per a debatre la unitat a l’esquerra del PSOE ha sigut ‘esvalotar el galliner‘ i aconseguir ‘que es parle’. Al seu juí, el soroll inicial ha servit per a posar el tema en el centre del debat polític i mediàtic.
Al mateix temps, ha assenyalat que a partir d’ara el procés hauria de canalitzar-se ‘amb més calma, amb menys focus, amb menys titulars, amb menys declaracions’ i de forma ‘més discreta‘ perquè puga arribar ‘a rams de beneir’. Amb esta apel·lació, ha defés rebaixar l’exposició pública i afavorir converses serenes que eviten dinàmiques de competició entre sigles i permeten concrecions reals.
Compromís i l’escenari valencià
Baldoví ha reivindicat la particularitat de la Comunitat Valenciana: existix ‘possibilitat de canvi‘ i opcions de ‘tombar a la dreta i a l’extrema dreta’ si s’actua amb intel·ligència i generositat. Ha demanat pensar en termes de suma i no de xoc, amb l’objectiu de maximitzar representació i resultats en un context molt competit.
En eixa línia, ha subratllat que Compromís és una força amb arrelament i que pot ‘traure de l’abstenció’ a votants socialistes amb la ‘temptació de quedar-se a casa’. Ha plantejat que l’ancoratge territorial i la identificació amb l’agenda valenciana col·loquen a la seua formació en condicions de disputar escons a PP i Vox allí on la implantació local és determinant per al repartiment.
Sobre la llei electoral, ha apuntat que es va dissenyar per a ‘beneficiar’ a determinades formacions o a un ‘determinat sistema’, per la qual cosa entén que diverses de les idees exposades en l’acte tenen ‘raó de ser’. Entre elles, que les forces arrelades amb implantació territorial, com Compromís, siguen les que millor poden barallar els escons a la dreta.
Preguntat per la proposta de Rufián d’un ‘grup interparlamentari‘ en el Congrés, ha indicat que ‘ja es parlarà’. Ha recordat la seua experiència de dotze anys en la Cambra baixa, tant en el grup mixt com en el grup plural, on moltes vegades el sentit del vot va ser el mateix que el de Podemos, IU, ERC o el PSOE, un fet que evidencia convergències polítiques fins i tot sense estructures noves.
