El cap de la Unitat d’Anàlisi del Risc i seguiment d’Emergències de la Generalitat, Juan Ramón Cuevas, ha declarat davant el jutjat de Catarroja que investiga la gestió de la dana que la llavors consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, li va ordenar no enviar l’És-Alert a la població fins que ella donara la instrucció.
Cuevas ha comparegut com a testimoni per segona vegada i ha sostingut que va rebre de la consellera un text manuscrit poc abans de les 19.50 hores acompanyat de la indicació d’esperar la seua autorització. El seu testimoniatge ha situat el control de l’enviament de l’avís en el nivell polític, mentres l’equip tècnic treballava amb plantilles i limitacions operatives.
Segons ha relatat, entre les 18.00 i les 18.15 hores el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, li ha demanat preparar un missatge És-alert per la situació de la presa de Forata. El tècnic ha explicat que només existia una plantilla en tres idiomes sobre la qual construir l’avís per la limitació de 600 caràcters, la qual cosa obligava a ajustar tant el contingut com l’àmbit de difusió.
Cronologia i abast de l’avís
Ha afegit que aquell primer treball s’ha interromput 15 o 20 minutos després, quan Suárez ha indicat que es descartara Forata perquè no hi havia ‘escenari 3’, el supòsit de previsible trencament o trencament imminent de la presa que justificaria una alerta massiva.
Poc abans de les 19.50 hores, Pradas li ha entregat un text en paper i li ha ordenat que no ho enviara fins que ella ho diguera. Amb eixa instrucció, ha quedat supeditat l’enviament de l’avís a una orde expressa de la responsable d’Interior, per damunt del criteri temporal que manejava l’equip tècnic.
Sobre les 20.10 hores, se’ls ha plantejat un nou És-alert l’abast del qual es valorava estendre a tota la província de València; no obstant això, ha assenyalat que continuaven faltant el text definitiu i la definició de destinataris. L’esborrany citat no incloïa referències a un perill concret ni mesures específiques, i es limitava a instruccions preventives com evitar desplaçaments.
Cuevas ha afirmat no tindre coneixement del segon És-alert, el que s’ha enviat a les 20.57 hores, al no haver sigut l’encarregat de transcriure’l. Eixe extrem ha afegit un element més a la reconstrucció de tasques i responsabilitats dins del dispositiu.
Consultes sobre un possible confinament
També ha declarat com a testimoni Ricardo García, subsecretari de la Conselleria de Justícia i Interior fins a desembre de 2025, en relació amb les consultes telefòniques que s’han realitzat a l’Advocacia sobre la possibilitat de confinar a la població. Eixes gestions han evidenciat que es van arribar a valorar mesures excepcionals en ple desenrotllament de l’emergència.
García s’ha desvinculat de la gestió operativa de la dana. Ha indicat que, fins que ha rebut l’És-alert com la resta de la població, no era coneixedor del que estava ocorrent en Emergències i que no ha mantingut conversa telefònica amb càrrecs de la Generalitat fins a les 20.51 hores.
El exsubsecretario, que ha sigut delegat del Govern a Madrid, ha assenyalat que coneixia la ferramenta És-alert, a la qual ha definit com una conquesta de la societat de la informació i l’element que li ha permés calibrar la magnitud de la tragèdia. També ha sostingut que en els dies previs i en la reunió de subsecretaris anterior al ple del Consell no s’ha tractat cap previsió d’emergència per a eixa jornada.
Amb estes declaracions, el jutjat de Catarroja ha incorporat una cronologia amb hores, ordes i esborranys que permet perfilar com s’ha pres la decisió d’alertar a la ciutadania. El relat de Cuevas ha apuntat al fet que l’enviament del Es-alert ha quedat condicionat a una autorització política, mentres que el de García ha aportat el marc de consultes jurídiques i la percepció externa del dispositiu.
