Baskonia es va coronar campió de la Copa del Rei després de derrotar 89-100 al Reial Madrid en el Roig Arena de València, impulsat per un trident descomunal: Timothé Luwawu-Cabarrot (28), Eugene Omoruyi (23) i Trent Forrest (22). Amb l’última espenta de Markus Howard en els minuts finals, el conjunt vitorià va alçar el seu sèptim títol coper dèsset anys després i va posar fi a una nit que va començar torçada i va acabar en exhibició col·lectiva.
El conjunt blanc va arrancar com un vendaval, calcant la inèrcia amb la qual havia tancat el seu semifinal: va mirar a Mario Hezonja per a produir i va obrir el camp des del perímetre. Sergio Llull, Facundo Campazzo i el propi Hezonja van encadenar triples per a un 13-2 en menys de tres minuts que va obligar a Paolo Galbiati a detindre el joc.
L’ajust va tindre efecte immediat. Luwawu-Cabarrot va atacar una vegada i una altra el cércol, va esquivar a Walter Tavares amb canvis de ritme i va provocar avantatges que Spagnolo va aprofitar per a sostindre l’intercanvi. Un triple de Diakité va donar a Baskonia quatre de renda en un escenari inesperat, però el Reial Madrid va reaccionar amb un parcial de 14-0 alimentat per dos triples d’Andrés Feliz i l’impacte interior d’Alex Len, que havien eixit des de la banqueta amb energia per a retornar el timó (40-30, m.15).
Lluny de caure’s, Baskonia va contindre el colp. Luwawu-Cabarrot va mantindre la seua agressivitat, Forrest va castigar cada espai en transició i Omoruyi va tancar el rebot i va sumar prop del cércol per a minimitzar danys abans del descans, al qual es va arribar amb 52-47. Eixa resistència va retornar confiança als vitorians i els va permetre tornar del vestuari amb el pla intacte.
Remuntada després d’un inici demolidor
Després de l’aturada, Luwawu i Forrest van igualar el xoc a 57 i van forçar el temps mort de Sergio Scariolo. Responsabilitzats, Campazzo i Hezonja van tirar de nou del Madrid i, al seu deixant, van aparéixer Feliç, Usman Garuba i Theo Maledon per a obrir una altra bretxa. El Roig Arena es va encendre i, al crit de ‘Si es pot’, l’afició baskonista va aconseguir que la majoria neutral del pavelló se sumara a la seua remuntada.
Amb 28 punts ja en el seu caseller a l’inici de l’últim quart, Luwawu-Cabarrot es va erigir en esperança blaugrana fins que el Reial Madrid va concentrar sobre ell les seues ajudes i canvis defensius. Llavors Omoruyi i Forrest van assumir comandament i ritme per a portar a Baskonia per davant (83-85, m.36) i sembrar dubtes en el seu rival.
Howard decidix amb Luwawu eliminat
El Madrid va tractar de sostindre’s amb Gabriel Deck, Campazzo i Tavares, i es va trobar amb la quinta falta de Luwawu-Cabarrot, que va amenaçar amb canviar la inèrcia. Però en eixe instant va emergir Markus Howard, discret fins llavors, per a prendre l’últim relleu: va atacar des de pot, va castigar cada aparellament i va convertir possessions clau que van disparar als seus.
Un triple de Hezonja va retallar amb Baskonia sis a dalt i va avivar els fantasmes de la vespra, però a Howard no li va tremolar el pols i el conjunt vitorià va travessar la meta copera en primera posició amb el 89-100. La gestió del rebot, la lectura per a atacar la grandària de Tavares a partir de penetracions i el relleu constant entre generadors van explicar una victòria que va arribar contra pronòstic.
Baskonia va firmar 73 punts entre Luwawu-Cabarrot, Omoruyi i Forrest, mentres Howard va aportar en el tram decisiu. En el Reial Madrid van destacar Campazzo i Hezonja. El xoc va deixar a Garuba eliminat per faltes en el minut 33 i a Luwawu-Cabarrot en el 36. La final, corresponent a la norantena edició de la Copa del Rei i quarantena en l’era ACB, es va disputar en un Roig Arena abarrotat amb 15.314 espectadors i presència d’autoritats.



