Josep Lanuza, assessor extern de comunicació, ha afirmat davant el jutjat que investiga la gestió de l’emergència per la dana que Carlos Mazón va arribar al Palau entre les 19.32 i les 19.42 del 29 d’octubre i va romandre en el seu despatx entre 20 i 25 minuts abans d’eixir cap al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi). Ha afegit que els dos van accedir a l’edifici del Cecopi a les 20.28 i que el primer avís És-alert a la població, enviat a les 20.11, els va sonar en els telèfons quan ja estaven en marxa.
Cronologia i trajecte al Cecopi
Segons el seu testimoniatge, eixe dia havia coincidit amb Mazón al matí en un acte i havien quedat de nou a la vesprada per a la seua reunió de treball habitual sobre comunicació a partir de les 19.00. Ha explicat que va tornar al Palau sobre les 18.30 i que el expresident va arribar passades les 19.30. Lanuza es trobava al pati Gòtic i, en veure-li arribar sol i amb actitud normal, va pujar amb ell al despatx.
Ha indicat que, sense tindre el minutaje exacte, situa l’arribada entre les 19.32 i les 19.42. En eixe despatx, ha dit, Mazón li va comunicar que no podrien despatxar els assumptes previstos perquè s’acabava d’inundar el metre. Durant eixe interval han parlat i el president ha atés diverses crides, encara que Lanuza ha assegurat que no li va sentir tractar l’emergència en eixes converses. Sí ha contat que, en penjar una d’elles, Mazón li va comentar que hi havia un problema amb la presa de Forata.
Ha afirmat que sobre les 19.45 Salomé Pradas, llavors consellera d’Interior, va cridar a Mazón, sense que Lanuza sentira comentaris addicionals sobre la dana. Al voltant de les 20.00, sempre segons la seua versió, els dos han eixit del Palau rumb al Cecopi a l’Eliana. De camí, han arreplegat a les Torres de Serrano de València a la cap de premsa de Presidència, Maite Gómez. Just en passar les torres, uns cinc o huit minuts després d’haver eixit, han rebut en els mòbils l’És-alert de les 20.11 dirigit a la població.
Lanuza ha manifestat també que durant el trajecte va escoltar a Mazón parlar de nou amb Pradas, a qui li va dir que estaven de camí, i que van tornar a parlar poc abans d’arribar a l’Eliana. Ha afegit que en eixe desplaçament va intentar comunicar-se amb Mazón la llavors vicepresidenta tercera del Govern i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Al no poder transferir la trucada des de la Secretaria al telèfon del president, ella ha telefonat a Lanuza i ell ha passat el seu mòbil a Mazón. Sobre el contingut dels comentaris en el cotxe, ha assenyalat que la principal preocupació expressada pel president va ser la presa de Forata i que, en rebre l’És-alert, van comentar que havia d’assemblar-se a l’avís que es va enviar a Madrid durant el temporal de Filomena.
Versions enfrontades sobre l’arribada al Palau
La jutgessa instructora ha subratllat a Lanuza que el seu relat no coincidix amb el dels escortes de Mazón, els qui van situar l’arribada del president al Palau prop de les 20.00 i van limitar a uns deu minuts la seua estada en el despatx. Malgrat eixe contrast, Lanuza ha mantingut que van eixir del Palau a les 20.00 i que va acompanyar al president fins a la seu del Cecopi, on van accedir a les 20.28, la qual cosa encaixa amb la seua afirmació que l’És-alert de les 20.11 els va sorprendre ja en ruta.
La declaració ha tingut com a focus reconstruir amb precisió la seqüència de la vesprada, clau per a determinar si, en els minuts previs i posteriors a l’enviament del primer És-alert a la població, es van produir comunicacions rellevants entre el president i la llavors consellera d’Interior o si va haver-hi instruccions vinculades a la coordinació de l’emergència.
L’assessor ha recalcat, a més, que no va tindre coneixement de l’alerta roja fins més tard, quan es va gravar un vídeo per a xarxes socials en el qual el president deia que l’alerta finalitzava a les 18.00 i que la tempesta es dirigia cap a Conca. I ha qualificat de fals que ell diguera ‘president, hi ha molts morts’ a l’arribada de Mazón al Palau; ha afegit que, davant d’ell, tampoc va escoltar eixa frase a ningú ni en cap de les crides.
