En la comissió d’investigació de Les Corts Valencianes sobre la DANA del 29 d’octubre de 2024, representants de les primeres associacions de víctimes i damnificats han lamentat que els avisos no van ser adequats i que la descoordinació institucional va agreujar la tragèdia, que va deixar 230 víctimes a la província de València. Han reclamat mesures perquè un episodi similar no torne a causar un impacte tan alt i perquè es depuren responsabilitats.
Fallades d’avís i coordinació
La coordinadora en la Comunitat Valenciana de SOS Desapareguts, Sonia Fuster, ha descrit el dol que travessen les famílies i la situació de vulnerabilitat en la qual han quedat després de perdre a figures essencials en el dia a dia. Segons ha explicat, continuen ‘plorant llàgrimes de fang’ mentres reconstruïxen les seues vides sobre absències irreparables. Ha sostingut que no pot servir d’excusa que la DANA fora un fenomen sense precedents recents i ha enumerat fallades: ‘Va fallar la capacitat de laminació, la coordinació, el desplegament logístic, la governança i sobretot els avisos i el temps de resposta. Si tot falla al mateix temps, ningú pot afirmar que tot es va fer bé’.
Fuster ha afegit que ‘és inqüestionable que va haver-hi una fallada en l’avís i en la gestió’. Ha afirmat que des de llavors les famílies viuen amb ansietat, incertesa i desconfiança, i ha subratllat que no busquen culpables, sinó responsabilitats que permeten revisar, corregir i actuar, inclosa la de ‘qui no va estar al comandament aquell dia’. En el seu plantejament, els avisos tardans i la coordinació insuficient van augmentar el risc per a la població perquè van limitar el marge de reacció en els moments crítics.
El president de l’Associació de Damnificats per la Dana d’Alfafar-Horta Sud, Alejandro Carabal, ha qualificat de ‘#greu‘ que hi haguera ‘tres o quatre dies sense que cap administració es fera càrrec d’assistir als qui es van quedar sense res’. Ha asseverat que ‘si van poder entrar els lladres des del primer moment, o adolescents amb botelles d’aigua, compreses o roba interior, hauria d’haver arribat el personal d’emergència’. També ha posat sobre la taula que ‘hi ha hagut almenys dos casos de persones vives que van passar tres dies a l’interior dels cotxes’ i s’ha preguntat: ‘Hi ha hagut omissió del deure de socors o no?’.
Carabal ha recordat que la seua associació va ser rebuda primer a Brussel·les que en Les Corts i ha defés que ‘la justícia i la veritat ha de ser l’únic element reparador per a les famílies, que no poden passar un dol normal i que s’enfronten a les notícies noves que salen diàriament’. Ha incidit en què ‘els diners ve bé, però la dignitat està per davant’, i ha retret que ‘no haja acudit al jutjat a declarar de manera voluntària qui diu tindre la consciència tranquil·la’, en referència al expresident de la Generalitat Carlos Mazón.
Plans d’emergència i ús de Es_Alert
El representant dels damnificats ha insistit que ‘no pot tornar a ocórrer’ i en la necessitat de disposar de plans d’emergència coneguts per la ciutadania i aplicats amb coordinació política i tècnica. Ha alertat que ‘hi ha preocupació, hi ha psicosi’ a l’Horta Sud i ha defés que ‘És_Alert salva vides, funciona, però cal tindre clar el missatge i no perdre el temps’. Segons ha relatat, ‘aquella nit, quan sentim el missatge amb tot ja inundat, pensem que venia més aigua i estàvem molt tibants’, la qual cosa al seu juí demostra que la claredat i el moment de l’avís són determinants per a orientar la resposta de la població.
També ha intervingut la presidenta de l’Associació Liberum, Concha Cuevas, que s’ha personat com a acusació popular en la causa penal oberta sobre la gestió de la DANA. Ha llançat diverses hipòtesis sobre la tràgica riuada del 29-O, entre elles que ‘les víctimes reals no es corresponen amb les identificades’, que possiblement hi ha morts arrossegats que no han sigut comptabilitzats i que ‘no arriben a trobar-se’, o que ‘els veïns diuen que les persones que van aparéixer mortes en els seus cotxes van ser comptabilitzades com a víctimes d’accidents de trànsit’. A més, ha advertit que ‘uns 4 milions de telèfons android, els més antics, no reben els missatges És_Alert’, dispositius que, ha apuntat, solen estar en mans de persones majors.
Els grups de l’oposició, PSPV-PSOE i Compromís, han retret tant eixes afirmacions com la presència de Liberum en la comissió d’investigació. En este context, les compareixences han posat el focus a esclarir el succeït, delimitar responsabilitats i reforçar els protocols d’alerta, coordinació i atenció als damnificats en les primeres hores, assenyalades per les associacions com les més crítiques.
