Virgínia Barcones ha acusat el PP de voler pervertir el sistema de Protecció Civil en exigir que l’Estat declarara una emergència d’interés nacional per la DANA d’octubre de 2024 en la Comunitat Valenciana. Davant la comissió d’investigació al Senat, amb majoria del Grup Popular, la directora general ha defés que l’ordenament fixa clarament qui decidix i en quines condicions.
Competències i emergència d’interés nacional
Barcones ha insistit que l’emergència d’interés nacional ‘la determina el Ministeri de l’Interior a sol·licitud de la comunitat autònoma’. Ha remarcat que eixe mecanisme reflectix el principi de proximitat: ‘Al nostre país els legisladors entenen que l’administració més pròxima als ciutadans és la millor per a conéixer les particularitats de la seua geografia’. Segons ha explicat, demanar ara que l’Estat actue sense eixa sol·licitud suposa alterar les regles: ‘No es pot voler canviar ara el sistema, la norma, les obligacions de cada un’.
El PP, a través del senador José Antonio Monago, ha sostingut que l’Estat ja monitorava la situació a primera hora i, per tant, tenia informació suficient per a assumir l’adreça: ‘l’Estat ja estava monitorant el que passava’. En eixa línia, Monago ha afirmat a la compareixent: ‘Vosté tenia molta informació per a declarar una emergència d’interés nacional’. Barcones ha rebutjat eixa premissa i ha respost que ‘això és invertir la càrrega de la prova’, perquè les competències estan definides i no es pot imputar al Govern una capacitat que no preveu la llei. També ha advertit: ‘És molt greu intentar posar damunt de la taula que l’Estat podia haver fet alguna cosa que, amb l’ordenament jurídic a la mà, no podia fer’.
El debat ha evidenciat una tensió política sobre el repartiment de responsabilitats. Per a Barcones, el relat del PP ‘han pervertit, han intentat canviar el relat assenyalant que el sistema de protecció civil é s una cosa molt distinta al que diu la normativa’. I ha qüestionat per què, si es tractava d’una emergència nacional, el llavors president autonòmic no ho va sol·licitar amb eixa claredat.
Monago ha retret a més que Protecció Civil no activara un ÉS-Alert, insinuant que podia suplir la suposada mala gestió autonòmica ‘tenint en compte el mal que l’estava fent la Generalitat’. Barcones ha replicat que ‘vosté sap que l’organisme competent per a traslladar els avisos a una situació de perill per a la població és la Generalitat. És el nostre sistema’, reforçant la idea que l’avís a la població recau en l’autoritat competent en el territori.
També s’ha qüestionat el viatge de Barcones al Brasil el dia de la DANA, programat per a una reunió tècnica del G-20. El Grup Popular ha preguntat si no era ‘raonable que amb la informació meteorològica del dia 28 o del propi 29’ l’haguera cancel·lat. La directora ha indicat que va eixir ‘quan el nivell d’alerta era 0’ i que, en conéixer l’abast de l’episodi ja en destí, va prendre el primer vol de retorn. Ha defés que el dispositiu va funcionar sense esperes: ‘la direcció general està tan entrenada que ací no s’espera que vinga el que falte’ i ha reptat: ‘Diga’m una sola cosa que haguera de fer-se i no es va fer’.
Altres grups han fixat posicions. El PSOE ha abrigallat la gestió de Protecció Civil i ha lamentat la falta de compareixents amb responsabilitat autonòmica. Vox, per veu de Fernando Carbonell, ha sostingut que ‘va fallar l’Estat i va fallar la comunitat autònoma’ i ha preguntat si el paper estatal ha de limitar-se a oferir ajuda quan se li requerisca. Barcones ha replicat: ‘Jo crec que l’Estat no va fallar’ i ha precisat que ‘qui ens havia de donar la informació ens va dir a les 21.36 hores que no hi havia dades rellevants sobre incidències de seguretat o sanitàries’.
Des de Compromís, Enric Morera ha mostrat la seua sorpresa en sentir que la Generalitat no va acceptar ajuda d’altres països i que el departament estatal va ser ‘proactiu’ per a canalitzar-la. Ha qualificat la prevenció de ‘un desastre’ i ha criticat la gestió posterior, reclamant a ‘els uns i els altres’ ‘posar-se les piles’ per a no repetir errors. Barcones ha aprofitat per a insistir en la necessitat de cooperació en prevenció i gestió de riscos climàtics i en la conveniència d’un pacte d’Estat en matèria climàtica per a dotar d’estabilitat als protocols i a la coordinació entre administracions.
