Maite Gómez, cap de premsa de Carlos Mazón el 29 d’octubre de 2024, ha declarat que la informació remesa als mitjans sobre el que va fer el president eixa vesprada es va elaborar per suposicions i pel que els semblava lògic, sense parlar amb ell per a confirmar-ho de manera directa.
En el seu testifical davant el jutjat que instruïx la causa penal sobre la gestió de la DANA, Gómez ha explicat que va treballar en el Palau de la Generalitat fins a les 17.30 i que desconeixia on estava Mazón durant la vesprada, perquè només va coincidir amb ell quan va pujar al cotxe oficial rumb al Centre de Coordinació d’Emergències.
Preguntada per les diferents versions sobre l’arribada de Mazón al Palau, ha indicat que l’equip va comunicar basant-se en el que considerava raonable, no en el que sabia amb certesa perquè no es va preguntar al president, segons fonts coneixedores de la declaració. L’admissió implica que el relat oficial difós en temps real va mancar d’una verificació directa del principal afectat.
La jutgessa ha considerat poc creïble eixa explicació i ha subratllat que no resulta assumible que, en un dia com el de la DANA, en el qual van morir 230 persones, s’informara sobre el parador del president sense confirmació personal. Este retret posa el focus en els protocols interns de contrast de la informació en situacions crítiques.
Cronologia de la vesprada del 29-O
Gómez ha assenyalat que durant la vesprada no va parlar amb ningú excepte amb el llavors director general de Promoció Institucional, Francisco González, i per assumptes aliens a l’emergència. A les 19.45 va rebre una trucada de María Jesús García, directora general d’Organització, Coordinació i Relacions Institucionals, perquè acudira al Palau amb la intenció de desplaçar-se a l’Eliana, on des de les 17.00 estava reunit el Cecopi per l’emergència, sense que se li precisara el motiu.
Segons el seu relat, el cotxe oficial, en el qual viatjaven Mazón i l’assessor Josep Lanuza, la va arreplegar a les Torres de Serrans. Poc després va sonar l’És-Alert; ella anava asseguda davant, va cridar a les seues filles perquè estaven soles i al seu marit, que li va dir que no podien eixir i que passaria la nit en el treball. També va contactar amb Francisco González per a informar-lo que anaven camí de l’Eliana.
En eixe context, va decidir no enviar l’agenda del president als mitjans i va ordenar anul·lar els bitllets de l’equip de premsa per a un acte previst a Madrid l’endemà, en entendre que no anaven a prendre el tren de les 6.00.
Ha indicat que va prendre verdadera consciència de la magnitud de la situació en arribar al Centre d’Emergències. No va traslladar ni va comentar informació operativa perquè no era la seua funció i entenia que al president l’informaven els responsables de l’emergència. Ha afegit que durant el trajecte no va haver-hi temps per a una conversa i que va tindre la sensació que Mazón estava plenament informat; encara que no va escoltar les seues paraules, recorda referències a l’embassament de Forata.
Una vegada a l’Eliana, ha dit que no va escoltar converses de Mazón ni dels dos investigats en la causa, la llavors consellera de Justícia, Salomé Pradas, i l’exsecretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso.
El que està en joc en la investigació
Després de la compareixença de Mazón en el Centre d’Emergències, Gómez va arribar a la seua casa entre la 1.15 i la 1.30 del 30 d’octubre. Va tornar en el cotxe amb el president i van parlar sobre com organitzar la jornada següent, però no va rebre pautes sobre la comunicació de l’emergència.
Durant la seua declaració ha afegit que eixa vesprada cap periodista la va cridar preguntant per Mazón, que no li corresponia a ella informar el president de la situació a la província de València i que ningú li va traslladar les mesures que s’estaven adoptant. El seu testimoniatge dibuixa un gabinet centrat en ajustar agenda i desplaçaments mentres la versió remesa a la premsa es recolzava en inferències. La valoració de la jutgessa, que qüestiona la falta de contrast en un moment de màxima gravetat, pot resultar decisiva per a depurar responsabilitats i aclarir com es va gestionar la comunicació institucional durant la DANA.
