El València es va imposar 1-0 a Osasuna a Mestalla gràcies a un penal convertit per Largie Ramazani i repetit per invasió d’àrea de José Luis Gayà. L’extrem va mantindre la calma en les dos execucions, va triar el mateix costat i va certificar un triomf que allunya als locals cinc punts del descens i frena la sèrie de sis jornades sense perdre del conjunt navarrés.
L’acció decisiva va arribar després d’un error en l’eixida de pilota d’Osasuna i un enviament a l’espai que va deixar a Sadiq mà a mà amb Sergio Herrera. El porter li va derrocar i el col·legiat va assenyalar penal sense dubtar. Ramazani va marcar ajustat a l’esquerra, Herrera va endevinar però no va arribar, i el llançament es va repetir per l’entrada prematura de Gayà en l’àrea. En la repetició, el belga va calcar l’execució per a firmar el 1-0 en el 67 i posar la nit de cara per als de Mestalla.
Un València dominador però imprecís
L’equip de Carlos Corberán va arrancar amb decisió. En el primer minut, Ugrinic va tancar un centre que Herrando va buidar amb prou faenes. Els locals van portar la iniciativa, encara que l’ànsia per gol va accelerar decisions en la medul·lar i l’últim passe. Ramazani va buscar sovint a Sadiq, una societat que ja va brillar en el passat, però el nigerià no va trobar avantatge davant la saga rojilla. La seua fuetada més clara va rebotar a l’esquena de Javi Galán.
Osasuna a penes va inquietar fins al 15, quan Raúl Moro va filtrar un gran passe a Budimir. El croat va arribar forçat davant Dimitrievski, que va eixir ràpid i va tancar l’angle. El València va respondre a la contra: Ramazani es va regirar en l’àrea i va habilitar a Luis Rioja, que va malgastar una ocasió franca en colpejar a l’aire. Abans de la mitja hora, els locals van reclamar penal per una mà de Herrando després d’un tir ras de Ramazani; Corder Vega no ho va considerar punible en estar el braç de suport en la gespa. En el tram final del primer acte, Víctor Muñoz va provar una xilena a centre de Rubén García.
Després del descans, Osasuna va eixir amb més mordent. Budimir va cabotejar fregant el travesser i Víctor Muñoz va tindre una altra que va marxar desviada. El València, malgrat les fallades en la definició, va començar a viure en camp rival gràcies als errors rojillos en l’eixida. Rioja va tornar a perdonar després d’un rebuig defectuós d’Herrera i Sadiq va seguir sense connectar amb claredat, fins que la carrera a l’espai del 64 va desembocar en el penal que va trencar el guió.
Amb el marcador a favor, els locals van ajustar línies i es van preparar per a patir. Alessio Lisci va moure la banqueta a la recerca de l’empat, amb noves cames per fora i per dins per a carregar l’àrea. Osasuna es va bolcar i en l’afegit va pujar fins i tot Herrera, que va atropellar a Dimitrievski en l’última acció. La saga valencianista, ben abrigallada pel seu porter, va sostindre el 1-0 fins al xiulet final.
El col·legiat Adrián Cordero Vega va mostrar diverses grogues i va aplicar el mateix criteri en mans discutides pels dos equips, permetent la del defensa local per braç de suport i validant el penal de l’enderrocament a Sadiq. El dol va reunir 44.415 espectadors i va estar precedit per un minut de silenci en memòria de Julio Marco Vidal, abonat del València durant més de mig segle.
En sala de premsa, Alessio Lisci va admetre que ‘potser era un partit de 0-0, però el futbol va de marcar gols’ i va afegir: ‘el que fica gol sempre té raó’. També va subratllar que les dos mans discutides van ser ‘grises’ i van quedar a interpretació arbitral, amb el mateix tracte per als dos conjunts.
