L’acusació popular que exercix la Associació Víctimes de la DANA 29 d’octubre de 2024 ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que obvie l’aforament de Carlos Mazón i que la investigació seguisca en el jutjat de Catarroja. La sol·licitud es recolza en l’exposició raonada elevada per la jutgessa instructora d’eixe partit judicial, que, segons la part acusadora, no deixa escletxa per a implicar el expresident en els fets vinculats a la gestió de l’emergència.
La petició apunta al fet que la condició d’aforat que manté Mazón per la seua acta de diputat autonòmic no hauria d’operar en este cas, al no tractar-se d’actuacions pròpies de la seua funció parlamentària. Si l’alt tribunal acceptara esta tesi, la causa continuaria en l’òrgan que la va iniciar, la qual cosa l’acusació vincula amb el dret al jutge natural predeterminat per la llei i amb una major garantia de doble instància.
Debat sobre l’aforament
L’acusació recorda una resolució recent del TSJ extremeny que va rebutjar l’aforament del líder socialista Miguel Ángel Gallardo per adquisició sobrevinguda. A partir d’eixe precedent, es pregunta si l’itinerari seguit per Mazón pot qualificar-se també de ‘frau de llei‘ per mantindre una condició d’aforat que, al seu juí, no guarda relació directa amb els fets investigats. En el seu escrit, insistix que l’aforament com a diputat només podria comprendre actes derivats d’eixa activitat, i sosté que l’excepcionalitat del fur exigix una interpretació restrictiva.
A més, subratlla que el manteniment de l’aforament resulta incompatible amb principis constitucionals com la igualtat processal, la tutela judicial efectiva, el dret al jutge natural i la doble instància. Emmarca este plantejament en el debat jurídic i polític obert a Espanya sobre l’ús del privilegi del fur, recordant que sis comunitats autònomes ja han eliminat eixa prerrogativa per als seus càrrecs, encara que no és el cas de la Comunitat Valenciana.
L’associació atribuïx que s’haja arribat a este tràmit a la ferma voluntat del mateix Mazón, qui ha refusat declarar en la instrucció en tres ocasions. Al seu entendre, eixa decisió revela un interés en què siga el TSJCV, un ‘fòrum especial‘, qui decidisca sobre la seua responsabilitat penal i no el jutjat d’origen.
Alternativa si el TSJCV assumix la causa
Respecte a l’opció que l’alt tribunal valencià accepte la causa només respecte de Mazón, l’acusació planteja si la seua conducta té entitat pròpia per a una tramitació separada. Recorda que l’aforament és una prerrogativa de caràcter temporal, subjecta al període en què s’ostenta el càrrec, però cita suposats en els quals es va mantindre després del cessament, com la competència del Suprem per a continuar l’enjudiciament de l’exministre Ábalos. En eixe marc, formula dos preguntes: si Mazón deixarà de ser diputat abans d’una eventual obertura de juí oral i si, en cas contrari, continuarà sent membre de Les Corts quan concloga la instrucció.
De manera subsidiària, la part sol·licita que, si el TSJCV decidix mantindre per a sí el procediment, assumisca la competència, incoe causa penal per homicidi i lesions per imprudència greu i cite a Mazón en qualitat d’investigat. Afig que representa als familiars de diverses víctimes mortals, moltes de les quals van morir abans que sonara l’avís a la població a les 20.11 hores, la qual cosa, al seu juí, reforça la tesi d’una gestió tardana de l’alerta.
L’escrit conclou amb una afirmació categòrica sobre l’origen de les morts: ‘No van morir per la depressió aïllada en nivells alts, no van morir per les conseqüències d’un fenomen meteorològic, van morir per la nefasta i negligent gestió d’una emergència climàtica. Per una aclaparadora i total desistiment de les funcions del president de la Generalitat Valenciana en la coordinació i presa de decisió de mesures per a protegir la població’.
