Les mascletaes són un dels grans reclams de les Falles i la seua potència sonora forma part de l’espectacle. En els instants de major intensitat, especialment en el tram final conegut com a ‘terratrémol’, s’aconseguixen pics pròxims als 120 decibels al costat de la pirotècnia. Són moments molt puntuals i eixa xifra correspon al lloc de tret, no on se situa el públic.
El motiu pel qual convé allunyar-se és senzill: el so es dispersa conforme es propaga i el nivell de pressió acústica disminuïx amb la distància. Per això s’establixen perímetres de seguretat al voltant de la zona de tret i es recomana no depassar les tanques. Com més lluny estigues, menor nivell de soroll t’arribarà i menor serà l’impacte sobre l’oïda i l’organisme.
La distància, clau
Per a un adult, una distància mínima entorn de 30 metres resulta més adequada des del punt de vista auditiu, perquè a eixa separació partix de l’energia sonora ja s’ha dissipat. Respectar el perímetre no és un formalisme: és la manera més efectiva de reduir l’exposició als pics de pressió que concentren el final de l’espectacle.
En el cas dels menors, la precaució ha de ser major. Els xiquets són més sensibles a les ones de pressió i, per la seua menor grandària, un mateix impacte d’energia pot afectar-los més. Per això s’aconsella situar-los almenys entre 50 i 80 metres del punt de tret. Per als més xicotets, de dos o tres anys, convé augmentar encara més la distància, acostant-se o superant els 80-100 metres. A més, l’ús de protectors auditius, cada vegada més habitual en famílies, afig una capa de seguretat senzilla i eficaç.
Un soroll que també se sent en el cos
L’efecte d’una mascletà no es limita a cau d’orella. Les detonacions generen ones expansives que travessen l’aire i el cos, produint sensacions físiques com a pressió en el pit o vibracions. En persones sensibles poden aparéixer mal de cap o malestar. És un fenomen comparable a tirar una pedra a l’aigua: l’energia es desplaça en forma d’ona i travessa el que troba al seu pas.
Entre professionals que treballen prop d’explosions controlades és habitual un truc per a alleujar la pressió interna: obrir la boca durant la detonació. Mantindre-la lleugerament oberta ajuda al fet que part de la pressió s’allibere i evita que l’energia quede ressonant a l’interior del crani; amb la boca tancada, la sensació pot ser més intensa.
L’entorn també influïx. En carrers amb edificis pròxims, les façanes actuen com a superfícies reflectores i el rebot del so pot augmentar entre tres i cinc decibels el nivell percebut. Col·locar-se molt pegat a una paret incrementa la sensació de soroll, mentres que en espais oberts el so es dispersa millor i la pressió acústica tendix a reduir-se.
Els animals patixen especialment estos espectacles, ja que la seua capacitat auditiva sol ser més sensible que la humana. No és estrany que gossos o gats reaccionen amb nerviosisme davant explosions i petards, per la qual cosa, si s’acudix amb mascotes, convé extremar la distància o evitar l’exposició directa.
Gaudir d’una mascletà és compatible amb la prudència: mantindre la distància de seguretat, triar zones obertes, evitar pegar-se a façanes i protegir l’oïda en xiquets o persones sensibles són mesures senzilles que reduïxen l’impacte del soroll sense renunciar a la festa.
