Javier Sebastiá és un arquitecte que fa cinc anys va decidir llançar-se des de zero a cosir els vestits de fallera de la seua filla. En este temps no sols ha aprés i ha confeccionat gipons, faldes, jupetins i bruses per a la seua família, sinó que actualment impartix un taller gratuït d’indumentària en el casal de la seua falla per a transmetre el que ha anat perfeccionant.
El punt de partida va ser pràctic: a la seua filla se li va tornar a quedar xicotet el vestit i, en lloc de pagar de nou per arreglar-lo, va optar per intentar-ho pel seu compte. Es va comprar una màquina de cosir, es va apuntar a un curs en línia de patronatge i va investigar hores en internet. Eixa corba d’aprenentatge va arribar després de la seua jornada laboral i es va convertir en una rutina nocturna sostinguda: dedicar el poc temps lliure a descosir, ajustar i tornar a muntar fins que les peces encaixaren.
Molta prova i error
‘Han sigut nits sense dormir, amb molta prova i error, perquè pràcticament ho feia quan deixava de treballar, a la nit, i a vegades muntava peces i estaven al revés, per la qual cosa havia de desmuntar-les i tornar-les a muntar’, explica, i anima a qui dubte a iniciar-se perquè la dificultat inicial es compensa amb la satisfacció de l’acabat.
El primer que va confeccionar va ser un gipó i una falda fallera seguint el tutorial d’un blog especialitzat en patrons d’indumentària regional. L’autora d’eixe blog va obrir després una botiga a València i allí va acudir Sebastián per a mostrar-li el resultat que havia aconseguit a partir del vídeo: ‘Es va quedar sorpresa amb els acabats i em va convéncer per a anar una temporada a les seues classes’. Eixa etapa li va servir per a assentar tècnica i criteri davant la taula de tall.
Va aprendre tipus de puntada i, sobretot, a transformar patrons a l’estètica dels segles XVIII i XIX, on l’entalle, la caiguda i el volum són determinants. Per falta de temps va continuar ja pel seu compte, secundant-se en llibres de indumentaristas recomanats per una amiga fallera també arquitecta. En eixe procés va anar interioritzant conceptes com l’espolí, un teixit de seda artesanal clau en estos vestits, i va entendre que adaptar un patró modern a una silueta històrica exigix precisió mil·limètrica i respecte per la construcció original.
La visió espacial d’un arquitecte
Després del primer vestit de valenciana per a la seua filla, li ha fet un cada any i, este exercici en el qual és fallera major infantil de la comissió Vicente Sancho Tello, li ha confeccionat cinc de tots els estils. També ha cosit per a la seua cunyada i la seua sogra vestits destinats a l’Ofrena, i per a ell mateix ha preparat cinc o sis jupetins, bruses i calçons. Eixa producció familiar implica prendre mesures constantment, preveure folgances per al creixement de la xiqueta i combinar folres, cintes i rematades segons l’ús de cada peça.
Sebastiá és faller des de xiquet i va créixer veient a la seua mare cosir-se els seus vestits, però no es va interessar per la indumentària fins que es va llançar a això. Ara ho definix sense embuts: ‘La veritat és que això és un vici, una vegada et fiques no parisques de cosir’. Considera que l’arquitectura li aporta una visió espacial que l’ajuda a comprendre com encaixen les peces i on convé reforçar una costura. No obstant això, el que més l’atrau és el procés creatiu: triar teles, decidir entre una seda o un raió i harmonitzar colors, cintes i sabates. Són decisions que condicionen el pressupost i, sobretot, el caràcter del conjunt final.
Admet que hi ha qui se sorprén quan conta que cus indumentària fallera en les seues estones lliures, perquè ‘no és el típic’, i apunta que ara mateix els millors indumentaristas són hòmens. A casa, la seua filla Esther està ‘encantada’ que el seu pare li faça els vestits, encara que a vegades es canse de tantes proves en la seua obstinació que ‘estiga tot perfecte’. Eixes proves successives són les que afinen l’entalle del cos, ajusten la mànega al muscle i corregixen simetries abans de la rematada definitiva.
Des de fa unes setmanes impartix els divendres a la vesprada en el casal de la Falla Sancho Tello un taller gratuït per a ensenyar el que sap. S’ha apuntat mig centenar de persones amb un objectiu realista: aprendre a fer-se els seus propis patrons i cosir-se peces per a les Falles de 2027. L’horitzó llarg no és casual; la indumentària tradicional requerix temps, constància i planificació, i molts assistents compaginen l’aprenentatge amb el seu treball i obligacions del dia a dia. El casal, a més, funciona com a taller compartit on es proven solucions, es corregixen errors i es guanya seguretat amb l’agulla.
Abans de cosir, a Sebastiá li agradava molt cuinar. La seua filla li pregunta què farà quan es canse de la indumentària, i la resposta és categòrica: ‘D’això ja no em canse, perquè és creativitat pura. Sobretot quan comences a investigar, a llegir i conéixer un poc la història sobre d’on ve cada peça’. Eixa curiositat li manté en marxa i reforça la idea que, puntada a puntada, també es preserva una tradició que continua viva en cada comissió.
