Un nou estudi del Barcelona Supercomputing Center–Centre Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) revela que les temperatures inusualment altes de l’Atlàntic Nord i del Mediterrani van intensificar en un 40% la DANA que va colpejar València el 29 d’octubre de 2024, un episodi que va causar més de 200 morts.
En municipis com Turís es van registrar més de 700 litres per metre quadrat en 24 hores; en un sol dia va caure més aigua que la mitjana de precipitació anual de l’Espanya peninsular. El treball, desenrotllat pel Departament de Ciències de la Terra del BSC-CNS, aporta una explicació física a eixa excepcionalitat i aclarix per què l’episodi va ser tan intens.
Major humitat de l’Atlàntic
L’estudi conclou que el Mediterrani va exercir un paper clau en aportar humitat i mantindre un entorn propici per a pluges molt intenses. I afig un factor fins ara poc explorat: l’Atlàntic Nord, també excepcionalment càlid en eixes dates, va afavorir una major disponibilitat d’humitat i un escenari atmosfèric més favorable sobre València. De manera específica, la contribució de l’Atlàntic va elevar la intensitat de les precipitacions en un 15%.
Per a quantificar eixe efecte, l’equip va usar el supercomputador MareNostrum 5 i va generar simulacions en alta resolució de l’atmosfera. Van comparar escenaris amb les temperatures superficials de la mar realment observades enfront de valors habituals per a eixa època de l’any. D’eixa comparació es desprén que, sense les anomalies càlides simultànies al Mediterrani i a l’Atlàntic Nord, la precipitació del dia de l’esdeveniment hauria sigut fins a un 40% menor.
Els autors subratllen que, encara que els impactes es materialitzen localment, els processos que els desencadenen poden abastar àrees oceàniques extenses connectades a escala regional i global. L’episodi no va dependre només de les condicions immediates enfront de la costa valenciana, sinó d’un context oceànic més ampli que va actuar com a combustible per a la tempesta.
‘Este treball mostra que, per a entendre per què un episodi extrem arriba a ser tan devastador, no n’hi ha prou amb mirar únicament el que ocorre en el territori afectat’, ha destacat l’autor principal de l’estudi i investigador del grup Variabilitat i Canvi Climàtic del BSC, Ramiro Saurral.
En la mateixa línia, va indicar que ‘l’estat de l’oceà, fins i tot a gran distància, pot marcar una diferència decisiva en la magnitud de l’impacte’.
Comprendre millor la interacció oceà-atmosfera permet millorar l’anticipació d’episodis extrems i planificar respostes més eficaces. En un context de canvi climàtic, disposar de ferramentes capaces de representar eixes connexions a gran escala serà clau per a avaluar riscos, emetre alertes primerenques i orientar mesures d’adaptació que protegisquen la població, les infraestructures i els servicis essencials.
