La Policia Nacional, juntament amb el Servici de Vigilància Duanera de l’Agència Tributària, ha desarticulat una organització criminal assentada principalment a Saragossa i amb ramificacions a Alacant, Múrcia i Osca, que ha facilitat documentació falsa per a la regularització d’uns 5.000 migrants. L’operació s’ha saldat amb 61 detinguts, la majoria clients que van pagar per obtindre papers amb aparença de validesa.
Les detencions s’han practicat a Saragossa (56), Barcelona (2), Huesca (2) i Terol (1), i afecten persones d’origen espanyol, algerià i marroquí. Díhuit dels arrestats formaven part de l’estructura de la xarxa, mentres que la resta hauria recorregut als seus servicis per a presentar sol·licituds de residència avalades per documents fraudulents. La investigació ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Saragossa.
Empadronaments i contractes falsos
L’entramat captava a ciutadans en situació irregular i els guiava en tot el procés per a iniciar els tràmits de regularització, oferint un catàleg de servicis amb tarifes definides: entre 600 i 900 euros per un empadronament fraudulent; entre 3.000 i 10.000 euros per formalitzar un contracte de treball fictici; i uns 500 euros pel transport i el lliurament de la documentació. La forqueta de preus reflectia el nivell de complexitat i el valor que la xarxa atribuïa a cada fita del suposat arrelament, elevant el cost com més gran era l’aparença d’estabilitat a Espanya.
Per a agilitzar gestions, l’organització oferia tramitar sol·licituds fins i tot sense desplaçament físic de l’interessat. Bastava amb remetre còpies de passaports per a activar cadenes d’empadronaments a distància, obrir comptes bancaris i obtindre certificats mèdics. Amb eixe paquet documental es pretenia simular el compliment de requisits legals i superar els filtres inicials de l’administració, presentant un expedient que, sobre el paper, acreditava identitat, domicili, ingressos i aptitud sanitària.
La xarxa emprava diversos mètodes per a materialitzar els empadronaments. A més de falsificar documents d’identitat i autoritzacions de propietaris, utilitzava el mètode look‑a‑like: presentava a persones amb semblança física a qui volia empadronar-se per a evitar la presència real de l’interessat en el municipi o fins i tot en territori espanyol. L’objectiu era burlar controls presencials i donar cobertura formal a altes en el padró que mai responien a una residència efectiva.
Així mateix, s’han detectat empreses pantalla creades per a justificar ingressos a Espanya i formalitzar contractes laborals inexistents, amb altes en la Seguretat Social que eren anul·lades pocs dies després. Estes maniobres buscaven generar traces administratives suficients per a acompanyar les sol·licituds de residència, aparentant vincles laborals i econòmics que no existien i que, per la seua brevetat, reduïen costos i riscos per a la xarxa.
La investigació es va iniciar després de detectar-se un increment significatiu en sol·licituds d’autoritzacions de residència temporal cursades per ciutadans en situació irregular. En l’anàlisi preliminar, els agents van trobar patrons repetits i documents mancats d’autenticitat, la qual cosa va portar a acreditar l’existència d’una organització criminal de caràcter internacional amb base en Saragossa i ramificacions en altres províncies, entre elles Alacant.
Durant l’operació s’han registrat quatre domicilis a Saragossa, on s’ha intervingut diners en efectiu i documentació falsificada, a més d’altres materials vinculats als fets. L’operació continua oberta i no es descarten noves detencions, amb l’objectiu de tallar vies de frau que distorsionen els procediments d’estrangeria i perjudiquen als qui complixen els requisits per la via legal.



