Carlos Corberán va emmarcar la visita al Carlos Tartiere com una oportunitat per a corregir l’ocorregut en la primera volta. Va recordar que el Real Oviedo es va imposar 1-2 a Mestalla i va subratllar que eixe precedent ha d’injectar ‘una dosi de ràbia i coratge’ al vestuari per a competir al límit.
L’entrenador va insistir que dins del grup no es va parlar del cuer, sinó de la mentalitat amb la qual afrontar un dol exigent. En la seua compareixença va assenyalar: ‘El que en el vestuari no es parla és que ens enfrontem al cuer. Ens importa que juguem amb la mentalitat necessària davant un rival que plantejarà un partit molt agressiu amb matisos que el faran nociu i perillós’.
Qüestionat per les opcions europees, va reorientar el focus cap al partit immediat: ‘Ningú pot dubtar de l’ambició d’esta plantilla, l’ambició es trasllada en demà. L’ambició per guanyar que tenim és màxima’. Va aclarir que no li va fer ‘por’ parlar d’Europa, però va advertir que ‘el soroll de voltant no beneficia en absolut’. Va recalcar la responsabilitat que senten cap a l’escut i la samarreta i la necessitat de donar continuïtat a la segona volta: ‘Conforme competim l’equip acabarà en una posició o una altra’.
Pressió alta i dol de detalls
Sobre el rival, va descriure un escenari de màxima tensió en el qual cada decisió va pesar: per a l’Oviedo ‘suposa una finalísima‘ en una lliga on els xicotets detalls situen a cada equip. En el seu estadi, va afegir, es convertix en un adversari especialment complicat i, al seu juí, acumula més mèrits que punts, la qual cosa anticipa un partit exigent.
En el tàctic va preveure pressions altes ‘en camp contrari’ i una voluntat oviedista d’ofegar l’eixida del València i aparellar-se en dols individuals. Segons la seua lectura, el rival assumirà riscos per a buscar el resultat, la qual cosa li fa perillós. Eixe pla pot obrir espais si el València cal en la primera circulació i sòlid en els dols, però també castiga qualsevol error d’atenció. Va esmentar a més el pes de futbolistes capaços d’alterar una trobada des de la banqueta, com Santi Cazorla, i va enllaçar amb el precedent: ‘A Mestalla va aconseguir superar-nos, és un record que tenim ací i ens fa estar activats’.
Corberán també va abordar situacions individuals. Sobre Guido Rodríguez, va explicar que no es va centrar en el seu futur més enllà de juny, quan finalitza contracte, sinó a ajudar-lo a oferir la seua millor versió. Amb Stole Dimitrievski i Eray Cömert va evitar pronunciar-se sobre renovacions perquè, va dir, no era la seua ‘funció’: ‘La meua funció és que Dimitrievski i Cömert estiguen a bon rendiment, és responsabilitat meua, de la meua staff, del jugador i dels companys. Quan el club em pregunta, donne la meua opinió’. Va restar importància a l’enuig de Luis Rioja contra l’Esportiu Alabés i va subratllar la necessitat de controlar els impulsos.
Gayà frega els 400 i el CTA admet fallades arbitrals
Si José Luis Gayà juga a Oviedo aconseguirà els 400 partits amb el València, una xifra que el tècnic va qualificar de ‘barbaritat’: ‘Està solament a l’altura de molt pocs, d’uns triats, d’aquells que han mostrat un compromís enorme’. Va recordar que per davant figuren referents del club com Albelda, Arias, Fernando Gómez o Cañizares i va remarcar la importància de comptar amb el capità.
Finalment, va valorar com a ‘reconfortant’ que el CTA haja reconegut errors arbitrals en contra del València. Al seu juí, ‘són situacions que condicionen’ perquè alteren l’estat d’ànim, encara que va assumir que l’error forma part del joc. Va posar com a exemple que davant l’Alabés van aconseguir revertir sensacions que a Vila-real no van poder canviar.
