Huit de cada deu ciutadans són partidaris de multar als vianants que creuen un pas de zebra mirant el mòbil. El suport aconseguix el 83,2%, i s’amplia al 76,4% quan es pregunta per sancionar als qui se salten un semàfor en roig. La lectura és clara: la ciutadania demanda més fermesa per a frenar conductes de risc i reduir els atropellaments en entorns urbans.
Les conclusions procedixen de l’estudi ‘La percepció dels vianants a Espanya’, impulsat per la iniciativa Posa-li Fre-AXA a partir de 3.570 enquestes a majors d’edat residents en ciutats de més de 100.000 habitants. La nota mitjana que atorguen a la seguretat viària urbana és de 6,45, i un 40,6% considera que no ha millorat respecte a anys anteriors, senyal que perceben avanços limitats i reclamen mesures més visibles. Entre les ciutats més ben valorades figuren Madrid i Barcelona, seguides de Saragossa, la Corunya, Bilbao, Vitòria, Sevilla, Vigo, València, Oviedo, Valladolid, Gijón, Cadis, Màlaga i Santander.
L’estudi es va donar a conéixer en una jornada en la qual es va presentar el ‘Manifest de Vianants 2030’, l’objectiu dels quals és reduir a la mitat els atropellaments a les ciutats. La iniciativa involucra a administracions i entitats, amb la mirada posada a intervindre allí on més es concentren conflictes entre vianants i vehicles.
Manifest de Vianants 2030
El director de l’Observatori Nacional de Seguretat Viària de la DGT va subratllar la necessitat de posar el focus en ‘el caminar per caminar’ i va destacar que s’ha aconseguit revertir la tendència de la mortalitat de vianants en vies urbanes, amb una reducció del 16% entre 2019 i 2024. Així i tot, va recordar que 207 vianants morts en 2024, últim any amb dades consolidades, ‘és una barbaritat’, i va animar als ajuntaments a ser proactius per a ‘anticipar-se a les morts’.
Des de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies es va insistir que la seguretat viària és una obligació institucional i en què el disseny urbà ha d’afavorir al vianant ‘perquè caminar siga un sinònim de seguretat’. L’entitat va assegurar que difondrà el Manifest en més de 8.000 ajuntaments ‘perquè aquells que vulguen s’adherisquen’, amb la finalitat d’accelerar actuacions a escala local.
Les propostes del document inclouen ampliar les àrees per als vianants, estendre les zones amb límit 20 i 30 km/h de prioritat per als vianants, retirar obstacles de les voreres per a fer-les més còmodes i accessibles, i desplegar sistemes d’intel·ligència artificial en encreuaments amb gran afluència per a ajustar els temps semafòrics al flux real de persones. Onze ciutats ja han mostrat la seua disposició a firmar-ho: Badalona, Bilbao, Las Palmas de Gran Canaria, Madrid, Màlaga, Palma, Santander, València, Vigo, Saragossa i Jerez. Totes estes mesures apunten en la mateixa adreça: calmar el trànsit, augmentar la visibilitat i ordenar els encreuaments per a disminuir conflictes i atropellaments.
Mesures prioritàries en els passos de vianants
Com a actuació preferent, la ciutadania s’inclina per millorar la il·luminació dels passos de vianants. Esta intervenció, combinada amb passos sobreelevados a l’altura de la vorera i una xarxa més espessa —amb una distància entre encreuaments d’entre 50 i 60 metres—, està assenyalada com a determinant ‘per a salvar vides‘, segons la Xarxa de Ciutats que Caminen. Millor llum i traçats més previsibles permeten veure i ser vist abans, obliguen a reduir la velocitat i faciliten itineraris segurs, especialment de nit o en trams amb trànsit dens. En paral·lel, l’ampli suport a les sancions evidencia que la dissuasió i el control han d’acompanyar al redissenye urbà per a consolidar hàbits segurs en creuar.
