La rosseta, l’ànec més amenaçat d’Europa, presenta un horitzó que els experts qualifiquen de ‘esperançador‘ gràcies a la recuperació d’hàbitats en les zones mediterrànies i al rècord de parelles reproductores i cries registrat en els últims anys.
Els avanços s’han posat en relleu en la presentació de resultats del projecte europeu LIFE Rosseta impulsat per la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica. El Fondo, a Elx, figura entre els enclavaments clau d’esta recuperació en actuar com a refugi i àrea de cria, un paper que es reforça quan els aiguamolls mostren millor estat de conservació. Esta millora es traduïx en més disponibilitat de zones tranquil·les per a nidificar i d’aliment, factors que expliquen el salt registrat en la reproducció.
En la península Ibèrica, l’espècie es troba principalment en la Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia, Balears i Castella-la Manxa, i també a Sicília. L’augment d’enclavaments amb presència del sarcet indica que la xarxa d’aiguamolls mediterranis guanya qualitat i continuïtat, la qual cosa facilita els moviments entre llacunes i amplia les opcions d’assentament i reproducció.
Recuperació de l’hàbitat i reforç poblacional
Les dades il·lustren el canvi de tendència: a Espanya s’ha passat de 33 femelles reproductores en 2019 distribuïdes en 11 espais naturals a un total de 172 en una trentena de punts a la fi de 2025. El salt multiplica per més de cinc el nombre de femelles i reflectix que la millora de l’hàbitat s’està consolidant en diversos territoris, no sols en un lloc aïllat. Els rècords recents de parelles i cries suggerixen campanyes de cria exitoses encadenades, coherents amb la recuperació dels aiguamolls.
La directora general de Biodiversitat, Boscos i Desertificació, María Jesús Rodríguez de Sancho, ha destacat que la rosseta és ‘bioindicadora‘ de la qualitat dels aiguamolls espanyols, i ha assenyalat que, encara que els resultats són ‘positius’, no la trauen encara del risc d’extinció. Este avís subratlla que el camí és correcte però requerix continuïtat i vigilància per a afermar el reeixit.
El programa LIFE ha sumat l’esforç d’administracions, universitats i centres científics, a més d’organitzacions de la societat civil, incloent-hi caçadors per a evitar abatre exemplars per confusió. Este treball conjunt ha ajudat a la restauració de més de 3.600 hectàrees d’aiguamolls i ha afavorit que més de 3.700 exemplars criats en captivitat hagen sigut alliberats al medi natural. Estos alliberaments reforcen els nuclis silvestres, incrementen el contingent de reproductores potencials i acceleren la recolonització d’aiguamolls que recuperen condicions adequades.
Amb tot, el futur de la rosseta depén de mantindre la restauració de l’hàbitat, el seguiment de les poblacions i la implicació social. Ser una espècie ‘bioindicadora’ implica que la seua recuperació reflectix millores del conjunt dels aiguamolls; consolidar-la significarà assegurar també la salut d’estos ecosistemes mediterranis.
