La segona setmana d’atur arranca amb les posicions encara allunyades: els metges mantenen el pols amb un seguiment similar i el Ministeri de Sanitat avança amb la seua pròpia agenda, aplicant mesures de l’acord aconseguit amb el Fòrum de la Professió Mèdica. El conflicte s’encalla en dos fulls de ruta que a penes es toquen i que, de prolongar-se, eleven la pressió sobre els centres i els pacients.
LOPS i estatut marc, en el centre
Sanitat ha posat en marxa este dimarts la Consulta Pública Prèvia per a adaptar la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries, una norma amb més de dos dècades, al sistema actual de titulacions universitàries i al marc de qualificacions vigent. El moviment forma part del pacte segellat el 5 de març amb el Fòrum de la Professió Mèdica, amb el qual el Ministeri va buscar obrir una via de diàleg alternativa per a desactivar la vaga i atendre peticions que van més enllà de l’estatut marc, el text que regula les condicions laborals del personal sanitari i la reforma del qual va firmar al gener amb els sindicats generalistes.
L’anunci d’eixe acord amb el Fòrum va ser el detonant d’una escalada amb el Comité de Vaga. Els convocants sostenen que no és un document formal amb mesures i terminis i el titllen de ‘vague i pobre’. Recalquen, a més, que la capacitat per a desconvocar la mobilització —prevista una setmana al mes fins a juny— és exclusiva del Comité. Entre les seues exigències figuren un estatut propi per als metges, independent de la resta del Sistema Nacional de Salut, la voluntarietat de les guàrdies i una nova classificació professional, demandes que, d’acceptar-se, obligarien a reorganitzar torns i servicis per a garantir la cobertura assistencial.
La ministra de Sanitat, Mónica García, defén que el seu departament ha fet tot el possible per tancar un pacte: ‘Jo ho sent molt, però a més acords, a més diàleg, a més mesures transformadores, a més lleis que obrim, hi ha una part del Comité de Vaga que ha decidit posar-li més conflicte i jo ací negue la major’. Insistix que fa falta ‘encara obrir més portes’ i interpel·la a les comunitats autònomes, a les quals atribuïx la clau per a millorar i materialitzar l’arreplegat en el text de reforma de l’estatut marc.
Pressió autonòmica i seguiment dispar
Les comunitats governades pel PP repliquen que la solució correspon al Ministeri. L’Executiu de La Rioja ha advertit de les conseqüències de la vaga per a treballadors i pacients, i el conseller càntabre de Salut ha exigit a la ministra que s’assega a negociar, en alertar que si l’atur es manté fins a juny, el mal al sistema sanitari ‘s’acostaria al de la pandèmia‘. Des de la Comunitat de Madrid, la consellera de Sanitat afirma que Mónica García serà recordada ‘com la traïdora dels seus companys’ després de ‘alçar-se de la taula de negociació’ i ‘injuriar’ als metges, i recolza la reclamació d’un estatut específic per al col·lectiu. A Andalusia, el Govern autonòmic retrau la inacció del Ministeri i subratlla que les comunitats, que són els qui gestionen, també patixen ‘les conseqüències d’unes reivindicacions justes’. Esta pugna polític-institucional complica l’encaix d’una eixida, en repartir-se entre l’Estat i les autonomies les palanques normatives i de gestió.
El conflicte es fa visible en els territoris. A Vigo, al voltant d’un centenar de metges d’atenció primària mantenen un tancament en el Centre Integral de Salut Olímpia València amb un missatge categòric: ‘D’ací no eixim fins que el conselleiro s’assega a negociar de manera seriosa’. A Aragó, els sindicats mèdics apel·len a la negociació i demanen responsabilitat al Ministeri de Sanitat i al Govern autonòmic; subratllen que les dades de seguiment mostren que el col·lectiu ‘continua ferm en la defensa de les seues reivindicacions’ i reclamen que es desbloquege la situació, amb crides explícites als comités de vaga nacional i autonòmic.
En el balanç del seguiment, mancant xifres globals sindicals, algunes conselleries registren lleugeres pujades, com Castella i Lleó, amb un 20%, un punt més que el dilluns, i Astúries, amb un 6,55%, enfront del 5,72% del dia anterior. En unes altres, l’ajust és a la baixa, com a Canàries, amb un 12,35% enfront del 14,06% de la jornada prèvia. A Andalusia, el 21,92% notificat este dimarts es manté molt prop del 22,01% del torn de demà del dilluns. Són variacions xicotetes que reforcen la idea d’un atur sostingut i territorialment desigual.
Mentrestant, se succeïxen concentracions davant hospitals i centres de salut en tota Espanya i s’anuncien noves protestes per als pròxims dies. Si el calendari d’una setmana de vaga al mes fins a juny es complix, el pols polític i laboral es prolongarà, amb efectes acumulats en l’organització dels servicis i en l’atenció, des de la reprogramació de cites fins a l’allargament de temps d’espera, advertits ja per diverses administracions.



