Els bars i restaurants de València han tancat les Falles 2026 amb un balanç clarament positiu. La facturació mitjana ha augmentat un 7,78% respecte a la campanya de 2025, un resultat que supera les previsions inicials i consolida a estes festes com un dels moments clau de l’any per a la restauració valenciana. Aquest increment situa les Falles com un període estratègic per al sector.
Segons les dades de la Coordinadora d’Hostaleria dels Barris de València, dos de cada tres establiments consultats, el 66,6%, considera que la campanya ha sigut millor de l’esperat o, almenys, s’ha mantingut en línia amb les expectatives marcades abans de les festes. Este balanç reflectix que, en general, els negocis han aconseguit aprofitar l’estirada dels dies grans de Falles, especialment en les zones amb major concentració de monuments i actes fallers.
El comportament del consum ha sigut molt desigual segons el calendari. L’activitat s’ha concentrat de forma molt marcada durant el cap de setmana principal de Falles, que es consolida com el període de major intensitat per a l’hostaleria. A això se suma el Dia del Pare, que torna a situar-se com una data clau per a la restauració valenciana, sobretot en l’horari de menjars i en aquells locals que treballen amb reserves prèvies i menús especials. Esta combinació explica bona part de l’impuls en la facturació.
Evolució respecte a altres anys
A més de les dades de la Coordinadora, SOS Hostaleria, associació que agrupa autònoms i empresaris del sector en tota Espanya, ha assenyalat que les seues vendes en estes Falles han pujat un 7,5% en comparació amb 2025, segons una consulta realitzada entre el 18 i el 19 de març entre els seus associats de València i municipis de l’entorn. Este augment confirma la bona tendència general, encara que no compensa el retrocés de l’any anterior.
El president de SOS Hostaleria, Rafael Asensio, ha recordat que 2025 va ser un mal any per a l’hostaleria durant les Falles perquè la Cremà va caure a la meitat de la setmana i es va registrar molt mal temps. Estes circumstàncies van reduir l’afluència de públic i el consum en bars i restaurants. Asensio advierte que les bones dades de 2026 encara no permeten recuperar el volum de vendes aconseguit en 2024.
La millora actual, per tant, s’interpreta com una recuperació parcial recolzada en un calendari més propici i en unes festes amb més moviment al carrer, encara que el sector seguix pendent d’arribar als nivells previs. El ritme de recuperació depén de mantindre condicions favorables en els pròxims anys.
Perfil del públic i gasto mitjà
La Coordinadora d’Hostaleria dels Barris de València ha subratllat que la clientela local ha sigut el principal motor del consum en estes Falles. Un 77,8% dels locals ha treballat amb públic de la pròpia ciutat, la qual cosa confirma que els residents són la base més estable per a la restauració, fins i tot en períodes d’alta afluència turística. Aquesta fidelitat dels residents sosté gran part de l’activitat.
Quant al turisme internacional, un 33,3% dels locals ha registrat presència de clients estrangers. Encara que este percentatge és menor que el del públic local, contribuïx a diversificar la demanda i a omplir terrasses i salons en diferents franges horàries, especialment en les zones més cèntriques i pròximes als principals actes fallers. El turisme amplia la cobertura horària de vendes.
L’edat mitjana del públic s’ha situat en els 40 anys, un perfil adult que sol combinar el consum d’oci amb menjars en grup i celebracions familiars. El gasto mitjà durant les Falles s’ha situat en 24,4 euros per persona, una xifra que reflectix un tiquet moderat però constant, especialment rellevant per als negocis que depenen del volum de taules servides al llarg de la jornada. La constància del tiquet és clau per a la rendibilitat.
Respecte a la influència del clima, des de la Coordinadora han assenyalat que el bon temps ha afavorit la presència de públic a les terrasses, un element clau per a augmentar la rotació i el nombre de consumicions. No obstant això, una part dels hostalers considera que el clima no ha sigut un factor determinant per al tancament de caixa, la qual cosa indica que altres aspectes com la ubicació del local o el tipus d’oferta gastronòmica han tingut un pes similar o fins i tot major en el resultat final de la campanya. Ubicació i oferta són determinants estratègics.
Contractació i diferències entre zones
El president de SOS Hostaleria ha subratllat que l’impacte econòmic de les Falles no és homogeni en tota la ciutat. Al seu juí, els establiments situats en zones cèntriques o pròxims a falles de la secció Especial es veuen molt més afavorits pel flux constant de visitants, cercaviles i actes oficials que els locals situats en barris menys transitats. Esta bretxa genera desigualtats marcades en facturació.
Al costat de l’increment de la facturació, la campanya fallera també ha impulsat la contractació de personal. De les 6.440 ocupacions específics que generen les Falles durant el mes de març, l’hostaleria ha sumat 1.500 contractacions, orientades principalment a reforçar torns i atendre horaris més amplis. Aquests reforços s’han concentrat sobretot en àrees cèntriques per a poder atendre l’allau de clients sense perjudicar el servici.
