La mare de Marta Calvo insistix a canviar el Codi Penal per a castigar l’ocultació de cadàver amb presó permanent

La mare de Marta Calvo, Marisol Burón, ha lamentat que el ple del Congrés tinga previst rebutjar l’ampliació de la presó permanent revisable als assassins que oculten el cadàver de les seues víctimes i ha promés que no deixarà de lluitar fins a aconseguir eixe canvi en el Codi Penal. Recorda que, en el cas de la seua filla, assassinada en 2019 i el cos de la qual mai ha sigut trobat, l’absència de restes impedix tancar el dol i manté el dolor de la família de manera permanent.

Burón ha comparegut visiblement afectada davant els periodistes després del debat en el Congrés de la proposta de llei presentada pel PP per a estendre la presó permanent revisable als casos en els quals l’assassí oculte el cos de la víctima. Segons ha explicat, la iniciativa decaurà perquè partits com el PSOE, Sumar, PNB, ERC, Junts o Podemos han avançat el seu rebuig, la qual cosa suma una majoria suficient en la Cambra Baixa per a frenar la reforma.

En la seua intervenció davant els mitjans, la mare de Marta ha subratllat que porta més de sis anys i mig sense saber on està la seua filla i ha qüestionat que es qualifique esta reforma com una manera de legislar en calenta o sense sentiments. S’ha preguntat si els diputats mantindrien la mateixa postura si la víctima fora algú de la seua pròpia família, subratllant així la distància emocional que detecta entre els qui patixen el crim i els qui decidixen les lleis.

Burón ha dirigit un missatge directe als diputats en afirmar que és molt fàcil, des d’una butaca, repetir el que opina el partit, mentres que la condició de mare o pare es manté tota la vida. Ha recordat que els càrrecs polítics són temporals, però el vincle amb un fill i l’impacte d’un crim com el de Marta romanen per sempre. Amb este argument ha intentat que els representants públics valoren les conseqüències reals de les seues decisions sobre les víctimes.

Compromís de la família de Marta Calvo

La mare de Marta Calvo ha recalcat que tornarà al Congrés tantes vegades com faça falta i que no pararà fins que una llei arreplegue l’ocultació del cadàver com a circumstància que comporte presó permanent revisable. Ha recordat que tampoc es va rendir fins a aconseguir el que denomina fer justícia a la seua filla, procés que va culminar en la condemna de presó permanent revisable per a l’assassí.

L’autor del crim, Jorge Ignacio Palma, va ser condemnat en última instància pel Tribunal Suprem a presó permanent revisable per l’assassinat de Marta Calvo. A més, va rebre penes que sumen 137 anys de presó per altres dos assassinats i sis temptatives, una acumulació de condemnes que, segons la família, evidència la gravetat dels fets i reforça la seua reivindicació d’un castic major quan s’oculta el cos.

Al costat de Burón ha intervingut també Mariano Navarro, president de la Fundació Marta Calvo Burón i psicòleg, qui ha denunciat que el debat celebrat en el Congrés ha suposat un insult per a totes les víctimes. Ha qualificat l’ocorregut com una revictimització total d’un sofriment que considera indescriptible, en sentir que el dolor de les famílies no ha sigut tingut en compte durant la discussió parlamentària.

Navarro ha afirmat que hauria de caure-se’ls la cara de vergonya als qui han intervingut en el debat sense mostrar empatia cap a les víctimes. Ha insistit que la família de Marta i la fundació no busquen venjança, sinó justícia, i que el que s’ha posat de manifest és una absència quasi total d’humanitat en part dels representants que ocupen escons votats pels ciutadans.

Com a psicòleg, ha afegit que l’ocultació intencionada d’un cadàver per part d’algú que sap on està i guarda silencie interferix en l’elaboració d’un dol sa. En la seua opinió, eixa actitud manté a les famílies en un sofriment constant, perquè no poden acomiadar-se ni tancar una etapa. Per això, planteja que l’ordenament penal ha de tindre en compte este impacte emocional i el mal continuat que patixen les víctimes quan el cos mai apareix.

Últimes notícies

Jeff Jones dirigirà la nova empresa conjunta de Ford i Geely a Almussafes

Ford ha designat Jeff Jones, directiu amb 30 anys d’experiència, com a president de la futura empresa conjunta Ford-Geely que operarà des de la planta d’Almussafes a partir de 2027.

La Comunitat Valenciana rep molts fons per a lectura però cau al fons del PISA

La Comunitat Valenciana és una de les autonomies que més diners rep per a reforçar la comprensió lectora i les matemàtiques, però ha registrat una forta caiguda en els resultats de PISA 2025, tant en lectura com en competència matemàtica.

Una fallada en la xarxa informàtica paralitza durant una hora diversos centres de salut

Una incidència en la connexió de la xarxa informàtica ha deixat durant quasi una hora sense servici diversos centres de salut dependents de la Conselleria de Sanitat. El tall ha afectat aplicacions clau com GVASalut i el sistema de gestió sanitària Abucasis, encara que la comunicació ja s’ha restablit.

Baldoví dona per fet que serà candidat de Compromís a la Generalitat

Joan Baldoví dona per fet que serà el candidat de Compromís a la presidència de la Generalitat com a síndic del grup a Les Corts, i preveu una ratificació interna prompte. El dirigent critica Juanfran Pérez Llorca i rebutja unes primàries obertes amb Podem perquè defensa que la realitat valenciana és distinta.

La Universitat de València inicia el curs amb 50.000 estudiants i quasi totes les places cobertes

La Universitat de València ha arrancat el curs 2026-2027 amb quasi totes les 9.019 places de nou ingrés cobertes i una previsió global de 50.000 estudiants, inclosa la mobilitat internacional.

El PSOE reclama al Suprem que agilite el recurs contra l’absolució de Camps

El PSOE ha demanat al Tribunal Suprem que done un impuls processal al recurs presentat contra la sentència que va absoldre Francisco Camps en l’últim serrell del cas Gürtel, després de més de díhuit mesos sense resolució sobre l’admissió.

El macrojudici per Grand Coral arranca amb acords de conformitat de diversos acusats

El judici per l’operació Grand Coral a Mèxic, que hauria causat un perjuí de 750 milions, ha arrancat amb acords de conformitat de diversos acusats, entre ells l’exconseller delegat de Banco de Valencia i els principals promotors del projecte.

CSIF reclama protocols contra el suïcidi en les policies locals valencianes

El sindicat CSIF ha traslladat als ajuntaments de la Comunitat Valenciana una proposta de protocol per a previndre conductes suïcides en les policies locals i protegir la salut mental dels agents.