La vaga mèdica entra en la seua segona setmana sense senyals d’acostament entre el Ministeri de Sanitat i els sindicats convocants. Els professionals mantenen el pols amb xifres de seguiment similars a les dels primers dies, mentres el departament que dirigix Mónica García continua desplegant les mesures incloses en l’acord firmat amb el Fòrum de la Professió Mèdica, un pacte que ha tibat encara més la relació amb el Comité de Vaga.
Sanitat ha posat en marxa la Consulta Pública Prèvia per a reformar la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS), una norma amb més de dos dècades de vigència que es vol adaptar a l’actual sistema de titulacions universitàries i al marc de qualificacions en vigor. Esta fase de consulta és el pas inicial per a modificar una llei i permet recaptar opinions i aportacions dels actors implicats abans de redactar el text legal.
Este moviment forma part de l’acord aconseguit el 5 de març amb el Fòrum de la Professió Mèdica, amb el qual el Ministeri buscava obrir una nova via de diàleg amb el sector per a evitar la vaga. L’objectiu era articular un marc de negociació més ampli que el del propi estatut marc, el document que regula les condicions laborals del personal sanitari i la reforma del qual es va firmar al gener amb els sindicats generalistes SATSE-FSES, CC. OO., UGT i CSIF. Amb això, Sanitat tractava de donar resposta a demandes de fons, vinculades a l’organització de les professions sanitàries i no sols a les condicions laborals immediates.
No obstant això, l’anunci d’eixe acord amb el Fòrum va actuar com a detonant d’una escalada de retrets per part del Comité de Vaga. Els seus representants sostenen que el text pactat no constituïx un compromís formal, amb mesures concretes i terminis definits, i el qualifiquen de vague i pobre. Consideren a més que s’ha intentat presentar eixe pacte com una solució al conflicte sense que responga realment a les seues reivindicacions específiques.
Els convocants subratllen que la competència per a desconvocar la mobilització, fixada per a una setmana al mes fins a juny, recau exclusivament en el Comité de Vaga. Reitere que el seu objectiu central és aconseguir un estatut propi per als metges, separat de la resta del personal sanitari, de manera que s’arreplegue la singularitat de la seua responsabilitat, els seus horaris i la seua càrrega assistencial. Entre les millores laborals que reclamen figuren la voluntarietat de les guàrdies, una nova classificació professional més d’acord amb les seues funcions i altres mesures que, al seu juí, permetrien fer més atractiu i sostenible l’exercici de la medicina en el sistema públic.
La ministra de Sanitat, Mónica García, defén que el seu departament ha fet tot el possible per aconseguir un acord i insistix que ha multiplicat les opcions de diàleg. ‘Jo ho sent molt, però a més acords, a més diàleg, a més mesures transformadores, a més lleis que obrim, hi ha una part del Comité de Vaga que ha decidit posar-li més conflicte i jo ací negue la major’, va afirmar este dimarts. Amb esta declaració, la ministra intenta traslladar la idea que el Ministeri avança en reformes de gran importància mentres una part dels representants es manté en una posició de confrontació.
García sosté a més que, en esta fase del conflicte, és imprescindible obrir encara més portes a la negociació incorporant a les comunitats autònomes. Recorda que són els governs regionals els qui tenen la clau per a aplicar en la pràctica les millores incloses en la reforma de l’estatut marc i per a concretar canvis en l’organització dels servicis de salut.
El paper de les comunitats autonomas
Malgrat eixa crida, diverses comunitats autònomes governades pel PP tornen a reclamar al Ministeri que assumisca la responsabilitat de resoldre el conflicte. El portaveu de l’Executiu de La Rioja, Alfonso Domínguez, ha insistit que la vaga té conseqüències tant per als treballadors com per als pacients, i que l’impacte es prolongarà si no s’aconseguix un enteniment. La preocupació se centra en l’augment de càrrega en els servicis mínims i en l’acumulació de cites i proves ajornades.
En la mateixa línia, el conseller càntabre de Salut, César Pascual, ha exigit a la ministra que s’assega a negociar i ha advertit que, si la vaga es manté fins a juny, el mal al sistema sanitari s’acostaria al de la pandemia. Amb esta comparació pretén subratllar el risc de tibar durant mesos una xarxa assistencial que encara arrossega seqüeles organitzatives i llistes d’espera elevades després de la crisi sanitària.
També la consellera de Sanitat de la Comunitat de Madrid, Fàtima Matute, ha endurit el seu discurs. Assegura que Mónica García serà recordada com la traïdora dels seus companys després d’alçar-se de la taula de negociació i injuriar als metges. Des del Govern madrileny s’han alineat públicament amb la principal demanda del col·lectiu en vaga: la creació d’un estatut específic per als facultatius, separat de la resta de personal del Sistema Nacional de Salut, com a ferramenta per a blindar les seues condicions laborals.
El conseller andalús, Antonio Sanz, ha retret per la seua part a la ministra que no determinació actue amb major determinació en la gestió del conflicte. Recorda que són les comunitats les que gestionen el dia a dia de la sanitat i les que patixen de manera directa les conseqüències d’unes reivindicacions que considera justes. Des d’eixa perspectiva, reclama que el Ministeri assumisca un paper més actiu per a facilitar una eixida negociada.
El conflicte s’està estenent també en l’àmbit autonòmic. A Galícia, un centenar de metges d’atenció primària manté un tancament en el recentment inaugurat Centre Integral de Salut Olímpia València de Vigo, des d’on han llançat el missatge que no abandonaran l’edifici fins que el conselleiro s’assega a negociar de manera seriosa. Amb accions com esta busquen visibilitzar el malestar en la primera línia assistencial i pressionar perquè s’òbriguen canals de diàleg específics.
A Aragó, els sindicats mèdics han fet una crida explícita a la negociació i han demanat responsabilitat tant al Ministeri de Sanitat com al Govern autonòmic. Assenyalen que les dades de seguiment demostren que el col·lectiu continua ferm en la defensa de les seues reivindicacions i apel·len als responsables polítics a desbloquejar la situació i a convocar als comités de vaga nacional i autonòmic per a avançar en acords concrets.
Seguiment de la vaga i movilizacion als carrers
Quant al seguiment de l’atur, i a l’espera de dades globals dels sindicats, diverses conselleries de Sanitat han informat d’un lleuger augment de la participació en alguns territoris. A Castella i Lleó s’ha situat entorn del 20 per cent, un punt més que el dilluns, mentres que a Astúries ha aconseguit el 6,55 per cent, enfront del 5,72 per cent del dia anterior. Estes variacions apunten a una mobilització sostinguda, amb una base de suport que es manté estable i fins i tot es reforça lleugerament en uns certs servicis, apostant per la participació.
En altres comunitats la participació registra una lleu baixada. A Canàries, per exemple, la vaga ha tingut este dimarts un seguiment del 12,35 per cent, per davall del 14,06 per cent de la jornada anterior. A Andalusia, segons la conselleria, l’atur s’ha mantingut pràcticament en els mateixos nivells, amb un 21,92 per cent enfront del 22,01 per cent del dilluns en el torn de demà. Estes xifres reflectixen un escenari de resistència prolongada, en el qual la vaga no es desunfla però tampoc es dispara, i en el qual les diferències territorials marquen ritmes distints de participació.
Mentrestant, els metges continuen convocant concentracions enfront d’hospitals i centres de salut en tota Espanya. Estes protestes, que es repetixen diàriament durant la setmana d’atur, busquen mantindre la visibilitat del conflicte i traslladar el seu malestar tant a les administracions com a l’opinió pública. La continuïtat d’estes mobilitzacions, unida a l’absència d’avanços clars en la taula de negociació, dibuixa un panorama de bloqueig que amenaça amb prolongar-se si no es produïx un gir en les posicions de les parts.
