El ple del Congrés dels Diputats rebutjarà la presa en consideració de la proposició de llei del PP que buscava ampliar la presó permanent revisable a nous supòsits, entre ells els assassins que facen desaparéixer el cadàver de la víctima o no revelen el seu parador. El rebuig es deu a l’oposició anunciada pel PSOE i la majoria dels grups de l’esquerra i nacionalistes, que sumen majoria suficient en la Cambra Baixa.
La iniciativa popular plantejava que els qui cometen un assassinat i oculten el cos, impedint així que les famílies puguen recuperar les restes i tancar el dol, s’enfronten a la pena més dura prevista en l’ordenament penal. El text pretenia respondre a casos en els quals la desaparició del cadàver genera un sofriment afegit als afins i dificulta la plena clarificació judicial dels fets.
Debat sobre l’ampliació de la presó permanent
Vox i UPN van secundar la proposta del PP, que també incloïa una reforma de l’article 140 del Codi Penal per a aplicar la presó permanent revisable a assassins reincidents, és a dir, condemnats amb anterioritat pel mateix delicte. Els grups que han avançat el seu vot en contra són el PSOE, Sumar, PNB, ERC, Junts i altres socis habituals del Govern, amb el que la iniciativa decaurà en la votació.
El debat es va produir en un hemicicle especialment sensibilitzat per la presència en la tribuna de convidats de familiars de víctimes, entre ells Marisol Burón, mare de Marta Calvo, la jove valenciana assassinada en 2019 per Jorge Ignacio Palma. El cos de la jove, que va ser esquarterat, mai ha sigut localitzat, un fet que ha marcat el discurs públic en favor d’endurir les penes quan s’oculta el cadàver.
Des de la bancada popular, la diputada Macarena Montesinos va defendre l’ampliació de la presó permanent revisable apel·lant directament als familiars de les víctimes i retraient als grups contraris a la mesura que, al seu juí, tornen a donar-los l’esquena, com ja va ocórrer quan es va aprovar esta figura en 2015. En la seua intervenció va acusar el PNB i a l’esquerra d’estar, en les seues paraules, corcats per la ideologia i d’incórrer en hipocresia per parlar d’humanisme mentres s’excarcera a centenars d’assassins terroristes, en referència als presos d’ETA.
UPN va insistir que la societat reclama fermesa i no venjança, subratllant que una pena més severa pot interpretar-se com una resposta proporcionada a crims d’extrema gravetat, especialment quan l’autor impedix recuperar el cos. Vox, per part seua, va qüestionar que puga parlar-se de reinserció quan el condemnat es nega a col·laborar amb la Justícia i no revela on es troba el cadàver, la qual cosa en la seua opinió bloqueja el dol de les famílies i prolonga el seu sofriment.
En l’altre costat del debat, el PSOE i els grups de l’esquerra van acusar el PP de practicar el que denominen populisme punitiu. Van argumentar que ampliar la presó permanent revisable no millora la seguretat ciutadana i que el recurs constant a endurir penes respon més a una estratègia política basada en la por i en l’impacte emocional dels crims que a una reflexió tècnica sobre l’eficàcia de les sancions.
El socialista David Serrada va retraure al PP que genere falses expectatives a les víctimes i utilitze el Codi Penal com un instrument de confrontació partidista. Segons el seu plantejament, l’apel·lació al dolor de les víctimes i a la commoció social no pot substituir a una anàlisi serena de les conseqüències jurídiques i socials d’augmentar les penes.
El PNB, que en 2018 va impulsar un intent de derogació de la presó permanent revisable, va qualificar el plantejament popular de dret penal exagerat, orientat a satisfer al públic amb castics cada vegada més severs. EH Bildu i ERC van defendre que no són les penes més llargues les que garantixen major seguretat, sinó les polítiques de prevenció, la intervenció social primerenca i la rehabilitació de les persones condemnades.
Junts, també en contra de la proposta, va recordar al PSOE que en el passat va portar la presó permanent revisable al Tribunal Constitucional i li va enlletgir que no haja promogut la seua derogació malgrat mantindre reserves sobre esta figura. Per a estos grups, mantindre i estendre esta pena suposa consolidar un model penal de tall més punitiu que preventiu.
La presència en el debat dels familiars de les víctimes va generar crítiques de diversos grups, com a ERC, que va acusar el PP d’instrumentalitzar el dolor i de ser mesquins per convertir eixe sofriment en una arma política. Al seu juí, la posada en primera línia de l’impacte emocional dificulta un debat racional sobre les normes penals i pot causar una revictimització dels qui ja han patit crims especialment greus.
La presó permanent revisable es va aprovar al juliol de 2015 i hui s’aplica en huit supòsits molt taxats: l’assassinat de menors de 16 anys o de persones especialment vulnerables, l’assassinat acompanyat d’un delicte sexual, els crims comesos per integrants d’organitzacions criminals, l’assassinat múltiple, l’assassinat del rei, la reina o la princesa d’Astúries, la mort d’un cap d’Estat estranger, així com els delictes de genocidi i els crims contra la humanitat.
Esta pena implica el compliment íntegre d’entre 25 i 35 anys de presó, en funció del tipus de delicte i de si la condemna respon a un o a diversos fets. Només a partir d’eixe període mínim es revisa la situació del pres. Si el condemnat no complix els requisits legals per a accedir a la llibertat, com l’evolució favorable en el seu procés de reinserció o l’absència de perillositat, l’estada a la presó es prolonga.
En paral·lel al debat parlamentari, la mare de Marta Calvo, Marisol Burón, va expressar la seua decepció davant la imminent negativa del Congrés a estendre la presó permanent revisable als assassins que oculten el cadàver. Visiblement afectada, va explicar davant els mitjans que porta més de sis anys i mig sense saber on està la seua filla i va qüestionar que es qualifique esta reforma de legislar en calenta o sense sentiments.
Burón es va preguntar si els diputats mantindrien la mateixa posició si la víctima fora la seua pròpia filla i va recordar que en l’anterior legislatura una iniciativa similar del PP i Ciutadans sí que va ser admesa a tràmit, per la qual cosa no esperava l’actual desenllaç. Als parlamentaris els va retraure que des de la butaca és molt fàcil limitar-se a repetir el que el partit opina i els va recordar que la condició de polític és temporal, mentres que ser pare o mare acompanya tota la vida.
La mare de Marta Calvo va assegurar que continuarà acudint al Congrés i que no pararà fins que la llei tire avant, de la mateixa manera que no es va detindre fins a veure a Jorge Ignacio Palma condemnat a presó permanent revisable per l’assassinat de la seua filla. A més d’eixa pena principal, Palma acumula condemnes que sumen 137 anys de presó per altres dos assassinats i sis temptatives.
Al costat de Burón va intervindre Mariano Navarro, president de la Fundació Marta Calvo Burón i psicòleg, qui va considerar que el debat parlamentari havia sigut un insult per a totes les víctimes i una revictimització total d’un sofriment que va descriure com a indescriptible. Va sostindre que no es busca venjança, sinó justícia, i va criticar el que percep com una absència d’empatia i humanitat per part de molts representants públics.
Navarro va advertir que l’ocultació deliberada d’un cadàver per part d’algú que coneix el seu parador i calla interferix en l’elaboració d’un dol sa i manté a les famílies en un sofriment constant. Per als defensors de la reforma, eixa prolongació del dolor i el bloqueig emocional dels afins justifiquen que l’ordenament penal contemple un retret més sever quan l’assassí decidix no col·laborar amb la localització del cos. dol
