Pedro Martínez va analitzar la derrota del València Basket davant el Barça en Eurolliga per 62-66 assenyalant que l’equip va fallar en els moments decisius, però també en aspectes bàsics del joc al llarg de tot el partit. El tècnic va insistir que el desenllaç ajustat no va ser l’única explicació del resultat i va posar el focus en el rebot defensiu i en la falta de ritme ofensiu.
Segons l’entrenador, el València Basket no va saber imposar el seu estil habitual, més dinàmic i veloç, i això va permetre al Barça sentir-se còmode en atacs més llargs i controlats. Eixa falta de ritme es va traduir en menys situacions d’avantatge, menys espai per a córrer i més possessions en estàtic, la qual cosa va facilitar la defensa rival.
Problemes en el rebot i en el ritme de joc
Martínez va remarcar que el rebot va ser una de les claus de la trobada. Va recordar una acció a l’inici del partit en la qual el seu equip va completar una defensa molt sòlida durant quasi tota la possessió, forçant un mal tir del Barça, però va permetre un rebot ofensiu que va prolongar l’atac rival. Va aclarir que no van perdre per una sola jugada, encara que va considerar que eixa acció simbolitza el que va succeir durant tot el xoc: el Barça va castigar una vegada i una altra les segones oportunitats sota cércol.
El tècnic va explicar que, quan l’equip va aconseguir tancar el rebot i accelerar el joc, es van sentir més còmodes i van trobar millors opcions de tir. No obstant això, va admetre que no van ser capaços de mantindre eixe ritme el temps suficient. Per a ell, l’estil del València Basket exigix córrer més, atacar amb més velocitat després de rebot o pèrdua rival i no caure de manera constant en situacions de cinc contra cinc en estàtic.
Martínez va insistir que el control del rebot i el ritme estan directament relacionats: si l’equip cedix massa rebutges en la seua canastra, no pot llançar contraatacs i es veu obligat a jugar sempre en transició lenta. Això reduïx les opcions d’anotar fàcil i obliga a construir cada atac davant una defensa ja col·locada, alguna cosa que afavorix a un rival com el Barça.
En la seua anàlisi, l’entrenador també va assenyalar que l’equip va regalar massa possessions, ja fora per pèrdues en moments clau o per males decisions en la circulació de pilota. Va subratllar que van donar menys assistències que el rival, una dada que, al seu juí, reflectix que la pilota no es va moure amb la fluïdesa necessària i que va faltar claredat per a generar tirs alliberats. La menor circulació va limitar les opcions obertes i va incrementar les situacions estàtiques.
Pedro Martínez va recalcar que mai hi ha una sola causa directa per a explicar una derrota. En esta ocasió, va dividir la seua reflexió en dos plans. D’una banda, l’últim minut i cinquanta segons, en el qual el partit es va decidir pràcticament a cara o creu i el València Basket no va saber gestionar bé les últimes possessions, va perdre un parell de pilotes i va concedir un rebot ofensiu determinant. D’altra banda, la resta del partit, en el qual l’equip va estar fora de ritme, va permetre massa rebots al Barça i no va aconseguir el nivell de qualitat que buscava en el seu joc col·lectiu.
El tècnic va destacar, malgrat tot, la capacitat de lluita dels seus jugadors per a arribar amb opcions reals al tram final. Va recordar que al llarg de la temporada el València Basket ha guanyat i perdut diversos finals ajustats i va assumir que eixa dinàmica forma part de la competició, especialment en una Eurolliga de tant de nivell, en la qual molts partits es decidixen en pocs detalls. Aquesta experiència en finals ajustats és, segons ell, un actiu per al grup.
Per a Martínez, l’objectiu ara passa per corrigir els errors detectats, especialment en el rebot i en el control del ritme, perquè l’equip puga imposar amb major freqüència el seu estil ràpid i agressiu. Considera que, quan ho aconseguixen, el València Basket mostra una versió molt més recognoscible i competitiva, alguna cosa que tractaran de consolidar en els pròxims compromisos europeus.
