La Comunitat Valenciana va registrar en 2024 una taxa de 10.096 altes hospitalàries per cada 100.000 habitants, una xifra que es va situar lleugerament per davall de la mitjana nacional, fixada en 10.189. Esta dada la va col·locar entre les autonomies amb menor pressió d’ingressos en comparació amb altres territoris, d’acord amb l’enquesta de morbiditat hospitalària corresponent a eixe any.
En el context estatal, les taxes més baixes d’altes es van concentrar a Melilla, amb 5.588 altes per cada 100.000 habitants, i Ceuta, amb 6.457. Entre les comunitats autònomes van destacar també les xifres reduïdes d’Andalusia (8.248), Canàries (8.342) i Castella-la Manxa (8.513). En l’extrem oposat, Astúries va presentar la taxa més elevada, amb 11.749 altes, seguida molt de prop per Catalunya (11.434), País Basc (11.428) i Aragó (11.170), la qual cosa evidencia una notable variació territorial en la utilització dels recursos hospitalaris.
Canvis en les principals causes d’ingrés
En 2024, les malalties de l’aparell digestiu es van consolidar per segon any consecutiu com la primera causa d’hospitalització a Espanya. Els ingressos per este motiu van augmentar un 3,2% respecte a 2023, fins a aconseguir els 630.967 casos. Este creixement reforça el pes de les patologies digestives en l’activitat hospitalària i el seu impacte sobre les llistes d’espera i l’organització dels servicis especialitzats.
En paral·lel, les malalties infeccioses i parasitàries, entre les quals s’inclou la COVID-19, van ser el grup que més va reduir les seues hospitalitzacions, amb un descens del 5,8% fins als 185.710 ingressos. Este retrocés reflectix la menor pressió directa de la pandèmia sobre els hospitals i un canvi en el perfil dels pacients ingressats, amb un pes creixent de patologies cròniques i degeneratives enfront dels processos aguts infecciosos.
En conjunt, l’enquesta de morbiditat hospitalària arreplega que en 2024 es van produir 4.979.678 ingressos als hospitals espanyols, un 2,3% més que l’any anterior. És a dir, encara que algunes causes concretes d’hospitalització van baixar, el nombre total de pacients atesos en règim d’ingrés va continuar augmentant, la qual cosa suposa una demanda assistencial creixent per al sistema sanitari.
Les malalties del sistema respiratori van passar a ocupar el segon lloc com a causa d’ingrés, amb un increment del 7,4% i un total de 619.809 hospitalitzacions. D’esta manera van desbancar a les malalties del sistema circulatori, que van quedar en tercer lloc malgrat registrar també un augment, del 2%, fins a les 599.636 altes. L’ascens dels problemes respiratoris en la classificació indica un major pes de patologies com a bronquitis, pneumònies o altres malalties pulmonars, que exigixen ingressos freqüents i, en molts casos, estades prolongades.
Per darrere es van situar les lesions i enverinaments, amb 478.554 ingressos i una pujada del 2,5%, així com els tumors, que van sumar 468.800 hospitalitzacions, un 2% més. A estes categories els van seguir les malalties de l’aparell genitourinari (388.299 ingressos, un 2,1% més), les de l’aparell múscul-esquelètic i teixit connectiu (375.434, amb un increment del 6%) i les relacionades amb l’embaràs i el part, que van aconseguir les 359.116 altes, en este cas amb un lleuger descens del 0,8%.
Després d’estos grups es van col·locar les malalties infeccioses i parasitàries, amb 185.710 ingressos i l’esmentada caiguda del 5,8%, una de les reduccions més significatives del conjunt de diagnòstics. Tancant la llista es troben les malalties del sistema nerviós, que van registrar 129.324 ingressos i un augment del 5,4%, i els trastorns mentals i de comportament, amb 124.446 altes i una pujada del 1,5%. Estes dades apunten a un creixement sostingut de problemes neurològics i de salut mental que requerixen ingrés hospitalari, encara que el seu pes total continue sent menor que el d’altres grans grups diagnòstics.
Quant a la forma d’accés, el 62,8% de les altes hospitalàries de 2024 es van produir a través d’ingressos urgents. Esta proporció mostra que la majoria dels pacients va arribar a l’hospital per episodis que no van poder posposar-se ni tractar-se en altres nivells assistencials, la qual cosa condiciona la planificació de guàrdies, llits disponibles i recursos humans.
Respecte al perfil per sexe, una mica més de la mitat dels 4.979.678 ingressos va correspondre a dones, amb un 51,2%. No obstant això, si s’exclouen les altes vinculades a embaràs, part i puerperi, el percentatge femení se situa en el 47,4%. Esta diferència posa de manifest el pes que tenen els processos obstètrics en l’estadística d’hospitalitzacions de les dones, enfront de patologies comunes als dos sexes.
L’estada mitjana per ingrés va ser de 7,9 dies en 2024, la qual cosa suposa 0,2 dies menys que l’any anterior. Esta lleugera reducció apunta a una major rotació de llits i a una possible millora en la gestió d’altes i en l’atenció ambulatòria posterior. No obstant això, la duració de l’ingrés va variar de manera apreciable segons el tipus d’hospital: en els centres públics l’estada mitjana es va situar en 7,5 dies, mentres que en els privats va aconseguir els 9 dies, la qual cosa suggerix diferències en casuística, complexitat dels pacients o protocols de maneig clínic.
Els ingressos més prolongats van correspondre als trastorns mentals i de comportament, amb una estada mitjana de 55,4 dies. A continuació es van situar les hospitalitzacions per malalties infeccioses, amb 9,4 dies, les malalties circulatòries, amb 8,5 dies, i les lesions i enverinaments, amb 8,2 dies de mitjana. Estes xifres evidencien que uns certs processos, per la seua complexitat o per la necessitat de supervisió prolongada, consumixen una part significativa dels recursos d’hospitalització.
En l’extrem contrari, les estades més breus es van registrar en els ingressos relacionats amb l’embaràs i el part, amb una mitjana de 3 dies, així com en les patologies múscul-esquelètiques, amb 4,7 dies. Es tracta de processos en els quals la recuperació sol ser més ràpida o es recolza en una major continuïtat assistencial fora de l’hospital, la qual cosa facilita una alta més primerenca.
Per grups diagnòstics i quant a les malalties de l’aparell digestiu, que van ser la principal causa d’ingrés en el conjunt del país, les majors taxes de morbiditat hospitalària es van localitzar a Castella i Lleó, amb 1.655 altes per cada 100.000 habitants, seguida d’Aragó, amb 1.482, i La Rioja, amb 1.474. Estes diferències territorials apunten a un impacte especialment notable de les patologies digestives en estes comunitats, tant en termes de nombre de pacients com de pressió sobre els servicis hospitalaris especialitzats.
