Dos operaris encarregats de la vigilància i el manteniment de la presa de Buseo han declarat davant la magistrada que investiga la gestió de la dana que no van rebre instruccions concretes sobre com actuar davant una crescuda sobtada com la registrada el passat 29 d’octubre, quan l’embassament va passar en poques hores d’estar pràcticament buit a desbordar-se per la coronació.
Segons han explicat en la seua compareixença com a testimonis, fins a les 16 hores d’eixe dia l’embassament, situat en la conca del Túria i de competència autonòmica, es trobava quasi buit. Esta situació transmetia una aparent normalitat malgrat l’episodi de pluges intenses associat a la dana, la qual cosa, segons es desprén de les seues declaracions, va poder contribuir al fet que no s’activaren abans mesures específiques d’emergència.
A última hora de la vesprada, al voltant de les 20.15 hores, els dos treballadors van ser informats per l’empresa que gestiona les instal·lacions, Typsa, d’una previsió concreta: s’esperava que el cabal que estava entrant en l’embassament aconseguira el sobreeixidor cap a la 1.30 hores de la matinada. Esta estimació fixava un marge de diverses hores perquè l’aigua pujara fins al punt de desguàs de seguretat, deixant entendre que hi havia temps per a seguir l’evolució de l’episodi sense necessitat de decisions immediates.
No obstant això, tal com han detallat davant la jutgessa, la realitat va ser molt distinta a eixes previsions. L’aigua va començar a vessar per la coronació de la presa a partir de les 21.35 hores, és a dir, a penes una mica més d’una hora després de l’avís i diverses hores abans del moment calculat inicialment. Segons el seu relat, el nivell de l’embassament va arribar a superar entorn de dos metres l’extrem superior de l’estructura, la qual cosa reflectix la rapidesa i la intensitat de la crescuda.
Actuacion durant la nit del desbordament
Després de l’inici del desbordament, els operaris han explicat que es van quedar sense cobertura en la zona, una circumstància que va dificultar qualsevol comunicació addicional i que, segons es deduïx del seu testimoniatge, els va deixar amb un marge molt limitat per a coordinar-se o rebre noves ordes. Malgrat eixa situació, un d’ells va decidir romandre en una caseta situada a més altura que la presa fins al matí següent, amb l’objectiu de vigilar l’evolució de l’embassament des d’un punt relativament segur.
Durant l’interrogatori, se’ls va preguntar si tenien coneixement que s’haguera avisat del risc als municipis situats aigües avall de la presa. Els dos van respondre que ho desconeixien i que només podien suposar que s’hauria comunicat, encara que no van poder concretar per què mitjà ni en quin moment s’hauria produït eixe eventual avís.
Els treballadors també han informat la magistrada que la presa es troba actualment en obres i han assenyalat que, després de l’episodi del 29 d’octubre, s’han instal·lat sirenes en la infraestructura. Esta mesura apunta a reforçar els sistemes d’avís i emergència per a futures crescudes, en contrast amb l’absència d’instruccions específiques que, segons la seua declaració, existia quan es va produir la sobtada riuada.



