El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha advertit dels riscos que comporta la intel·ligència artificial per al sector cultural i ha reclamat que qualsevol desenrotllament tecnològic respecte els drets dels creadors. Davant representants del sector, ha demanat a les entitats de gestió que siguen part activa de la solució europea i ha defés un model en el qual es protegisquen de manera efectiva les obres artístiques i als qui les generen.
Urtasun ha subratllat que els sistemes d’intel·ligència artificial generativa no sorgixen en el buit, sinó que s’alimenten d’obres, textos, imatges i música creats prèviament per autors concrets. Al seu juí, resulta inacceptable que eixe ús massiu de continguts protegits es produïsca sense transparència, sense autorització i sense remuneració, perquè suposa aprofitar-se del treball creatiu sense oferir cap contraprestació. Ha insistit que esta pràctica erosiona la posició dels autors i obri la porta a un desequilibri encara major entre les grans plataformes tecnològiques i el conjunt de la comunitat cultural.
Marque europeu i sistema de llicències
El ministre ha defés que la resposta europea enfront de la intel·ligència artificial no pot ser ni la inacció ni la desregulació. En la seua opinió, l’alternativa passa per buscar un equilibri que recolze un sistema de llicenciament robust, operatiu i escalable. Eixe sistema ha de permetre que els desenrotlladors d’intel·ligència artificial accedisquen a continguts de manera legal i amb seguretat jurídica, però també amb responsabilitat cap als titulars de drets.
Segons ha explicat, l’objectiu és que els qui creguen puguen decidir sobre l’ús de les seues pròpies obres i reben una compensació justa per la seua explotació en els processos d’entrenament i funcionament de les ferramentes d’intel·ligència artificial. Urtasun ha advertit que, sense eixe marc clar, els beneficis econòmics i tecnològics es concentraran en unes poques empreses, mentres que els autors veuran reduïda la seua capacitat de controlar i rendibilitzar el seu treball.
El ministre ha assenyalat com un dels grans problemes actuals la falta d’informació i transparència en l’ús de continguts protegits per part de la intel·ligència artificial. Ha insistit que, sense un marc adequat, existix el risc que estos sistemes reproduïsquen i amplifiquin els desequilibris existents, tant econòmics com culturals. En el pla econòmic, tem que s’engrandisca la bretxa entre els gegants tecnològics i els creadors. En l’àmbit cultural, alerta que els algorismes reforcen patrons dominants i reduïsquen la diversitat de veus, estils i repertoris.
Urtasun ha remarcat a més que la idea fonamental que ha de guiar este debat és que la intel·ligència artificial no substituïx a la creativitat humana, sinó que depén d’ella. Al seu juí, el valor d’estes ferramentes es construïx sobre la base d’obres preexistents i, per tant, és imprescindible reconéixer i remunerar als qui han generat eixe contingut original. D’esta manera, defén que la tecnologia pot convertir-se en una aliada del sector creatiu sempre que es desenrotllen regles clares que posen en el centre als autors.
La trobada europea de CISAC i el paper de les entitats de gestió
El comité europeu de la Confederació Internacional de Societats d’Autors i Compositors (CISAC) ha sigut el marc triat per a llançar este missatge. SGAE ha exercit com a amfitriona d’una trobada celebrada a València els dies 25 i 26 de març, que ha reunit a més de 150 representants d’entitats de gestió col·lectiva d’Europa i d’altres països com els Estats Units, el Japó, el Canadà i Mèxic. La presència d’organitzacions de diferents continents reflectix que la preocupació per l’impacte de la intel·ligència artificial en els drets d’autor és compartida a escala internacional.
CISAC agrupa 227 societats membres en 111 països i representa a més de 5 milions de creadors de tots els repertoris artístics: música, audiovisual, arts dramàtiques, literatura i arts visuals. En este context, la crida de Urtasun perquè les entitats de gestió s’impliquen en la busca d’una solució europea es dirigx a un actor clau en la defensa dels drets d’autor. El debat sobre la intel·ligència artificial i la cultura es planteja així com un repte global en el qual les decisions reguladores i els models de llicències poden definir el futur de la creació i la seua sostenibilitat econòmica.
