Hugo Duro, davanter del València i màxim golejador de l’equip esta temporada amb nou punts, es va mostrar satisfet amb el seu moment de forma, però va remarcar que el seu objectiu personal és superar la barrera dels tretze gols, el seu millor registre anotador en la campanya 2023-24. L’atacant va explicar que eixe repte li servix de motivació en este tram final de LaLiga, en el qual encara resten nou jornades per disputar-se.
Hi ha hagut trams que he jugat jo, Lucas o Sadiq. Intente aprofitar al màxim els minuts que tinc, fer els màxims gols. Estic content, però vull més. Tinc la barrera dels 13 gols. Sé que queden 9 partits. Si l’equip està bé i jo estic bé, crec que puc superar-ho i ha de ser el meu objectiu personal, va assegurar el madrileny en una entrevista amb el club.
El davanter va destacar que en la davantera de l’equip hi ha hagut competència amb altres jugadors, però va subratllar que eixa situació li ha obligat a esprémer cada minut en el camp. Considera que la seua ambició i el bon rendiment col·lectiu seran claus per a aconseguir i superar la seua millor xifra golejadora.
Orgullós del seu registre com a davanter espanyol
En eixa mateixa conversa, Duro va reconéixer que se li posen els pèls de punta en llegir la dada que és el davanter espanyol amb més gols en Primera Divisió en les tres últimes temporades, amb un total de 33 punts. Va admetre que no esperava veure’s per davant d’altres atacants nacionals amb nom propi.
Em sorprén, no creia que poguera portar més gols que ells, va comentar en referència a Oyarzabal i Ayoze, els dos amb 30 gols, i a Ferran Torres, amb 29. La dada m’ompli d’alegria, és la recompensa al treball també dels meus companys i de tot el món. Soc un jugador molt treballador però que necessita també de tot el món, dels companys, va dir.
No soc un jugador que jo només puga arribar a eixes xifres. Té un valor molt important. Amb l’ajuda dels companys tant de bo vaja fent per a dalt i continuen eixint números així, va afegir l’ariet, ressaltant que el seu rendiment individual està directament lligat al funcionament del grup.
En repassar els seus moments més especials, Duro va assenyalar com un dels records més marcats el derbi davant el Llevant a Mestalla, en el qual una xilena seua va permetre al València sumar els tres punts en la primera volta. Va explicar que portava diversos partits sense jugar i que eixe gol, a més d’arribar en un dol de màxima rivalitat, va tindre per a ell un valor especial perquè li va servir per a reivindicar-se eixint des de la banqueta.
També va recordar amb carinyo el penal que va transformar contra l’Esportiu Alabés en el minut 99, una situació inèdita fins llavors en la seua carrera. Va contar que va assumir la responsabilitat en un moment de màxima tensió i que eixe punt va ser molt especial per la forma en la qual es va resoldre el partit.
En el pla col·lectiu, l’atacant va insistir que l’equip ha de donar una última espenta en els dos mesos finals de competició per a aspirar a objectius importants. Va subratllar que el fonamental és ajudar al grup i aprendre dels moments complicats de la temporada.
Va comentar que la derrota a Oviedo va suposar una setmana molt dolenta per a la plantilla, però la va interpretar com un punt de maduresa i responsabilitat. Hem de donar una última espenta. Queden dos mesos, podem aconseguir coses boniques. El pròxim partit és el del Cèltic, que serà complicat. El partit de Sevilla ha de ser un espill on mirar-nos, cal seguir a eixe nivell per a tirar cap amunt, va afirmar sobre el camí que han de seguir.
Duro va valorar també la bona relació que manté amb el vestuari valencianista. Va destacar que el grup és molt bo, que es porta bé amb tots i que fins i tot es va de vacacions amb alguns companys. Va assegurar que se sent un valencià més per la integració amb el seu entorn i per la connexió que ha aconseguit tant dins com fora del camp.
Va explicar que cada vegada que salta a la gespa es nota la seua comoditat en el club i a la ciutat, alguna cosa que considera fonamental per a rendir al màxim. Va subratllar que està molt content en la seua etapa al València i que eixa felicitat es veu reflectida també en la seua família.
Finalment, va parlar del seu vincle amb Mestalla i del carinyo que rep de l’afició. Va comentar que cada aplaudiment i cada vegada que la graderia coreja el seu nom li unfla el pit d’alegria. Va reconéixer que, encara que puga semblar una cosa habitual, no s’acostuma a eixe suport constant i que mai va pensar que estaria tant de temps en un club tan gran.
Va ser un somni vindre cedit un any, imagina’t ser ací cinc anys. He sigut, soc i segurament seré el més feliç de ser ací. Gaudisc com ningú d’este club, de la ciutat, del futbol, de Mestalla, i veure la felicitat en mi i en la meua família no té preu, va concloure el davanter, deixant clar que la seua ambició esportiva va de bracet del seu compromís amb el València.
