Arcadi España acaba d’assumir el Ministeri d’Hisenda amb la sensació d’estar davant el port de muntanya més exigent de la seua carrera política, després d’anys d’ascens continu en la Generalitat valenciana i en el Govern central. El seu nomenament li situa al capdavant d’una cartera clau en un moment de fortes exigències pressupostàries i de tensions territorials pel finançament autonòmic.
Enamorat del ciclisme, encara que reconeix que no pot practicar-lo tant com li agradaria, Arcadi España (Carcaixent, València, 1974) es va formar com a llicenciat en Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València i va completar un màster en Direcció i Gestió Pública per a Analistes Financers. Eixa combinació de vocació pública i base econòmica ha marcat un perfil tècnic i polític que ara es posa a prova en el ministeri.
De la Generalitat al Govern central
El seu salt al Govern central es va produir a la fi de 2023, quan es va incorporar com a secretari d’Estat de Política Territorial. Poc després va ampliar les seues responsabilitats en assumir la secretaria de Transports i Mobilitat Sostenible del PSOE, un àmbit estretament lligat a la vertebració del territori i a la gestió de grans infraestructures, experiència que ara li servix com a bagatge per a la complexa negociació de recursos entre administracions.
La seua entrada en la primera línia política es remunta a 2015, coincidint amb l’arribada d’un govern d’esquerres a la Generalitat valenciana després de dos dècades sense que els socialistes presidiren el Consell. Ximo Puig li va encarregar llavors la direcció del seu Gabinet, una tasca que implicava coordinar l’acció política i perfilar els discursos del president. Eixe treball en l’ombra va consolidar el seu paper com un dels col·laboradors més estrets del líder socialista valencià.
Com Puig, Arcadi España compartix l’admiració per l’ex canceller socialdemòcrata alemany Willy Brandt. A més, procedix d’una família molt vinculada al socialisme valencià: és fill d’un referent del PSPV a la comarca de la Ribera Alta, que va arribar a ser tinenta d’alcalde a Carcaixent. Eixe entorn polític li va donar una cultura de partit i de gestió local que s’ha reflectit en la seua manera d’entendre el diàleg i el pacte.
Després de la primera legislatura autonòmica, Puig li va nomenar conseller d’Obres Públiques en 2019, situant-li al capdavant d’àrees tan sensibles com infraestructures i vivenda. Tres anys més tard, reforçada ja la seua imatge com a mà dreta del president, li va confiar la Conselleria d’Hisenda, fins llavors dirigida per Vicent Soler, un altre dirigent al qual el nou ministre d’Hisenda declara admirar. Eixe relleu va evidenciar la confiança de Puig en la seua capacitat per a manejar els comptes públics.
En eixes dos legislatures, diputats socialistes valencians i representants de l’oposició han destacat el seu tarannà dialogant. Eixa actitud li va permetre mediar amb el PP d’Isabel Bonig i amb els socis de Compromís en qüestions de gestió diària i de grans acords pressupostaris. Eixa experiència de negociació, amb majories ajustades i socis exigents, preludia el tipus d’equilibris que haurà de buscar ara en el Ministeri d’Hisenda.
Més enllà de la política, Arcadi España ha mostrat en entrevistes que li agrada perdre’s en ports de muntanya de la província de València, una afició que reflectix tant el seu vincle amb el territori com la seua passió pel ciclisme. En una conversa va explicar que també es perdria a Boston (Massachusetts, els Estats Units), ciutat a la qual va viatjar per a aprendre anglés i en la qual va poder combinar formació i experiència internacional. A això se suma el seu gust per la lectura, un costum que atribuïx a la influència del seu pare.
La seua gran passió és el ciclisme, que descriu com una escola per a la vida pel seu component individual i per l’esforç en solitari que exigix. Per a ell, este nomenament equival a coronar un port de categoria especial, després d’una etapa en la qual ja havia encadenat diverses ascensions de primera categoria en la política valenciana i en l’administració de l’Estat. La metàfora ciclista resumix com entén els desafiaments: com una successió d’etapes en les quals la constància és tan important com el resultat final.
En eixa mateixa entrevista assenyalava que, al seu juí, el ciclisme és aprendre a autoexigir-se, a aconseguir metes i a esforçar-se cada dia; considerava que això és fonamental tant en l’educació com en la vida. Eixa visió, traslladada a la gestió econòmica, apunta a una manera de treballar basada en el rigor, la planificació i el sacrifici sostingut, elements que ara es tornen crucials davant la complexitat de les decisions que haurà de prendre des d’Hisenda.
El nou ministre s’enfronta als grans reptes que arrossega el departament en els últims anys. Entre ells, l’elaboració d’uns nous Pressupostos Generals de l’Estat que substituïsquen als de 2023, amb la dificultat afegida de quadrar les demandes de les diferents forces parlamentàries i les exigències d’estabilitat fiscal. El procés obligarà a una negociació intensa per a assegurar suports suficients en un Congrés molt fragmentat.
Un altre desafiament central és la reforma del sistema de finançament autonòmic, pendent des de fa una dècada. Ara com ara només existix un esbós de proposta que ha sigut rebutjat per totes les comunitats autònomes excepte Catalunya, la qual cosa mostra el nivell de desacord i les expectatives acumulades. Espanya haurà de gestionar eixe malestar territorial i intentar acostar posicions sense trencar els equilibris polítics que sostenen el Govern.
A més, haurà d’abordar qüestions especialment delicades com la materialització de la quitació del deute autonòmic, un assumpte que afecta de manera desigual a les diferents comunitats i que pot generar tensions entre governs regionals. També haurà d’avançar en el traspàs de la gestió de determinats impostos a la Generalitat de Catalunya, una reclamació d’ERC que forma part dels compromisos polítics de la legislatura i que s’analitza amb lupa des d’altres autonomies.
L’arribada d’Arcadi España al Consell de Ministres reforça la presència valenciana en l’Executiu de Pedro Sánchez. Al costat d’ell ja formen part del Govern altres dirigents d’eixa comunitat, com Diana Morant, al capdavant del Ministeri de Ciència i Universitats, i Lydia del Cantó, secretària d’Estat de Comunicació. Eixa concentració de perfils valencians subratlla el pes polític que ha adquirit la Comunitat Valenciana en l’actual etapa i situa al nou ministre d’Hisenda com una de les peces clau en la relació entre el Govern central i els territoris.
