Un total de 18 persones han sigut detingudes a les províncies de València, Tarragona i Barcelona com a suposades integrants d’una xarxa que hauria defraudat 32,8 milions d’euros mitjançant el comerç de begudes alcohòliques a Espanya.
L’operació ha sigut desenrotllada per funcionaris de l’Agència Tributària al costat d’agents de la Policia Nacional, que han dut a terme registres en diferents punts de les tres províncies. De manera paral·lela, s’han practicat actuacions complementàries a Portugal i Bèlgica per a seguir el rastre de les societats vinculades a l’entramat i dels moviments de mercaderia i diners.
Com a resultat d’estes intervencions, s’han bloquejat nombrosos comptes bancaris a nom de persones i societats relacionades amb l’organització investigada. A més, s’han intervingut vehicles, quaranta immobles vinculats presumptament a la xarxa criminal i més de 430.000 euros en efectiu, una xifra que els investigadors consideren només una part del benefici il·lícit obtingut a través del frau fiscal.
Una xarxa d’empreses pantalla i factures falses
La investigació es va iniciar quan els responsables del cas van detectar indicis d’un entramat criminal que operava mitjançant empreses pantalla a Bèlgica, Portugal i Espanya. Estes societats aparentment legals s’utilitzaven com a instrument per a canalitzar grans volums de begudes alcohòliques, ocultar als verdaders responsables i eludir el pagament d’impostos.
Les perquisicions van permetre descobrir que el nucli del sistema fraudulent s’articulava a través de facturació falsa. Mitjançant l’emissió de factures que no reflectien operacions reals, la xarxa buscava evadir els impostos derivats de la importació i la venda d’importants quantitats de begudes alcohòliques en el mercat espanyol, aprofitant la complexitat del comerç intracomunitari.
Amb l’avanç de la investigació es va constatar que el frau es concentrava en dos depòsits fiscals situats a Espanya. Este tipus d’instal·lacions permeten emmagatzemar determinats productes, com les begudes alcohòliques, sense pagar els impostos de manera immediata. L’IVA només es genera quan la mercaderia abandona el depòsit per a la seua distribució o consum, moment clau que l’organització utilitzava per a activar el seu mecanisme fraudulent.
En eixe punt intervenien intermediaris fraudulents, coneguts com a empreses fantasma, que figuraven com a compradores de la mercaderia i assumien formalment l’obligació de pagar els impostos. No obstant això, després d’adquirir les begudes, estes societats desapareixien sense realitzar l’ingrés de l’IVA corresponent, deixant el deute sense pagar i dificultant la labor recaptatòria.
Posteriorment, la mercaderia era revenuda a través d’una cadena d’empreses fictícies que emetien i rebien factures falses amb l’objectiu d’ocultar el circuit real que seguien les begudes alcohòliques fins a la seua arribada al consumidor final a Espanya. Esta successió d’operacions aparents generava un IVA que mai s’ingressava en la Hisenda pública, la qual cosa permetia a la xarxa obtindre importants beneficis il·lícits en abaratir artificialment els seus costos enfront dels operadors legals.
Segons els càlculs dels investigadors, l’activitat delictiva hauria generat aproximadament 32,8 milions d’euros entre 2019 i 2025. El perjuí econòmic per a les arques de l’Estat espanyol i per al pressupost de la Unió Europea s’estima equivalent a eixa quantitat, ja que es tracta d’ingressos fiscals que van deixar de recaptar-se durant eixos anys.
Els indicis recaptats apunten també al fet que part dels beneficis podrien haver sigut blanquejats mitjançant operacions financeres i moviments patrimonials destinats a donar aparença lícita als diners procedents del frau. Almenys una de les empreses implicades mantenia connexions amb les illes Turks i Caicos, territori britànic d’ultramar habitualment utilitzat en estructures societatàries internacionals, extrem que està sent analitzat pels investigadors.
L’operació ha sigut coordinada per la Fiscalia Europea i executada per funcionaris de l’Agència Tributària en col·laboració amb agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional. Les autoritats de Portugal i Bèlgica també han participat, aportant informació i suport operatiu per a seguir el rastre transfronterer de les empreses pantalla i de les transaccions vinculades a la xarxa.
La investigació roman oberta i no es descarten noves actuacions, tant en forma de noves detencions com de més registres i mesures cautelars sobre béns i comptes bancaris vinculats al presumpte frau fiscal en el comerç de begudes alcohòliques.



