El Consell de Govern de Castella-la Manxa ha donat llum verda als seus servicis jurídics per a presentar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem contra el Govern central per no haver modificat encara les regles d’explotació del transvasament Tajo-Segura.
La consellera de Desenrotllament Sostenible, Mercedes Gómez, ha explicat en roda de premsa que amb este pas busquen, en les seues paraules, donar-li una espenta a l’Estat, en considerar que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic manté una actitud d’inacció malgrat els compromisos assumits. La Junta confia que, una vegada admés a tràmit el recurs, l’alt tribunal puga adoptar mesures cautelars que frenen els efectes de la normativa actual mentres es resol el fons de l’assumpte.
Segons ha detallat Gómez, han transcorregut més de dos anys des que el propi Govern central es va marcar un termini per a revisar les regles d’explotació de l’aqüeducte sense que eixe canvi s’haja materialitzat. Eixe retard, unit al que la Junta considera incompliments reiterats, com en el cas del cabal ecològic del Tajo, ha generat un profund cansament en l’Executiu regional i ha acabat per desencadenar la decisió d’acudir als tribunals.
Mal a espais protegits i sentència prèvia del Suprem
La consellera ha argumentat que la situació actual està provocant un mal que qualifica d’irreparable en cinc espais protegits inclosos en la Xarxa Natura 2000. Ha recordat que esta afectació ambiental ja havia sigut reconeguda en una sentència del Tribunal Suprem de 2025, que assenyalava l’impacte del règim de transvasaments sobre eixos enclavaments. Per al Govern autonòmic, esta referència jurídica reforça la necessitat que l’Executiu estatal adapte les regles d’explotació a la protecció efectiva del riu i els seus ecosistemes.
Gómez ha emmarcat esta demanda en un context de llarga duració del transvasament. En complir-se 47 anys des de la posada en marxa de la infraestructura, ha subratllat que fins al 29 de març s’han desviat 15.148 hectòmetres cúbics d’aigua cap al Llevant. Ha afegit que al llarg d’estes dècades hi ha hagut períodes en els quals s’autoritzaven enviaments d’aigua mentres a Castella-la Manxa s’aplicaven restriccions al regadiu i es frenaven desenrotllaments urbanístics i industrials per falta de recursos hídrics suficients.
La responsable de Desenrotllament Sostenible ha advertit que mantindre el ritme actual de derivacions és, al seu juí, insostenible. Els seus càlculs apunten al fet que enguany podrien transvasar-se més de 555 hectòmetres cúbics, una xifra que batria tots els rècords des de l’inici de la infraestructura i que se situaria molt prop del màxim permés per llei, fixat en 600 hectòmetres cúbics. Segons ha precisat, eixe volum suposaria a més el 73% de l’aigua transvasada en els últims anys, la qual cosa al seu entendre evidència una pressió creixent sobre el Tajo.
Com a part del context jurídic entorn del transvasament, Gómez ha anunciat que el 21 d’abril es coneixerà la sentència del Tribunal Suprem sobre el recurs plantejat per la Diputació d’Alacant, i que el 5 de maig es farà pública la resolució del recurs presentat pel Sindicat Central de Regants (SCRATS). El Govern central havia manifestat la seua intenció d’esperar a estes fallades per a abordar un eventual canvi en les regles d’explotació, per la qual cosa la Junta de Castella-la Manxa considera que el seu recurs arriba en un moment clau, abans que es consolide un model que jutja perjudicial per als seus interessos hídrics i ambientals.
