Més de 19.000 xiquetes, adolescents i dones a Espanya porten noms inspirats en la Lluna en les seues diferents llengües i variants. Noms com a Lluna, Lúa, Lluna, Selene, Ilargi o Chandra reflectixen la fascinació sostinguda pel satèl·lit natural de la Terra, en un moment en què l’exploració lunar torna a estar en primer pla amb l’imminent llançament de la missió Artemis II.
Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística mostren que Lluna és, amb molta diferència, l’opció més popular. A Espanya, 11.836 dones, xiquetes i adolescents es diuen així, amb una edat mitjana de 13,2 anys, la qual cosa indica que es tracta d’un nom relativament recent i en auge entre les noves generacions. Per províncies, destaca especialment a Madrid, Àvila, Guadalajara, Saragossa, Palència, Còrdova i Huelva, on la seua presència s’ha consolidat en els últims anys.
L’INE reflectix també la força de Lúa, la manera de dir lluna en gallec i portugués. A Espanya hi ha registrades 2.765 xiquetes i adolescents anomenades Lúa, amb una edat mitjana de 10,9 anys, la qual cosa apunta a una elecció encara més recent. La majoria es concentra en les quatre províncies gallegues, on el vincle amb la llengua pròpia impulsa l’ús d’esta variant. El nom té a més una certa presència en les quatre províncies catalanes i a Balears, la qual cosa mostra com alguns noms travessen fronteres lingüístiques i s’estenen a altres territoris. Crida l’atenció, a més, l’existència de 20 hòmens anomenats Lúa, amb una edat mitjana de 23,8 anys, tots ells a Barcelona, un exemple de com alguns noms tradicionalment femenins comencen a usar-se també en hòmens.
Una altra manera de nomenar el satèl·lit en les llengües de l’Estat és Lluna, la versió catalana. Un total de 1.328 dones, amb una edat mitjana de 13,2 anys, porten este nom, sobretot en les comunitats de la costa mediterrània, i especialment a les províncies de Barcelona i València. Com ocorre amb Lúa, l’ús de Lluna reflectix el pes de la identitat lingüística i cultural a l’hora de triar nom, així com la preferència per formes que mantenen el vincle amb el significat original.
En basc, l’equivalent lunar és Ilargi. Amb eixe nom estan registrades 566 dones, amb una edat mitjana de 12,1 anys. Es concentren principalment al País Basc i Navarra, la qual cosa evidencia de nou el paper de les llengües pròpies com a motor de diversitat onomàstica. El fet que la mitjana d’edat siga tan baixa indica que Ilargi també ha guanyat protagonisme en les últimes dècades com a alternativa moderna i simbòlica.
Noms mitològics i cognoms lunars
Més enllà de les versions directes de la paraula lluna, també guanyen espai els noms d’arrel mitològica associats al satèl·lit. Selene, la deessa grega de la Lluna, dona nom a Espanya a 2.561 dones, amb una edat mitjana de 23,9 anys. Esta dada apunta al fet que el seu auge va començar abans que el de Lluna o Ilargi, ja que la mitjana d’edat és una mica més elevada. Selene és més freqüent a Extremadura i Palència, on s’ha assentat com a opció distinta però igualment vinculada a l’imaginari lunar.
Un altre cas singular és el de Chandra, déu hindú associat al satèl·lit i a diverses missions espacials, a més de donar nom a un conegut observatori de la NASA. A Espanya, 27 dones a Barcelona es diuen Chandra, amb una edat mitjana de 46,3 anys. La seua edat suggerix que este nom es va incorporar abans de l’última ona de popularitat dels noms lunars i que s’ha mantingut com una elecció minoritària però molt característica.
La petjada lunar no es limita als noms de pila. Lluna també és un cognom àmpliament estes. Segons l’estadística de l’INE, 27.259 persones ho porten com a primer cognom i 27.038 com a segon. Està especialment present a Saragossa i Osca, a més d’en diverses províncies andaluses com Ciudad Real, Sevilla, Còrdova, Cadis i Màlaga, així com a Badajoz. Esta àmplia distribució indica que la referència a la Lluna forma part des de fa temps del patrimoni onomàstic familiar.
L’atracció per la Lluna es veu reforçada pel context astronòmic actual. La missió Artemis II torna a situar al satèl·lit en el centre de l’exploració espacial i, al llarg de l’any, l’astronomia tindrà un altre moment destacat a l’agost amb un eclipsi solar total visible a Espanya, per primera vegada en més d’un segle. En la fase total, la Lluna cobrirà per complet el disc solar i permetrà observar, sempre amb les degudes precaucions, la corona del Sol. Fenòmens com este ajuden a mantindre viu l’interés col·lectiu pel cel i els seus astres, la qual cosa es reflectix també en l’elecció de noms.
Malgrat esta expectació pels fenòmens solars, el nom Sol és molt menys freqüent que les diferents formes de Lluna. A Espanya, 2.092 dones es diuen Sol, amb una edat mitjana de 17,5 anys, enfront de 72 hòmens amb el mateix nom, l’edat mitjana del qual és de 29,8 anys. Les províncies de Madrid, Barcelona, Sevilla i l’arxipèlag balear concentren la majoria de dones anomenades Sol. En el cas dels hòmens, l’INE localitza a la majoria a la província de Tarragona, la qual cosa suggerix usos més localitzats i puntuals.
Diferent és la situació de Soledad, nom tradicional molt arrelat en generacions anteriors. Un total de 28.100 dones, amb una edat mitjana de 62,5 anys, es diuen Soledad, encara que moltes d’elles responen habitualment per Sol en el seu entorn quotidià. Este costum explica en part la presència de l’apel·latiu solar en la vida diària, malgrat que la forma Sol com a nom oficial siga minoritària enfront de l’aclaparadora popularitat de les variants lunars.
