La Assemblea de Professorat Corrector dels Proves de Accés a la Universitat (PAU) preveu mesures de pressió
La Assemblea de Professorat Corrector dels Proves de Accés a la Universitat (PAU), integrada per uns 250 especialistes encarregats d’avaluar els exàmens, ha advertit que es planteja no presentar-se a la constitució dels tribunals del pròxim 2 de juny, renunciar en bloc eixe mateix dia o fins i tot adoptar mesures més contundents relacionades amb les qualificacions quan arribe el moment.
Este col·lectiu, que assumix una responsabilitat clau en el desenrotllament de les proves d’accés a la universitat, enllaça el seu advertiment amb l’estancament de les negociacions de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana. Segons expliquen en un comunicat, se senten espentats a fer este pas davant el que consideren necessitats urgents de l’educació pública valenciana, que afecten directament l’alumnat que afrontarà les PAU i a la qualitat de l’ensenyança que reben.
Crítiques a Educació i a les universitats públiques
L’assemblea retrau a la Conselleria d’Educació que no haja volgut, al seu juí, accedir ni mostrar una mínima flexibilitat respecte a les millores defeses per la gran majoria del professorat, representat en la taula de negociació per les organitzacions sindicals. Consideren que l’administració manté una posició rígida malgrat les mobilitzacions i a la prolongació del conflicte.
Entre les reivindicacions que seguixen sense resposta, destaquen les relacionades amb el Batxillerat. Assenyalen que les ràtios a les aules són desorbitades i que esta massificació dificulta tant l’atenció individualitzada a l’alumnat com la preparació adequada per a unes proves tan determinants com les PAU. Denuncien també la supressió de grups en la modalitat de Batxillerat Artístic, la qual cosa al seu entendre reduïx l’oferta formativa i limita les opcions dels qui opten per estos estudis.
El professorat corrector alerta igualment sobre l’existència d’aules no condicionades, que no reunixen les condicions adequades per a l’aprenentatge diari ni per a afrontar exàmens d’alta exigència. A això sumen el que descriuen com a menyspreu al valencià i al currículum, que interpreten com una falta de suport real a la llengua pròpia i als continguts educatius que han d’impartir-se.
Una altra de les seues queixes se centra en les tutories no remunerades i amb menys hores, que consideren insuficients per a atendre els dubtes de l’alumnat de Batxillerat en un context de gran pressió acadèmica. Asseguren que bona part del professorat es troba cremat per les exigències burocràtiques, que s’acumulen sobre les tasques docents i d’avaluació i resten temps a la preparació de classes i a l’acompanyament de l’alumnat.
La Assemblea de Professorat Corrector dels Proves de la PAU estén les seues crítiques a les cinc universitats públiques valencianes (UJI, UPV, UA, UV i UMH). En la seua opinió, estes institucions han mantingut un silenci que interpreten com falta de compromís i només han expressat un suport tebi, limitat a alguns departaments o facultats concretes, malgrat que gran part del seu estudiantat futur procedix precisament de l’alumnat que realitza les PAU.
Per este motiu, exigixen un verdader suport institucional al professorat corrector, que assumix decisions que poden condicionar l’accés de milers de jóvens a la universitat, i un sincer suport a l’alumnat present i futur del qual es nodrixen la majoria de centres universitaris públics.
Advertiment i resposta del col·lectiu
L’assemblea, que actua de manera col·lectiva i preservant l’anonimat dels seus integrants, subratlla que agrupa més de 250 especialistes amb àmplia experiència en la correcció d’estes proves. A través del seu comunicat, transmet el seu profund malestar i enuig cap a la Conselleria d’Educació i recalca l’estima i el respecte que manté cap a l’alumnat que es presenta a les PAU.
El professorat insistix que, en cap cas, la seua intenció és perjudicar el futur de l’alumnat ni el de les seues famílies. Expliquen que l’amenaça de no constituir els tribunals, renunciar en bloc o endurir les mesures en la fase de qualificacions respon a la falta d’avanços i al que descriuen com una resposta tèbia per part de les universitats. Assenyalen que es veuen obligats i obligades a adoptar estes accions, que definixen com a reivindicacions justes orientades a aconseguir una educació pública de qualitat, i no com a decisions de caràcter polític.
