La Comissió Europea ha aprovat el pagament de 846 milions d’euros a Espanya per a la reconstrucció després de les inundacions provocades per la dana d’octubre del 2024 a la Comunitat Valenciana, una catàstrofe que va causar 230 morts i greus danys materials.
Estes ajudes provenen del Fons de Solidaritat de la UE i completen l’avançament de 100 milions que Espanya ja havia rebut en març del 2025. Aquell primer pagament va permetre iniciar reparacions urgents abans que els estats membres donaren llum verda, en octubre passat, al paquet d’assistència definitiu de 946 milions.
Segon pagament i ús retroactiu
Segons ha detallat l’Executiu comunitari, este segon desembossament arribarà ‘en els pròxims dies’ i es farà en un únic pagament a Espanya. El Govern central podrà usar estos fons amb caràcter retroactiu per a cobrir despeses des del primer dia de la tragèdia.
Això inclou mesures d’emergència i actuacions de recuperació que ja s’han dut a terme. Per exemple, reparacions en infraestructures crítiques i servicis bàsics que van quedar greument afectats per la dana.
Entre les actuacions finançables estan la reparació de carreteres, ponts i xarxes d’electricitat i d’aigua. També s’hi poden incloure solucions d’allotjament temporal per a les persones evacuades i operacions de neteja, com la retirada de deixalles i la descontaminació del medi ambient.
A més, la Comissió Europea permetrà destinar part dels diners a reforçar els sistemes de prevenció d’inundacions. En este àmbit s’hi compten la millora de xarxes de drenatge o la implantació i modernització de sistemes d’alerta primerenca.
Una altra línia d’actuació possible és la preservació del patrimoni cultural que ha quedat afectat per l’episodi de pluges extremes. La reparació d’edificis històrics o d’espais culturals danyats podrà tindre també cobertura amb estos recursos europeus.
‘Les inundacions en Valencia van ser una tragèdia europea. Per això estem treballant en un esforç de recuperació europeu. El finançament que acabem d’aprovar ajudarà a reconstruir el que el desastre va destruir. Així mateix, és una mostra concreta de solidaritat de la UE amb els nostres amics espanyols, que encara carreguen amb el pes de la pèrdua i el dolor’, ha afirmat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en un comunicat.
Una de les catàstrofes més mortíferes a Espanya
La institució comunitària ha recordat que les inundacions d’octubre del 2024 en la regió es van cobrar la vida de 230 persones, ‘convertint-se en una de les catàstrofes naturals més mortíferes de la història recent d’Espanya’. A més de les víctimes mortals, hi va haver importants danys en vivendes, escoles, hospitals, empreses i infraestructures essencials.
La tragèdia també va provocar el desplaçament de comunitats senceres, que es van vore obligades a abandonar les seues llars. El suport del Fons de Solidaritat busca pal·liar part d’eixe impacte social i facilitar el retorn progressiu a una certa normalitat.
El Fons de Solidaritat de la UE és el principal instrument europeu per a finançar la recuperació després de grans catàstrofes i emergències. S’activa quan un estat membre patix danys greus per un desastre natural i necessita ajuda addicional per a afrontar les reparacions.
No és la primera vegada que Espanya rep diners d’este programa europeu. El país ja en va rebre després de l’erupció del volcà de La Palma en 2022, amb 9,5 milions d’euros. També va rebre 57 milions per a fer front a les conseqüències de la pandèmia de covid-19.
A més, el Fons de Solidaritat va aportar 21,1 milions després del terratrémol de Lorca en 2011 i 8,6 milions arran de la crisi del Prestige en 2002. Estos precedents mostren que el mecanisme s’ha utilitzat en diversos tipus de desastres, des de riscos geològics fins a emergències mediambientals i sanitàries.
D’altra banda, Brussel·les ha proposat recentment un nou desembossament de 120,4 milions d’euros. Estos diners es destinarien als incendis forestals que l’estiu passat van arrasar milers d’hectàrees en Galicia, Castilla y León i Extremadura, així com a altres episodis extrems registrats en 2025.
Este últim paquet d’ajuda, però, encara necessita el vistiplau definitiu dels legisladors europeus abans que puga fer-se efectiu.
