Banyar-se en el mar Mediterrani continua sent segur per a la població sana, segons ha assenyalat un grup d’investigació de la Universitat de València (UV), que ha indicat que el risc per l’expansió estacional de la bactèria Vibrio vulnificus, coneguda popularment com a bactèria carnívora marina, és molt baix.
Després dels informes del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) i de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que han apuntat que l’augment de la temperatura superficial del mar afavorix l’expansió de vibrios en zones costaneres, el personal expert de la UV ha demanat calma en el cas concret del Mediterrani.
El grup d’investigació PAFZP (Patògens en Aqüicultura: Patògens de Peixos i Zoonòtics), dirigit per la catedràtica Carmen Amaro, estudia des de fa dècades el Vibrio vulnificus. Este equip ha detectat i caracteritzat esta bactèria en l’ecosistema de l’Albufera de València, una llacuna costanera d’aigua salobre, i també en punts del litoral influenciats per la connexió entre aigües continentals i marines.
Segons ha informat la universitat en un comunicat, Vibrio vulnificus es considera una espècie patògena. No obstant això, no totes les seues soques tenen la mateixa capacitat de causar malaltia. Només aquelles que reunixen una combinació adequada de gens de virulència poden produir infeccions greus en éssers humans.
Estes soques poden infectar principalment per dos vies. D’una banda, a través de ferides, talls o lesions cutànies exposades a aigua marina o salobre. D’una altra, per la ingestió de marisc cru o poc cuinat, especialment ostres, que poden actuar com a vehicle del microorganisme.
En persones vulnerables, estes infeccions poden evolucionar cap a quadres greus. En alguns casos es produïx una destrucció del teixit subcutani, d’on ve el sobrenom popular de bactèria que menja carn. En situacions extremes, la infecció pot derivar en septicèmia o sepsi. Tot i això, els casos greus són poc freqüents i afecten sobretot persones com un o més factors de risc.
Entre estos factors de risc, el grup d’investigació destaca les malalties hepàtiques, com l’hepatitis crònica, la cirrosi o altres hepatopaties. També han citat la diabetis, la hemocromatosi i altres alteracions del metabolisme del ferro, així com situacions d’immunosupressió o l’edat avançada, que poden reduir la capacitat de resposta de l’organisme.
Zones amb més risc potencial
Els experts de la UV han explicat que el Mediterrani obert presenta una salinitat elevada, al voltant de 38 per mil. Esta xifra és superior al rang més favorable per a la proliferació de Vibrio vulnificus, la qual cosa limita el seu desenvolupament en aigües obertes.
En canvi, les zones de mescla entre aigua dolça i marina poden crear microambients salobres més adequats per a la bactèria. Entre estos espais, el grup ha mencionat llacunes costaneres, goles, desembocadures de rius, séquies, surgències, ports i punts de connexió amb aiguamolls. Estes condicions es fan especialment favorables durant l’estiu, quan la temperatura de l’aigua és més alta.
Davant esta situació, l’equip d’especialistes de la UV ha remarcat que el missatge a la població no ha de ser alarmista. Segons han subratllat, banyar-se en el Mediterrani no suposa un risc general per a les persones sanes, tot i la presència puntual del microorganisme en certs entorns.
No obstant això, han considerat recomanable reforçar la vigilància ambiental en les zones més sensibles i informar adequadament els professionals sanitaris. D’esta manera, es facilita una detecció ràpida dels casos i una atenció més eficaç a les persones afectades.
Els investigadors també han advocat per impulsar mesures preventives específiques per a persones vulnerables. En este sentit, han recomanat evitar el bany quan es tenen ferides obertes, protegir amb cura talls o lesions cutànies i no consumir ostres ni altre marisc cru en grups de risc.
L’equip ha resumit les seues conclusions indicant que el Mediterrani continua sent un entorn segur per al bany recreatiu. Al mateix temps, ha insistit que una informació clara i una prevenció adaptada a les persones més vulnerables permeten minimitzar encara més l’impacte potencial de Vibrio vulnificus en la salut humana.
