La Conselleria de Sanitat ha posat en marxa el Pla per a l’Atenció Integral i Interdisciplinar a les Persones amb Dolor de la Comunitat Valenciana, amb el qual vol establir un model comú d’atenció centrat en la persona, adaptat a totes les etapes de la vida i amb especial atenció al dolor crònic i a la continuïtat assistencial.
Segons les dades de Sanitat, el dolor crònic afecta el 26,1 % de la població adulta valenciana, és a dir, més d’un milió de persones. Estes persones conviuen amb el dolor durant una mitjana de set anys i declaren una intensitat mitjana de 7 punts sobre 10.
A més, el 64,3 % d’afectats assegura patir molt de dolor o dolor intens. Estes xifres mostren que el problema és sostingut en el temps i amb un impacte molt alt en el benestar diari.
Impacte en la salut mental i la vida laboral
El dolor crònic no sols afecta físicament. Més del 20 % de les persones que el patixen presenta quadros depressius associats, segons les dades recollides en el pla.
Així mateix, quasi el 65 % té alteracions del somni relacionades amb el dolor, cosa que empitjora encara més la seua qualitat de vida. A tot això s’afig que el 28,6 % ha necessitat una baixa laboral durant l’últim any per este motiu.
La directora general d’Atenció Hospitalària, Ana Isabel Teijelo, ha explicat que el nou pla marca ‘una fulla de ruta comuna per a oferir una atenció al dolor més accessible, coordinada i adaptada a les necessitats de cada persona’. Segons ha detallat, les mesures se centren a millorar la detecció precoç, el tractament i el seguiment dels pacients.
Reforç de les Unitats del Dolor i de l’Atenció Primària
La sanitat pública valenciana disposa actualment de 23 Unitats del Dolor, que durant 2025 van atendre un total de 62.649 consultes. El pla pretén reforçar estes unitats i millorar la seua coordinació amb l’Atenció Primària i altres recursos assistencials.
L’objectiu és evitar una atenció fragmentada i garantir que el pacient tinga un itinerari clar, des del primer contacte amb el sistema sanitari fins a l’abordatge especialitzat. Per a això, es treballarà amb circuits compartits i comunicació fluida entre professionals.
Entre les principals mesures, destaca la designació d’una persona professional referent en dolor en cada centre de salut. Este referent actuarà com a punt clau de coordinació i d’acompanyament del pacient dins del seu centre i amb l’hospital.
El pla també preveu la creació de protocols comuns i criteris homogenis de derivació entre nivells assistencials. A més, s’impulsaran interconsultes i sessions clíniques conjuntes entre l’Atenció Primària, els servicis hospitalaris i les unitats especialitzades de dolor.
Noves unitats d’afrontament actiu del dolor
Segons ha informat la Generalitat en un comunicat, el document inclou la posada en marxa d’Unitats d’Afrontament Actiu del Dolor en Atenció Primària. Estes unitats estaran integrades per professionals de medicina de família, infermeria, psicologia i fisioteràpia.
La seua faena se centrarà en intervencions basades en l’exercici terapèutic, l’educació sobre el dolor, el suport psicològic i l’autocura. L’objectiu és oferir a les persones eines per a gestionar millor el seu dolor en el dia a dia i reduir l’impacte en la seua autonomia personal.
L’abordatge del dolor s’estendrà igualment a les Unitats d’Hospitalització a Domicili. Estos equips atendran especialment persones majors, pacients amb pluripatologia, situació de dependència, cronicitat complexa o en final de vida.
En estos casos, el pla preveu millorar l’avaluació del dolor, optimitzar els circuits assistencials i reforçar la coordinació amb l’Atenció Primària i les Unitats del Dolor. La intenció és que les persones més vulnerables reben una atenció més contínua i ajustada a les seues necessitats.
Seguiment del pla i participació de professionals i pacients
La Comissió Autonòmica per a l’Atenció al Dolor serà l’òrgan encarregat de coordinar el seguiment i l’avaluació del pla. Este òrgan revisarà anualment el seu desplegament per mitjà d’indicadors específics.
Entre estos indicadors hi haurà mesures relacionades amb l’accessibilitat als recursos, la coordinació assistencial, la formació dels professionals i la qualitat percebuda pels pacients. També s’analitzarà l’impacte clínic i funcional de les actuacions sobre la salut i la vida diària de les persones amb dolor.
El document ha comptat amb la participació de professionals d’Atenció Primària, Unitats del Dolor i distintes especialitats clíniques. A més, hi han intervingut representants de l’àmbit acadèmic i social, associacions de pacients i entitats del tercer sector.
Segons destaca l’administració autonòmica, esta implicació busca que el pla responga a la realitat dels consultoris i hospitals, però també a l’experiència de les persones que conviuen amb el dolor crònic en la seua vida quotidiana.
