Els rius d’Espanya i de Bulgària presenten hui la situació més crítica de qualitat de l’aigua a Europa, tant per nivells de contaminació com per les seues tendències de millora, segons un estudi liderat per la Universitat Politècnica de València (UPV) fet públic amb motiu del Dia Internacional dels Rius. L’informe indica que, en canvi, Eslovènia és l’únic país que manté una trajectòria plenament compatible amb els objectius ambientals fixats per a 2030.
L’estudi ha analitzat l’evolució de la qualitat de l’aigua en rius de divuit països europeus. Una de les principals conclusions és que la situació general ha millorat en els últims anys. La contaminació orgànica ha disminuït en 14 dels 18 països estudiats, i les concentracions de fosfats han baixat en 11 dels 16 estats amb dades suficients.
No obstant això, les investigadores adverteixen que este progrés resulta insuficient per a garantir el compliment dels objectius ambientals marcats per a finals de la dècada. La millora observada no assegura per si sola que els rius aconseguixen nivells considerats sostenibles en 2030.
Països amb resultats positius
Segons l’informe, set països presenten ara una situació favorable. Eslovènia destaca perquè, a més de registrar bons valors actuals, seguix una trajectòria plenament alineada amb les metes ambientals de 2030. Açò significa que, si manté el ritme actual, podrà complir els objectius sense necessitat de canvis dràstics.
Finlàndia, Estònia, Irlanda, Itàlia i Dinamarca també obtenen una valoració positiva pel que fa a la qualitat dels seus rius. Tot i això, les tendències indiquen que hauran de mantindre o fins i tot reforçar les seues polítiques de gestió de l’aigua. Només així podran assolir o conservar els nivells considerats sostenibles a llarg termini.
La investigadora principal del treball, María Pachés, de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la UPV (IIAMA-UPV), remarca que cal mirar més enllà de la fotografia actual. Segons destaca, els resultats mostren que no n’hi ha prou amb conéixer l’estat present dels rius. Pachés assenyala que és fonamental analitzar també la velocitat amb què està millorant la seua qualitat i comprovar si este ritme permetrà arribar als objectius marcats.
Situació crítica a Espanya i Bulgària
En el costat oposat del rànquing se situen Bèlgica, Bulgària, Lituània, Romania, Suècia i Espanya, que concentren alguns dels majors desafiaments ambientals. Entre ells, Espanya i Bulgària apareixen com els casos més preocupants. Estes dos nacions combinen valors elevats de contaminació amb tendències desfavorables en diversos dels indicadors estudiats.
En el cas espanyol, el treball mostra que la càrrega de contaminació orgànica s’ha reduït, però continua sent elevada. A més, les concentracions de fosfats han augmentat durant el període 2015-2021, cosa que empitjora el panorama de cara als pròxims anys.
La investigadora Remedios Martínez alerta que ‘esta evolució ens allunya dels objectius ambientals de 2030 i evidència la necessitat de reforçar les actuacions destinades a controlar les aportacions de nutrients als ecosistemes fluvials’. Segons remarca, sense una reducció clara d’estos nutrients serà molt difícil revertir les tendències negatives.
Relació amb les polítiques de depuració
Les investigadores assenyalen que la millora detectada en nombrosos països europeus està relacionada amb diversos factors. Entre ells destaquen els avanços en la recollida i el tractament de les aigües residuals urbanes i industrials. També destaquen les normatives que s’han aprovat per a reduir els abocaments de nutrients als rius.
Tot i això, consideren que estos esforços encara no són suficients en bona part del continent. Els resultats del treball indiquen que serà necessari intensificar les mesures de control ambiental per a consolidar les millores i acostar-se als objectius de sostenibilitat.
‘Millorar la qualitat dels rius europeus exigirà reforçar el control dels abocaments urbans, industrials i agrícoles, harmonitzar els sistemes de seguiment i disposar de sèries històriques més completes i homogènies’, han indicat les responsables de l’estudi. Defensen que només amb dades sòlides i comparables es podrà avaluar bé l’eficàcia de les polítiques actuals.
Nou indicador per a mesurar la pressió humana
Per a obtindre estos resultats, l’equip investigador ha desenrotllat un nou indicador anomenat Human Pressure on River Ecosystems (HPRE), Pressió Humana sobre els Ecosistemes Fluvials. Esta metodologia transforma les dades disponibles en Eurostat en una escala comuna de 0 a 100, cosa que facilita la comparació entre països.
L’indicador HPRE combina dos variables clau. D’una banda, la demanda bioquímica d’oxigen, que reflectix la contaminació orgànica present en l’aigua. De l’altra, la concentració de fosfats, associada a l’aportació de nutrients i als processos d’eutrofització que poden degradar els rius.
Així, l’indicador permet determinar la situació actual de cada país, però també calcular la seua evolució en el temps. A més, facilita estimar el ritme de millora necessari perquè els rius arriben a valors considerats sostenibles en l’horitzó de 2030.
L’equip investigador subratlla, no obstant això, que l’HPRE és sobretot una ferramenta de diagnòstic. Per això, insistixen que caldrà complementar-lo com altres variables de tipus biològic, hidromorfològic i amb més contaminants. Només així es podrà disposar d’una avaluació ecològica integral dels rius europeus.
En el treball també han participat els investigadors de la UPV Petra Amparo López-Jiménez i Modesto Pérez-Sánchez, que han contribuït al desenrotllament de la metodologia i a l’anàlisi de les dades europees.
