Aragó, la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó i Cantàbria han firmat este dimarts a Terol la Declaració de Terol per exigir al Govern d’Espanya que el Corredor Cantàbric-Mediterrani es construïsca amb doble via i ample internacional, i per rebutjar que la via única es consolide com a solució definitiva en esta connexió ferroviària estratègica.
La signatura s’ha produït en el marc de la jornada ‘El corredor que une dos mares’, on els representants de les quatre autonomies han fet front comú. En la declaració conjunta reclamen un impuls ‘adequat’ a este corredor, integrat en la xarxa transeuropea de transport i concebut per enllaçar, a través de Terol i Saragossa, els ports del Mediterrani amb els del Cantàbric.
La Declaració de Terol ha sigut firmada pel president d’Aragó, Jorge Azcón; el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca; el president de la Junta de Castilla y León, Alfonso Fernández Mañueco, i el conseller de Fomento, Vivienda, Ordenación del Territorio y Medio Ambiente de Cantabria, Roberto Media.
Rebuig a una via única definitiva
El text expressa el ‘rebuig unànime‘ dels signants a qualsevol planificació d’infraestructures estratègiques que pretenga ‘perpetuar o consolidar la via única com a solució definitiva’. Consideren que una infraestructura d’esta importància, si es queda amb una sola via, limitaria la capacitat de creixement del corredor i reduiria el seu potencial econòmic, logístic i social.
Segons les quatre comunitats, mantindre només una via suposaria també un incompliment del Reglament europeu 2024/1679 sobre el desenvolupament de la xarxa transeuropea de transport. Entenen que Europa preveu corredors potents i competitius, i que una infraestructura de mínims no s’ajustaria a eixes exigències.
Per això, reclamen que el futur d’este eix ferroviari es planifique com una infraestructura per a mercaderies i viatgers ‘d’alt rendiment, fluida i plenament interoperable’. Insistixen que ha de tindre doble via i ample internacional, estar integrada en els corredors europeus de transport i executar-se ‘de manera urgent’ per no perdre oportunitats.
La declaració considera insuficient limitar el futur del corredor a les obres de modernització, electrificació i millora de la seguretat i de la capacitat que s’han dut a terme durant els últims anys. Estes actuacions han millorat la línia actual, però les autonomies sostenen que no substituïxen una planificació completa amb doble via.
Equilibri territorial i igualtat d’oportunitats
Els firmants apel·len al principi d’equilibri territorial i a la igualtat d’oportunitats per reclamar noves inversions. Argumenten que cal evitar que els territoris travessats per esta infraestructura, molts d’ells afectats per la despoblació, queden relegats per decisions conjunturals que prioritzaren altres corredors.
Les quatre autonomies es comprometen a ‘seguir treballant des de la unitat, el diàleg institucional i la lleialtat entre administracions’ per aconseguir que el corredor siga una prioritat en l’agenda política estatal. Volen que es garantisquen les inversions necessàries per convertir-lo en un eix competitiu i sostenible per al desenvolupament industrial, logístic, portuari, turístic i agroalimentari.
La Declaració de Terol subratlla que les quatre comunitats ‘es neguen a conformar-se amb solucions de mínims‘. Defenen que el corredor ha d’estar dimensionat per als desafiaments de les pròximes dècades, tant en trànsit de mercaderies com en mobilitat de persones.
El suport conjunt assolit, conclou el document, constituïx també un compromís que ‘obliga moralment i políticament’ l’Administració General de l’Estat, amb independència de la seua adscripció política. Els signants entenen que este deure afecta qualsevol Govern que estiga en La Moncloa, que ha de defensar un corredor amb capacitat suficient per als pròxims anys.
